Marlaska admet les tortures del passat a Via Laietana però rebutja fer-hi un memorial
El sindicalista Carles Vallejo ha denunciat la policia franquista per les tortures patides a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona
Barcelona

La Fiscalia demana per primer cop investigar tortures policials a la Via Laietana

El sindicalista Carles Vallejo va denunciar sis policies franquistes que el van detenir a finals del franquisme i, ara, la Fiscalia ha desautoritzat la fiscal del jutjat

RedaccióActualitzat

La Fiscalia de Barcelona ha donat suport a l'admissió a tràmit de la querella presentada per diverses entitats per les tortures policials denunciades pel sindicalista Carles Vallejo.

Aquestes tortures les hauria patit a principis de la dècada del 1970 a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona a mans de sis policies franquistes encapçalats pel comissari Vicente Juan Creix.

És la primera querella per crims del franquisme que es va presentar després de l'aprovació de la nova Llei de Memòria Democràtica, i la Fiscalia creu que el cas s'ha d'investigar:

"No procedeix la inadmissió de la querella, sinó que cal dur a terme una investigació dels fets i del context abans d'adoptar una decisió sobre si continuar el procediment."


La fiscal del jutjat va desestimar la querella

La Fiscalia desautoritza així la fiscal del jutjat 18 de Barcelona, on es va posar la querella, que el juny va oposar-se a l'admissió a tràmit amb l'argument que els delictes han prescrit.

A més, aquesta fiscal, que en el seu escrit va obviar la Llei de Memòria Democràtica en vigor, va afirmar que la Llei d'Amnistia del 1977 impedeix investigar les tortures.

Ara, la Fiscalia de Barcelona assenyala que la nova llei obliga a investigar-les:

"Imposa a l'Estat, des de l'àmbit de la justícia, el deure d'investigar les violacions del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari durant la Guerra Civil i la dictadura franquista."


Defensa els drets a la veritat i a la reparació

En concret, cita l'article 29 de la llei que estableix que l'Estat garantirà el dret que s'investiguin les denúncies de violacions de drets humans que hi hagi hagut des de la Guerra Civil fins a l'entrada en vigor de la Constitució.

La Fiscalia també recorda que cal garantir no només el dret a la justícia, sinó també els drets a la veritat i a la reparació de les víctimes, que són "els principis articuladors del dret internacional" en drets humans.

La fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, ha afirmat que és una qüestió "polèmica" i amb "moltes interpretacions, molts dictàmens i que molta gent opina", però que cal "obrir el camí".

"L'objectiu és donar reparació a les víctimes i posar-les al centre, perquè necessiten reparació i ha de ser a través dels tribunals."

Irídia: "Un pas endavant imprescindible"

La querella la van posar fa 10 mesos Irídia, Òmnium Cultural, la Comissió de la Dignitat i fins a 10 entitats de defensa dels drets humans, i acusa els policies de crims contra la humanitat.

Irídia ha valorat molt positivament que "un poder de l'Estat estigui treballant activament, per fi, per acabar amb la impunitat dels crims del franquisme":

"És un pas endavant imprescindible, fruit de la lluita incansable d'organitzacions memorialistes i de drets humans que fa més de 50 anys que ho reclamàvem."

Els fets van passar durant els últims anys del franquisme, quan Carles Vallejo va ser detingut dues vegades per la seva activitat política i sindical, i van arribar a processar-lo tres vegades.

 

ARXIVAT A:
PolicialMemòria històrica Franquisme
Anar al contingut