El jutge rebutja investigar les tortures del franquisme a Via Laietana del cas Vallejo

El jutjat d'instrucció 18 de Barcelona ha rebutjat l'admissió a tràmit d'una querella del sindicalista Carles Vallejo contra sis policies nacionals per crims contra la humanitat i tortures a la comissaria de la Via Laietana a principis dels anys 70 mentre estava detingut.

Gràcies a l'aprovació l'any passat de la llei de memòria democràtica, la Fiscalia es va pronunciar per primer cop a favor de l'admissió a tràmit d'una querella per crims del franquisme. No obstant això, el jutjat no ha acceptat els arguments de Vallejo ni del ministeri públic.

La jutgessa ha desestimat la querella per considerar "prescrits i amnistiats els fets denunciats" --en referència a l'amnistia del 1977 a la transició--,  i, per tant, no constituir delicte de lesa humanitat per tortures.

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha anunciat que la Generalitat, personada com a acusació popular, recorrerà contra la decisió, segons ha dit al seu compte de X (abans Twitter).

"Recorrerem la decisió. Entenem que el dret internacional de drets humans estableix el marc per obrir processos judicials. I amb la nova llei de memòria es consolida l'escenari de possibilitat. Hi ha camí per fixar la veritat jurídica sobre crims del franquisme."

La Fiscalia comparteix el parer que la nova llei de memòria democràtica "imposa" a l'Estat el "deure" d'investigar les possibles violacions del dret internacional en matèria de drets humans i dret humanitari que s'haguessin produït durant la Guerra Civil i el franquisme, segons va concloure.

"No procedeix la inadmissió de ple de la querella, sinó que és necessari dur a terme una investigació dels fets i del seu context abans d'adoptar una decisió sobre la continuació del procediment."

En el seu informe favorable a l'admissió de la querella, el ministeri fiscal recordava l'obligació de garantir no només el dret a la justícia, sinó també el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes, ja que aquests drets són els "principis articuladors del dret internacional en matèria de drets humans i del dret internacional humanitari, així com de la mateixa llei de memòria democràtica".

La primera querella per tortures franquistes a Via Laietana

El novembre de l'any passat, després de l'aprovació de la llei de memòria democràtica, el sindicalista Carlos Vallejo, juntament amb Òmnium, Irídia i una desena d'entitats memorialistes, van presentar, sota el lema "Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria", una querella criminal contra sis policies franquistes per "crims de lesa humanitat".

Òmnium també ha criticat la decisió de la jutge que ha qualificat de "vergonya democràtica que manté la impunitat del règim".

? Avui hem sabut que la justícia s'ha negat a investigar les tortures que va patir Carles Vallejo a #ViaLaietana43 i que vam denunciar amb una querella

Una vergonya democràtica que manté la impunitat del règim! pic.twitter.com/V8t8u8Zogn

— Òmnium Cultural (@omnium) October 11, 2023

La vicepresidenta d'Òmnium, Marina Gay, ha declarat que "la nova llei de memòria democràtica és insuficient" i que "una amnistia no pot servir per deixar impunes les vulneracions de drets fonamentals". Per la seva banda, Carlos Vallejo ha afegit, en una concentracio davant de la comissaria aquest dimecres, que "les persones represaliades pel franquisme som gent perseverant. No és una qüestió únicament personal, és una lluita per la veritat, la justícia i la reparació".

L'advocada d'Iridia, Sònia Olivella, ha dit que "l'argumentari que (la jutgessa) exposa per justificar la inadmissió repeteix els obstacles ja adduïts pels tribunals espanyols". Afirma que "els jutges espanyols no interpreten bé les lleis internacionals i insta l'Estat a canviar la Llei d'Amnistia del 1977, per ratificar altres tractats internacionals que declaren imprescriptibles certs delictes, com el de tortures i lesa humanitat.

Carlos Vallejo és la primera persona que ha denunciat les tortures que va patir a principis dels anys 70 a la comissaria de Via Laietana. Va ser detingut en dues ocasions, el 17 de desembre del 1970 i el 3 de novembre del 1971. Tots dos cops va ser conduït a la prefectura de la Via Laietana. Almenys en la primera detenció, que va durar 21 dies, va ser víctima de tortures.

La querella denuncia sis membres dels cossos policials franquistes: Vicente Juan Creix al capdavant, Genuino Nicolás Navales García, Rafael Núñez Valverde, Francisco Javier Vázquez Torres, José Antonio González Juan i Francisco Manuel Escobedo García. Dos d'ells ja haurien mort, i la investigació hauria d'aclarir la situació dels altres denunciats.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, tot i admetre les tortures durant el passat franquista a l'edifici de Via Laietana, va rebutjar la proposta reiterada de crear un centre de memòria històrica sobre la repressió franquista i un homenatge a les víctimes del règim, i traslladar la Prefectura de la Policia Nacional a un altre lloc.