Els patrons de les pateres, l'última baula de les màfies de tràfic de persones

"Quan arriba un grup d'immigrants, la policia els diu: la persona que denunciï el patró de la pastera es podrà quedar a Espanya". Cada vegada que toca terra una embarcació es produeix l'anomenat dilema del presoner, segons Daniel Arencibia, advocat membre de la Pastoral de Migracions de les Diòcesis de les Canàries.

"Els nois es comencen a mirar amb cara de pòquer: si cap d'ells denuncia, ningú és empresonat. Si, en canvi, algú denuncia algun company, el denunciant es pot quedar a Espanya amb un permís de residència i treball, i el denunciat se'n va a la presó."

Els últims quatre anys, gairebé 400 persones han estat detingudes, empresonades i condemnades a Gran Canària, Lanzarote i Fuerteventura, després de ser acusades d'haver estat el patró de la pastera.

Segons dades del Ministeri de l'Interior, el 2021 van arribar 22.316 persones i se'n van detenir i acusar 202 per ser patró. Amb gairebé el doble d'arribades --39.910--, l'any passat es van detenir 147 persones. Segons la policia, amb el volum d'arribades actual és molt complicat identificar els patrons.

De les 113 sentències que s'han redactat des del 2020, 109 van ser condemnatòries, segons dades de la Fiscalia de les Canàries. I la majoria d'elles, afirma Arencibia, a tres anys de presó.

"Els marroquins pensen: 'Els senegalesos ens denunciaran per quedar-se'. I els senegalesos: ‘Els marroquins ens denunciaran i nosaltres anirem a la presó. La majoria, però, no denuncia a ningú i així guanyen el joc del dilema del presoner."

Sobre els centenars de condemnats, però, la Fiscalia, les entitats i els sindicats policials coincideixen en una cosa: la gran majoria no formen part d'organitzacions criminals.
 

Pescadors a la presó per delicte contra els drets dels estrangers

"La majoria de les persones que nosaltres condemnem com a patrons són immigrants també, que pretenen tenir una vida millor i que ni tan sols formen part d'aquestes organitzacions, sinó que en són l'última baula". És la descripció que fa Teseida García, fiscal delegada autonòmica de Tràfic de Persones i Estrangeria de les Canàries.

"Jo el que veig són pescadors pobres, i fins i tot gent de classe baixa que busca una vida millor", diu Arencibia.

Ho comparteix el secretari general del Sindicat Unificat de Policia a les Canàries, Marcos Santiago: "Realment, qui se n'aprofita, el que guanya diners, continua a Àfrica a les costes de Mauritània o el Senegal, i no puja a la barca de cap de les maneres, perquè sap que potser no arribarà".

Tot i constatar aquests perfils, la fiscal justifica la petició de penes de presó per a ells: "Si no haguessin agafat el timó de la pastera, ho hauria fet un altre? Doncs molt probablement, però són els responsables d'haver posat en perill la vida de totes aquestes persones".

Des de la Diòcesi de les Canàries estan en contacte amb empresonats i amb persones ja alliberades, però que encara arrosseguen antecedents penals.

"Molts dels nois ens diuen: 'Efectivament, vaig ser patró de la barca, però perquè es va acostar una altra embarcació i el patró hi va pujar i se'n va anar'."

"Què han de fer aquests nois?", es pregunta Arencibia. "Han d'esperar la mort?"

L'advocat assenyala que molts d'ells han estat condemnats perquè en algun moment, per exemple, van reparar el motor o perquè van repartir les provisions de menjar que hi havia a la pastera.
 

Peticions de penes de presó més altes a les Canàries

Daniel Arencibia s'ha dedicat els últims mesos a recopilar les acusacions de la Fiscalia i les sentències dels tribunals en relació amb els patrons d'embarcacions.

Denuncia que mentre que a les Balears o a Múrcia, la majoria de peticions de penes que fa la Fiscalia són de dos anys de presó, a les Canàries demanen tres anys.

Un fet que provoca que no puguin eludir la presó perquè ja no se'ls pot suspendre la pena, que l'hagin de complir íntegrament a Espanya pel tipus delictiu, que no puguin beneficiar-se dels programes estatals d'atenció humanitària pels arribats a costes i que tinguin cinc anys d'antecedents penals.

"Els aboca a la mendicitat."

La fiscal Teseida García defensa la petició de penes: "El fet que es digui que a la península se sol·liciten dos anys i aquí tres és molt simplista. Bàsicament, perquè jo aquí tinc cayucos de 100 persones, perdudes al mar durant dies sense aigua ni menjar. No és el mateix l'oceà Atlàntic que el mar Mediterrani".

Arencibia insisteix en el que per ell és una contradicció de la Fiscalia, amb peticions de 10 mesos de presó i suspensions de la pena per casos en què el trajecte va ser de 250 quilòmetres entre Algèria i Formentera, i peticions de tres anys per trajectes de 200 quilòmetres entre Tan-Tan, al Marroc, i les Canàries.

Set anys o absolts per falta de proves?

Assenyala que tres de cada quatre condemnats accepten la pena de tres anys, sota l'amenaça que si no l'accepten, la petició de pena s'elevarà a set anys amb l'argument que no buscaven la seva pròpia migració, sinó que buscaven lucrar-se.

"Els nois no saben que la majoria dels qui no accepten la pena que demana la Fiscalia acaben absolts per falta de proves", diu Arencibia, que argumenta que 18 persones van ser alliberades l'any passat després d'haver estat processades.

"La prova és molt dèbil", diu l'advocat, en referència al fet que un vídeo gravat per alguns dels nois o un sol testimoni a peu de port pugui servir de base per fer una acusació.

La fiscal, en canvi, sosté que sí que n'hi ha prou. "És suficient per condemnar? Amb un o dos testimonis n'hi ha prou, no és necessari que vingui a testificar tota la pastera".

I considera que l'incentiu d'obtenir una autorització de residència i treball per a qui denunciï no genera falsos testimonis: "No entenc per què es planteja que un estranger faci una falsa acusació".

Investigacions en origen en comptes de detencions a les Canàries

Les 147 detencions del 2023 a canàries fetes per la Policia Nacional són inferiors als anys anteriors, tot i que les arribades es van pràcticament doblar.

Marcos Santiago, del Sindicat Unificat de Policia a les Canàries, explica que les investigacions que han pogut fer en el moment d'arribada d'embarcacions han estat molt poques a causa la falta d'efectius policials a illes com El Hierro.

"De cada 10 o 20 pasteres ara mateix podem estar identificant-ne el patró en un o dos casos com a molt", explica Santiago.

"Amb un termini de 72 hores per identificar 300, 400 o 500 persones, és pràcticament impossible fer una bona investigació."

Pel sindicat, la solució seria formar la policia de Mauritània i del Senegal, per incrementar la detecció en origen de les màfies i frenar la sortida de costes.

La fiscal Teseida García considera que caldria millorar l'expedició de visats: "I s'evitaria l'economia submergida, perquè aquí tothom es queixa que venen els immigrants, però el mateix empresariat, que els contracta en negre, també es beneficia de tot això".

"Estem disparant cap a on no és", diu Arencibia. "El que demano al ministre de l'Interior és que centri el tir, i que amb els diners que s'estalviarà d'empresonar pescadors, ja tindria milions per invertir en una oficina potent a l'Àfrica que treballi contra les màfies".