Comença el judici contra els dirigents i els col·laboradors del "comando Barcelona" d'ETA

En el judici que ha començat avui a l'Audiència Nacional, el fiscal demana 39 anys de presó per a Fernando García Jodrá, José Ignacio Krutxaga i Lierni Armendariz, els tres integrants del "comando Barcelona" d'ETA desarticulat el gener de l'any 2001 a Barcelona. Segons el fiscal, els presumptes etarres es van posar en contacte amb Zigor Larredonda i Diego Sánchez, per als quals es demana dotze anys de presó per un delicte de pertinença a banda armada. L'acusació sosté que Larredonda i Sánchez van col·laborar de manera activa en la preparació de diversos atemptats. També es demana un pena de presó de deu anys per a Laura Riera, a qui el fiscal acusa de facilitar a ETA matrícules de vehicles que podien ser objectiu de la banda terrorista mitjançant la seva feina a l'Ajuntament de Terrassa. Segons el fiscal, Riera va facilitar la matrícula del cotxe del regidor del PP de Viladecavalls Francisco Cano, que va ser assassinat per ETA mitjançant una bomba adossada al seient del seu cotxe. Finalment, el fiscal sol·licita set anys de presó per a cinc col·laboradors més del "comando Barcelona", acusats de donar allotjament als presumptes terroristes. Dels onze processats, sis s'enfronten a una petició de deu anys de presó per col·laboració amb l'escamot terrorista. Aquest matí els presumptes col·laboradors han rebut el suport de desenes de joves a les portes de l'Audiència. El "comando Barcelona" d'ETA va ser l'autor de les morts, entre setembre i desembre de l'any 2000, dels regidors del PP a Sant Adrià de Besòs i Viladecavalls, José Luis Ruiz Casado i Francisco Cano, així com de l'exministre socialista Ernest Lluch i de l'agent de la policia municipal de Barcelona Juan Miguel Gervilla. L'Audiència Nacional ja ha condemnat Fernando García Jodrá, José Ignacio Krutxaga i Lierni Armendariz a penes de més de 100 anys de presó per aquests atemptats. Avui se'ls jutja per pertinença a banda armada i per un delicte genèric de terrorisme.