Barcelona

Montilla crida a fer una reflexió col·lectiva sobre l'alta abstenció a Catalunya

El president de la Generalitat, José Montilla, creu que convé una reflexió després de la baixa participació que es va registrar en les eleccions del 27-M. Una reflexió que s'ha d'estendre més enllà de l'àmbit polític, tot i que és molt difícil saber-ne les causes. En una entrevista a Catalunya Ràdio, s'ha mostrat disposat a incloure mesures que flexibilitzin l'elecció de candidats en el debat sobre la llei electoral catalana, amb afectació només per als comicis al Parlament. Tot i això, no creu que mesures com les llistes obertes sedueixin més els ciutadans a participar. Montilla també ha desvinculat la renúncia de Pasqual Maragall com a president del PSC a les seves entrevistes de fa un mes en què es va declarar traït per Zapatero i va qüestionar la utilitat del procés de l'Estatut. Montilla diu que comparteixen un afecte mutu, amb Maragall.

Actualitzat
El president de la Generalitat, José Montilla, sosté que el debat sobre les causes de l'abstenció no implica només els partits polítics. En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", Montilla conclou que les causes d'una alta abstenció són múltiples, i també diversos els agents responsables. Per això, el president català creu que no hi ha receptes clares que garanteixin un increment del nombre de votants i que principalment els discursos s'han de centrar en els problemes dels ciutadans.

Per al cas de les eleccions catalanes, entén que la reforma de la llei electoral que pot comportar circumscripcions més petites pot ajudar a la participació. Considera que la reforma pot incloure mesures que flexibilitzin l'elecció de candidats pels ciutadans, tot i que mesures com l'elecció directa o les llistes obertes no són garantia de més participació.

Montilla també treu transcendència als resultats de la Plataforma per Catalunya, recordant que són ínfims tenint en compte el conjunt de Catalunya. Això sí, troba més perillós que els partits amb opcions de govern utilitzin la immigració, i en aquest sentit ha retret al PPC una actitud hipòcrita, ha dit, per la barreja que ha fet en aquesta campanya electoral entre immigració i inseguretat. Montilla ha afegit que per frenar l'augment de vots de partits amb idearis xenòfobs com Plataforma per Catalunya cal tirar endavant polítiques d'integració com les que ja impulsa el govern català.

El president de la Generalitat i líder del PSC també veu que les últimes eleccions no han comportat gaires canvis, llevat de casos com ara Tarragona o Lleida.

La renúncia de Maragall

I ja sobre una altra qüestió, Montilla ha confirmat que en les pròximes setmanes Pasqual Maragall presentarà la seva renúncia com a president dels socialistes catalans. Montilla ha insistit que aquesta és una decisió personal de l’expresident de la Generalitat, que ja havia comunicat al partit abans de l’estiu en una reunió de l‘executiva, i que, de cap manera, té a veure amb les polèmiques declaracions que va fer fa unes setmanes, quan va assegurar que va ser un error projectar un nou Estatut en lloc d’una reforma de la Constitució i que José Luis Rodríguez Zapatero va preferir Montilla com a candidat a Catalunya. Segons Montilla, el mateix Maragall, per qui ha dit sentir “afecte”, li va explicar que deixava la primera línia política i que, per tant, també pensava que era millor deixar la màxima representació executiva del PSC. Per Montilla, Maragall és un actiu del PSC que des de la militància de base també pot ajudar el partit.

També s’ha referit a la decisió de cessar el delegat de la Generalitat a Madrid, Raimon Martínez Fraile, després que aquest digués que les declaracions de Maragall eren d’una persona malalta físicament i psíquicament. Montilla ha assegurat que les paraules de Fraile eren “inadmissibles” i que cessar-lo va ser una decisió difícil, per la confiança i afecte que li té.

Malestar entre els Mossos

Per últim, Montilla també s'ha mostrat comprensiu amb el malestar que poden sentir els Mossos d'Esquadra de cara a la manifestació de la setmana que ve dels policies catalans, però diu que determinades actuacions, com la de la comissaria de les Corts, no es poden silenciar.
Anar al contingut