Dagoll Dagom inaugura el Grec amb una sàtira del patriotisme i el militarisme d'Aznar
El festival Grec ha començat aquesta nit, i ho ha fet amb la voluntat de no deixar indiferent ningú. Dagoll Dagom ha dut a l'escenari del teatre Grec una adaptació de l'opereta "La Perritxola", una adaptació que du la trama a un país anomenat Peperú, un país que més que tenir similituds amb l'Espanya actual vol ser una còpia en clau bufa del país que governa el PP. La crítica és tan descarnada que el Partit Popular ja s'ha queixat.
La vida adulta amb els ulls infantils de Roger Pera, a "Infantillatges"
L'actor Roger Pera es posa en la pell d'un nen d'uns 10 anys per interpretar, des del 2 de juliol, al Festival d'Estiu de Barcelona Grec, l'obra de Raymond Cousse "Infantillatges", un espectacle que mostra com es veu la vida adulta amb ulls infantils.
Dirigit pel mallorquí Xavi Fuster, l'actor recrea fins a 11 personatges que marquen la vida del nen, des del capellà fins al mestre, passant pel pare.
Roger Pera actuarà fins al 27 de juliol a la sala Muntaner de Barcelona, i portarà l'espectacle al festival de Tàrrega en les versions catalana i castellana.
Sol a l'escenari, Roger Pera interpreta el personatge del nen i el seu inseparable amic Marcel, recreat per ell mateix. L'únic acompanyant que té l'actor a "Infantillatges" és el del músic i saxofonista Bernat Guarne, autor de la música de l'espectacle, que interpretarà en directe amb el saxo.
El paper que representarà Roger Pera al Grec el va recrear el 1983 l'actor Pep Cruz al Poliorama de Barcelona, amb la direcció de Josep Maria Flotats.
Tomeu Vergés i Álvaro Morell ballen inspirant-se en Louis Aragon
D'altra banda, i dins de la programació de dansa, es presenta a la Sala Beckett, entre el 26 i el 28 de juny, "Asphyxies", una coreografia interpretada per Toméo Vergés i Álvaro Morell inspirada en la vida torturada de Louis Aragon, en la qual s'inclouen textos de "Le con d'Irene".
Els dos ballarins interpreten dos "solos" a l'escenari, sense contacte aparent entre ells, només intercanviant-se la roba alguna vegada.
La música està formada en una part important per una sèrie de sorolls, i els dos intèrprets ballen sobre un escenari ple de diaris i altres papers escampats per terra, en al·lusió al diari "L'Humanité", en el qual solia escriure Aragon, i les notes que tirava a terra, després les reorganitzava per a les seves obres.
Els coreògrafs, establerts a París, col·loquen també a l'escenari unes sabates blaves i un barret, detalls al·lusius a Louis Aragon.
