El govern català en ple assumeix part de la culpa de l'abstenció i crida a confiar en les institucions
Després de l'elevada abstenció en les eleccions municipals, els partits polítics asseguren que estan reflexionant sobre el fenomen, que és, sens dubte, un toc d'atenció dels ciutadans. Avui ho ha fet el govern català. El president, José Montilla, creu que no hi ha receptes màgiques per evitar-la ni una única causa per explicar-la. A l'hora de trobar raons parla del fet que a molta gent ja li està bé el govern que hi ha, però també en reparteix les culpes. Diu que el govern té part de responsabilitat davant l'abstenció, com també la tenen els altres partits, els mitjans de comunicació i els ciutadans. Montilla ha comparegut amb Carod i Saura per escenificar, així, els sis mesos de govern.
Sis mesos de govern i primera cita electoral -les eleccions municipals del 27 de maig- des que el tripartit de José Montilla és al govern. Dues raons de pes perquè els tres homes forts de l'executiu català hagin comparegut junts en roda de premsa després de la reunió setmanal del consell de govern. I sobre la taula, una qüestió que és un toc d'alerta dels ciutadans cap als polítics i que aquests no poden passar per alt: l'elevadíssima abstenció, especialment a Catalunya, d'aquestes eleccions. El govern català ho ha analitzat en profunditat en la seva reunió setmanal.
De causes, n'hi ha diverses, segons Montilla. Des d'una "certa acceptació passiva de l'èxit col·lectiu de la democràcia i del nivell de benestar que tenim", fins a altres motius que tenen més a veure amb la confiança dels ciutadans en els polítics, com "una progressiva dificultat de comunicació entre candidats i ciutadans", el fet que "els ciutadans cada cop veuen més allunyats dels seus interessos tant la política com els polítics", la fatiga que hi pot haver en el cas de Catalunya, on s'han celebrat 3 eleccions en 11 mesos, o la crispació de la política.
Montilla també ha entonat un "mea culpa" parcial en assumir, com a cap de govern, la responsabilitat que pugui tenir l’executiu català en la confirmació d’aquests índex de baixa participació. Ara bé, de culpes n’ha repartit per a tothom. Diu que la resta de partits polítics també han contribuït, en part, en aquest fenomen. I la resta de culpes també les ha adjudicat als mitjans de comunicació i, en última instància, als ciutadans en general.
A preguntes dels periodistes, Montilla ha hagut de sortir en defensa del seu conseller de Participació Ciutadana, després que com a líder d'ICV Saura digués en un míting de campanya: "El missatge que vull llançar és claríssim. Els que no se sentin d'esquerres, els que no se sentin ecologistes que facin el que vulguin, que s'abstinguin, que votin el que vulguin. Però la gent que de veritat té sensibilitat social, té sensibilitat mediambiental, té sensibilitat en relació amb els temes dels drets de la immigració, que vagin a votar i que ens votin". CiU i PP van demanar el cessament del conseller per entendre que animava a l'abstenció, cosa que ha negat el mateix Saura. Per Montilla, el que va dir Saura a Granollers és una "absoluta anècdota (...) perquè sé el que pensa el conseller".
"El millor antídot" contra l'abstenció, segons Montilla, "serà obrir amb normalitat democràtica una nova etapa als ajuntaments de Catalunya i que els futurs consistoris es fixin com a prioritat complir les seves promeses amb la ciutadania". Aquesta és, ha continuat, la manera com ha treballat el govern català des del primer dia per tal que els interessos col·lectius trobin un fidel reflex en les institucions que els representen.
Hi podria haver un altre antídot, però, que és la llei electoral catalana. El president de la Generalitat diu que el redactat podria incloure mesures que ajudin a fomentar la participació en les cites electorals com ara la flexibilització en l'elecció dels candidats en els comicis. Amb tot, ha discrepat de les declaracions del seu antecessor, Pasqual Maragall, el diumenge electoral, en què apostava per un sistema de llistes obertes. Per Montilla, ni el vot directe ni les llistes obertes no garanteixen que hi hagi més participació. Tampoc creu que la llei estigui enllestida aquesta legislatura.
La seguretat eclipsa el balanç de mig any
El motiu de la roda de premsa que ha ofert Montilla, al costat del conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller d'Interior, Joan Saura, ha estat també el de fer balanç dels primers sis mesos de govern tripartit. Però en aquest capítol hi ha hagut dos temes que s'han endut el protagonisme: les detencions de presumptes islamistes i les actuacions dels Mossos d'Esquadra.
Montilla ha assegurat que les detencions de presumptes terroristes islàmics practicades aquest dilluns a diverses poblacions catalanes no han de ser motiu d'"alarma", ja que s'han practicat operacions similars en molts altres llocs. Montilla ha dit que les detencions revelen que "les forces i cossos de Seguretat de l'Estat i els Mossos actuen de manera absolutament coordinada amb el Poder Judicial".
El president de la Generalitat no ha volgut deixar res al tinter i ha parlat de balanç un dia abans que el Parlament aprovi les primeres dues lleis de la legislatura. El president ha destacat tres dels projectes de llei enviats al Parlament: la llei de serveis socials, la de dret a l'habitatge i la de l'Institut Català de la Salut. També ha dit que l'executiu "treballa a ple ritme des del primer dia", i ha destacat la "col·laboració" amb els ajuntaments en aquests primers mesos. El president ha recordat que el govern treballa en l'aplicació del nou Estatut, que ha "iniciat les negociacions" per al traspàs del servei de Rodalies de Renfe i per a la desclassificació dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell.
De causes, n'hi ha diverses, segons Montilla. Des d'una "certa acceptació passiva de l'èxit col·lectiu de la democràcia i del nivell de benestar que tenim", fins a altres motius que tenen més a veure amb la confiança dels ciutadans en els polítics, com "una progressiva dificultat de comunicació entre candidats i ciutadans", el fet que "els ciutadans cada cop veuen més allunyats dels seus interessos tant la política com els polítics", la fatiga que hi pot haver en el cas de Catalunya, on s'han celebrat 3 eleccions en 11 mesos, o la crispació de la política.
Montilla també ha entonat un "mea culpa" parcial en assumir, com a cap de govern, la responsabilitat que pugui tenir l’executiu català en la confirmació d’aquests índex de baixa participació. Ara bé, de culpes n’ha repartit per a tothom. Diu que la resta de partits polítics també han contribuït, en part, en aquest fenomen. I la resta de culpes també les ha adjudicat als mitjans de comunicació i, en última instància, als ciutadans en general.
A preguntes dels periodistes, Montilla ha hagut de sortir en defensa del seu conseller de Participació Ciutadana, després que com a líder d'ICV Saura digués en un míting de campanya: "El missatge que vull llançar és claríssim. Els que no se sentin d'esquerres, els que no se sentin ecologistes que facin el que vulguin, que s'abstinguin, que votin el que vulguin. Però la gent que de veritat té sensibilitat social, té sensibilitat mediambiental, té sensibilitat en relació amb els temes dels drets de la immigració, que vagin a votar i que ens votin". CiU i PP van demanar el cessament del conseller per entendre que animava a l'abstenció, cosa que ha negat el mateix Saura. Per Montilla, el que va dir Saura a Granollers és una "absoluta anècdota (...) perquè sé el que pensa el conseller".
"El millor antídot" contra l'abstenció, segons Montilla, "serà obrir amb normalitat democràtica una nova etapa als ajuntaments de Catalunya i que els futurs consistoris es fixin com a prioritat complir les seves promeses amb la ciutadania". Aquesta és, ha continuat, la manera com ha treballat el govern català des del primer dia per tal que els interessos col·lectius trobin un fidel reflex en les institucions que els representen.
Hi podria haver un altre antídot, però, que és la llei electoral catalana. El president de la Generalitat diu que el redactat podria incloure mesures que ajudin a fomentar la participació en les cites electorals com ara la flexibilització en l'elecció dels candidats en els comicis. Amb tot, ha discrepat de les declaracions del seu antecessor, Pasqual Maragall, el diumenge electoral, en què apostava per un sistema de llistes obertes. Per Montilla, ni el vot directe ni les llistes obertes no garanteixen que hi hagi més participació. Tampoc creu que la llei estigui enllestida aquesta legislatura.
La seguretat eclipsa el balanç de mig any
El motiu de la roda de premsa que ha ofert Montilla, al costat del conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller d'Interior, Joan Saura, ha estat també el de fer balanç dels primers sis mesos de govern tripartit. Però en aquest capítol hi ha hagut dos temes que s'han endut el protagonisme: les detencions de presumptes islamistes i les actuacions dels Mossos d'Esquadra.
Montilla ha assegurat que les detencions de presumptes terroristes islàmics practicades aquest dilluns a diverses poblacions catalanes no han de ser motiu d'"alarma", ja que s'han practicat operacions similars en molts altres llocs. Montilla ha dit que les detencions revelen que "les forces i cossos de Seguretat de l'Estat i els Mossos actuen de manera absolutament coordinada amb el Poder Judicial".
El president de la Generalitat no ha volgut deixar res al tinter i ha parlat de balanç un dia abans que el Parlament aprovi les primeres dues lleis de la legislatura. El president ha destacat tres dels projectes de llei enviats al Parlament: la llei de serveis socials, la de dret a l'habitatge i la de l'Institut Català de la Salut. També ha dit que l'executiu "treballa a ple ritme des del primer dia", i ha destacat la "col·laboració" amb els ajuntaments en aquests primers mesos. El president ha recordat que el govern treballa en l'aplicació del nou Estatut, que ha "iniciat les negociacions" per al traspàs del servei de Rodalies de Renfe i per a la desclassificació dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell.
