Guia per rebatre les crítiques a Macron en reunions familiars i d'amics

Es parlarà de política aquest Nadal als dinars familiars a França? Per si de cas i preveient que els partidaris d'Emmanuel Macron estiguin en minoria o poc inspirats, el partit del president francès ha elaborat una guia per poder respondre a les crítiques més probables.

L'eina es pot trobar a la web del partit de Macron, La República en Marxa. Es titula "Réponses concrètes" i segons s'hi explica es tracta d'una eina evolutiva i participativa, per acompanyar el simpatitzant en les converses amb amics, familiars, veïns i col·legues. També s'hi explica que s'ha elaborat a peu de carrer per recollir les crítiques més habituals:

"Parteix de les interpel·lacions més freqüents recollides sobre el terreny i us permet aportar respostes concretes a les preguntes, així com una ajuda molt concreta".

Després d'una breu introducció per utilitzar l'aplicació, l'usuari es troba amb cinc capítols, per poder respondre quan l'interlocutor afirma coses com: "no me'n surto", "Macron és el president dels rics", "esteu contra el poble", "quin projecte teniu per a França" i "Europa no funciona". El darrer demana comentaris i suggeriments per millorar l'eina.

Respostes amb dades i arguments

Entrant a cada un dels cinc grans temes, es despleguen una sèrie de comentaris més concrets amb què es pot trobar el partidari de Macron. Així, les persones que afirmen que no se'n surten poden comentar que els impostos són massa elevats, que tots els ajuts van als immigrants, que s'està tornant impossible utilitzar el cotxe o que no pot pagar la calefacció.

I per a cadascuna d'aquestes afirmacions hi ha un argumentari que ofereix dades sobre mesures polítiques concretes -baixades d'impostos o augment progressiu de la pensió mínima, per exemple-, els ajuts a què pot tenir dret un ciutadà, el desmentiment del que anomenen idees falses o fins i tot la rèplica a alguns comentaris que consideren intoxicacions.

Davant d'una de les crítiques que poden sorgir més sovint, que Macron només governa per als rics, el simpatitzant trobarà una sèrie de dades: que el 2019 els impostos per a les classes mitjanes baixaran en total més de 10.000 milions d'euros o que no se suprimeix l'impost a les grans fortunes sinó que es transforma.

Comentaris irònics

I per una altra de les mesures que aixeca més crítiques, abaixar de noranta a vuitanta quilòmetres per hora la velocitat màxima a les carreteres secundàries, s'ofereixen dades concretes i pràctiques. Expliquen que cal reduir l'elevat nombre de víctimes mortals, que en un trajecte de quaranta quilòmetres només es trigarà tres minuts més i que els diners aniran a parar als hospitals que curen els ferits en accident de carretera.

El diputat i secretari general del partit, Stanislas Guerini, ha afirmat que "no es tracta d'un manual de supervivència", sinó que és un intent d'oferir als afiliats més informació en un moment d'alta tensió política.

La mesura ha rebut més aviat crítiques i comentaris irònics que no pas elogis. Així, Jane Aymard, periodista del diari conservador "Le Figaro", comenta a Twitter que els Armilles Grogues simplement volen poder menjar i que el president i el seu partit els ofereixen una app.

Les #GiletsJaunes veulent juste pouvoir bouffer... alors Macron et LaREM leur offrent... une appli! Avec #RéponsesConcrètes le cynisme et le mépris de la macronie battent tous les records! #CQFD https://t.co/vbzif6bIQA

— Jane Aymard (@JaneAymard) 24 de desembre de 2018

L'aplicació pot ser útil per contrarestar els nivells de popularitat de Macron, que es troba amb una aprovació de només el 27%. Un dels factors ha estat la protesta dels Armilles Grogues.

La mobilització dels Armilles Grogues

El moviment dels Armilles Grogues ("gilets jaunes") va sorgir a mitjans d'any, però ha pres protagonisme amb les mobilitzacions, els talls de carreteres i autopistes i els enfrontaments amb la policia.

Una de les seves motivacions ha estat l'augment d'impostos als carburants, però també es queixen del cost de la vida i denuncien que la reforma fiscal i els augments d'impostos perjudiquen els treballadors i la classe mitjana.

Finalment, Macron va haver de cedir, tot i que havia afirmat que no ho faria. A principis de desembre va suspendre la pujada de preus dels carburants. Després es va comprometre a apujar el salari mínim i a rebaixar alguns impostos.