Una vuitantena de palestins morts, gairebé 20 infants, en els atacs d'Israel a Gaza
Entre els israelians, set morts pels atacs palestins, i un en els enfrontaments als carrers entre ciutadans àrabs i jueus
Una vuitantena de palestins morts, gairebé 20 infants, en els atacs d'Israel a Gaza
Flames i fum causats per un bombardeig israelià a la franja de Gaza (Reuters / Ibraheem Abu Mustafa)
Flames i fum causats per un bombardeig israelià a la franja de Gaza (Reuters / Ibraheem Abu Mustafa)

Una vuitantena de palestins morts, gairebé 20 infants, en els atacs d'Israel a Gaza

Entre els israelians, set morts pels atacs palestins, i un en els enfrontaments als carrers entre ciutadans àrabs i jueus

Actualitzat
TEMA:
Pròxim Orient

Gaza està al límit d'una guerra entre Israel i les milícies palestines. Aquest dijous és la quarta jornada de violència, sense que hi hagi treva dels bombardejos a la Franja de Gaza i del llançament de coets cap a algunes ciutats del centre i el sud d'Israel. El balanç a les 17 hores d'quest dijous és de 83 palestins morts, entre els quals hi ha 17 infants, i més de 400 ferits, i de l'altra banda, set israelians, entre els quals un nen.

Tropes israelianes es preparen a la zona fronterera per a una possible incursió terrestre a Gaza en les pròximes hores. 

Però la violència s'ha traslladat als carrers de les ciutats israelianes. Aquesta nit s'han reproduït els enfrontaments a moltes ciutats palestines de Cisjordània i almenys una persona hauria mort com a conseqüència dels trets de les forces israelianes. Unes protestes que han agafat una intensitat similar a l'inici de la segona intifada, l'any 2000. La població àrab a Israel és del 21% i se sent solidària amb els palestins de Gaza.

A la ciutat araboisraeliana de Lod, al centre del país, s'hi ha declarat l'estat d'emergència i s'hi ha instaurat el toc de queda, després que les protestes de joves palestins els últims dies han derivat en enfrontaments amb la policia i nacionalistes jueus. Hi han incendiat una sinagoga i nombrosos vehicles.

Cotxe cremat a Lod, després d'una nit d'incidents
Cotxe cremat a Lod, després d'una nit d'incidents (EFE / Abir Sultan)

A la ciutat de Bat Yam, a prop de Tel-Aviv, un ciutadà àrab que circulava amb el seu vehicle ha estat linxat al carrer per una multitud. Tant en aquesta ciutat com en altres s'hi han vist grups de persones amb bastons i amb la intenció de perseguir àrabs. A la població d'Acra ha estat un jueu qui hauria estat linxat per àrabs. Els jueus els acusen d'atacar-los i cremar els seus vehicles i negocis.

El primer ministre israelià Netanyahu ha comparegut públicament per demanar que s'aturessin aquests enfrontaments entre israelians de diferents confessions.

"Ciutadans israelians, el que està passant a diferents ciutats és totalment intolerable. Això és anarquia. Res no justifica el linxament d'àrabs per jueus i res no justifica el linxament de jueus per àrabs. Això no som nosaltres, no aquesta violència, no aquest salvatgisme. Tornarem a governar totes les ciutats d'Israel."


Biden, suport "sense fissures" a Israel

Aquest dimecres hi ha hagut una reunió d'urgència al Consell de Seguretat de l'ONU, però els Estats Units han impedit que s'aprovés una declaració per fer una crida a totes dues bandes a aturar les hostilitats.

Els Estats Units han mostrat un suport "sense fissures" a la seguretat d'Israel. El president nord-americà, Joe Biden, ha parlat per telèfon amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i li ha expressat que dona suport "al dret d'Israel a defensar-se a si mateix i al seu poble, al mateix temps que protegeix els civils".

"Israel té dret a defensar-se quan llancen milers de coets sobre el seu territori. Però he parlat amb el primer ministre d'Israel i la meva esperança és que això s'acabarà més aviat que tard."


En paral·lel, Biden ha encoratjat a trobar una via per restaurar "una calma sostenible" a la regió i ha manifestat la "convicció que Jerusalem, una ciutat d'importància per a creients d'arreu del món, ha de ser un lloc de pau".

Els Estats Units també han demanat al president de l'Autoritat Palestina que s'aturi el llançament de coets, malgrat que Mahmud Abbas no controla la Franja de Gaza. De fet, el president palestí ha demanat el mateix a Israel.

"Em dirigeixo als Estats Units i a Israel. Ja n'hi ha prou. Deixeu-nos, deixem-nos en pau. No deixarem la nostra pàtria, el nostre país."

 

Bombardejos a banda i banda

Malgrat les paraules, els fets no han canviat. La violència no s'ha aturat durant la nit. Avions de combat israelians han atacat un edifici de 14 plantes a la ciutat de Gaza. Les Brigades Al-Qassam han llançat una ràfega d'un centenar de coets cap a l'àrea metropolitana de Tel-Aviv, el centre i el sud d'Israel.

Des de dilluns, primer dia d'intercanvi d'atacs aeris, les milícies de Hamas i la Jihad Islàmica han llançat uns 1.600 projectils contra ciutats isralianes, alguns dels quals han arribat a Jerusalem i Tel-Aviv. El sistema israelià de protecció antimíssils Cúpula de Ferro ha neutralitzat el 90% dels coets. Malgrat tot, uns 400 míssils palestins han fallat i han caigut a la mateixa Franja. 

L'escut antiaeri israelià llança projectils per interceptar míssils provinents de Gaza
L'escut antiaeri israelià llança projectils per interceptar coets provinents de Gaza (Reuters / Amir Cohen)

Israel ha dut a terme més de 500 bombardejos a la Franja. L'aviació israeliana ha atacat amb contundència zones de Gaza que considera estratègiques, entre les quals hi ha residències de líders palestins.

Les Brigades Al-Qassam, el braç armat de Hamas, han confirmat la mort d'un dels seus dirigents, Bassem Issa, comandant a la ciutat de Gaza, en un bombardeig israelià. La milícia també ha confirmat la mort de tres dirigents de rang alt en atacs aeris.

 

 

Netanyahu: "Això només és el principi"

El primer ministre en funcions d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que han intensificat la força dels atacs a Gaza en represàlia pel llançament de coets des de la Franja. "Hem eliminat alts comandaments de Hamas i això només és el principi", ha dit Netanyahu després d'un atac selectiu. El govern de Netanyahu rebutja la treva i aprova l'expansió de l'ofensiva, que podria iniciar les incursions terrestres a Gaza en les pròximes hores.

Durant una visita al centre mèdic Wolfson, a la ciutat d'Holon, on ha visitat persones ferides per coets llançats des de Gaza, Netanyahu ha afirmat que "Israel respondrà" i "està responent cada cop amb més força" contra les milícies palestines.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant una reunió especial del govern el Dia de Jerusalem
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant una reunió especial del govern el Dia de Jerusalem (Reuters/Amit Shabi)

Mediació 

La Casa Blanca ha anunciat que enviarà al Pròxim Orient el subsecretari adjunt per a Afers Palestins i Israelians del Departament d'Estat, Hady Amr, per reunir-se amb líders israelians i palestins i intentar mediar en el conflicte. A més, els EUA han demanat a Israel que faci "tot el possible" per evitar víctimes civils.

 

 

L'enviat de l'ONU per al Pròxim Orient, Tor Wennesland, ha advertit que israelians i palestins s'encaminen cap a "una guerra a gran escala" i ha demanat a les parts que aturin la violència i rebaixin la tensió:

 

Però les crides internacionals a rebaixar la tensió no estan tenint cap efecte i, segons els experts, Hamas encara té munició per aguantar uns dies més la pluja de coets.

Un portaveu militar ha assegurat que les tropes estan actuant "amb les mateixes pautes" que durant la guerra del 2014 contra les milícies palestines. Segons ell, l'exèrcit intenta reduir els "danys col·laterals" i "minimitzar" el nombre de víctimes civils.

Atac israelià a Gaza, aquest dimarts a la nit
Atac israelià a Gaza, aquest dimarts a la nit (Reuters/Ibraheem Abu Mustafa)

L'origen del conflicte cal buscar-lo en els drets dels palestins que viuen a Jerusalem Est. Una comunitat cada cop més reduïda, sota amenaces constants d'expulsió de casa o de revocació del permís de residència, però que no renuncia a fer de Jerusalem Est la capital d'un futur estat palestí.

L'escalada violenta va començar amb l'amenaça d'expulsió de sis famílies palestines que viuen al barri de Sheik Jarrah des del 1956, terrenys que ara reclamen grups de colons ultraortodoxos.


El Tribunal Suprem ha de decidir si tira endavant el desallotjament en una sentència que s'havia d'emetre dilluns i es va ajornar.

ARXIVAT A:
Pròxim Orient IsraelPalestina

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut