Els presumptes membres del "comando Barcelona" exculpen els acusats de col·laborar amb ETA

En total, són onze els processats del "comando Barcelona" que són jutjats a l'Audiència. Tres d'ells són Fernando García Jodrá, José Ignacio Krutxaga i Lierne Armendariz, que ja van ser condemnats pels assassinats d'Ernest Lluch, del regidor del PP Ruiz Casado i del membre de la Guàrdia Urbana Juan Miguel Gervilla. La resta dels acusats, que han comptat a les portes de l'Audiència amb el suport d'una trentena de persones, són presumptes col·laboradors del comando. Però Jodrá, Krutxaga i Armendariz han negat que haguessin comptat amb la col·laboració d'aquestes persones, tres de les quals -Zigor Larredonda, Laura Riera i Diego Sánchez- estan actualment a la presó. Segons els presumptes membres del comando, les dades de les víctimes les van obtenir per Internet, de les webs del PP i de l'Ajuntament de Viladecavalls i de les pàgines grogues, i Lierne Armendariz fins i tot feia fotocòpies del BOE a la Universitat de Barcelona. En aquest judici no s'examinen atemptats concrets del comando, sinó els delictes que se'ls atribueixen: pertinença o col·laboració amb ETA i tinença d'armes, entre d'altres. Està previst que la vista s'allargui fins demà passat. Mentre se celebrava el judici, una trentena de persones s'han manifestat davant de l'Audiència per donar suport als processats. Així que ha començat la sessió, Lierni Armendáriz i Laura Riera han denunciat que han patit maltractaments de la Guàrdia Civil durant el seu trasllat des de la presó de Soto del Real a l'Audiència. "Comando Barcelona": Els assassins d'Ernest Lluch L'assassinat de l'exministre socialista Ernest Lluch va ser un dels atemptats comesos per l'últim "comando Barcelona" durant els deu mesos que va ser operatiu a la ciutat. Segons la fiscalia, Fernando García Jodrá, José Ignacio Krutxaga i Liemi Armendariz haurien creat un comando d'ETA el març del 2000 amb la intenció d'actuar a Barcelona. El comando hauria contactat amb Zigor Larredonda i Diego Sánchez, que segons l'acusació del ministeri públic van col·laborar de manera activa en la preparació d'alguns atemptats. Segons el fiscal, Larredonda hauria contactat, entre altres, amb Laura Riera, que s'hauria servit del seu lloc de treball a l'Ajuntament de Terrassa per donar el número de matrícula del cotxe del regidor de Viladecavalls Francisco Cano, mort en atemptat encara no fa tres anys. El "comando Barcelona" també seria responsable de l'assassinat del regidor del Partit Popular a Sant Adrià del Besòs José Luis Ruiz Casado. La Guàrdia Urbana va detenir Krutxaga i Armendáriz el gener del 2001, quan anaven en cotxe per Barcelona amb 15 quilos de dinamita, i Fernando García Jodrá va ser detingut uns mesos després a Terrassa. Pels atemptats que van costar la vida a l'exministre socialista Ernest Lluch i al guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla hi va haver un altre judici, on es va condemnar Fernando García Jodrá i José Ignacio Krutxaga a 87 anys de presó, i Lierni Armendariz, a 33 anys.