Els advertiments de Marchena obren el debat: Zoido i Rajoy van cometre fals testimoni?

"Senyor Mestre, en el Codi Penal el delicte de fals testimoni no consisteix simplement a no dir la veritat. Li llegeixo el que estableix l'article 460 del Codi Penal. Diu: 'Quan el testimoni, sense faltar substancialment a la veritat, l'alteri amb reticències, inexactituds o silenciant fets rellevants que li fossin reconeguts, incorrerà en responsabilitat penal.'"

Aquestes són les paraules que va dir el president del tribunal al judici del procés al Tribunal Suprem, Manuel Marchena, a Jaume Mestre. El responsable de Difusió Institucional de la Generalitat va declarar com a testimoni amb respostes evasives. I, per aquest motiu, en acabar la seva testificació, la Fiscalia va demanar que se l'investigués per fals testimoni.

Es tracta d'una mesura que s'ha sol·licitat només per a Mestre, tot i que altres declaracions, com les de Zoido, Rajoy o Sáenz de Santamaría, també han estat evasives i, de vegades, contradictòries. Això obre de nou el debat: què es pot considerar fals testimoni i què no?

Les possibles llacunes de memòria i contradiccions

"No coneixia aquest detall" i "No ho recordava" són algunes de les respostes que va donar l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido. Les seves llacunes de memòria van provocar més d'una reacció, principalment a les xarxes socials, com, per exemple, Òmnium Cultural amb el compte de Twitter de Judici a la Democràcia.

🎥🙏🏼 Juan Ignacio Zoido ens ha regalat el nostre primer vídeo sense cap missatge afegit. Perquè al Suprem no ha dit absolutament res, però ho ha dit tot#JoAcuso pic.twitter.com/oauDEa3nbs

— Judici a la Democràcia (@ElJudici) 28 de febrero de 2019

Sobre les contradiccions, Mariano Rajoy i Iñigo Urkullu en van protagonitzar una amb un sol dia de diferència. L'expresident del govern espanyol va resistir-se a admetre que Iñigo Urkullu havia fet aquesta mediació.

Va arribar a dir que no sabia si s'havia reunit amb ell, mentre que el lehendakari va explicar que el 19 de juliol de 2017 es va reunir amb Rajoy a La Moncloa per tractar exclusivament sobre el conflicte polític a Catalunya. 

Una altra declaració que va despertar moltes opinions a les xarxes, va ser la de Soraya Sáenz de Santamaría, que també va respondre amb evasives. "No ho sé" va ser la resposta de Sáenz de Santamaría davant la insistència de l'advocada Olga Arderiu, que li va preguntar diversos cops si sabia si la declaració d'independència es va publicar.

"No ho sé", la resposta de Soraya Sáenz de Santamaría davant la insistència de l'advocada Olga Arderiu, que li ha preguntat diversos cops si sabia si la declaració d'independència es va publicar#JudiciTV3CatRàdio #Play324 https://t.co/0UMK82LZGn pic.twitter.com/kO5Hv1yUmE

— 324.cat (@324cat) 27 de febrero de 2019

La dissenyadora de la pàgina web de la Generalitat del pacte pel referèndum, Teresa Guix, va ser la primera que va rebre l'advertiment de Manuel Marchena. El president de la sala va voler advertir-la que corria el risc de cometre delicte si continuava eludint les preguntes de la Fiscalia amb la fórmula del "no ho recordo".