Aragonès anuncia 1.045 milions als pressupostos contra la sequera i reclama consens
Es destinaran a infraestructures per a la regeneració i dessalinització de l'aigua i també a millorar la xarxa, els sistemes de reg i la coordinació amb el món local
1.045 milions d'euros per combatre la sequera. És la xifra que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que hi destinaran els pressupostos, actualment en negociació amb diversos partits.
Ho ha dit en un ple monogràfic sobre sequera i emergència climàtica al Parlament, celebrat a instàncies de la CUP i els Comuns.
Aquests 1.045 milions aniran destinats a millorar l'ús eficient de l'aigua, concretament a través de la inversió en infraestructures per a la seva regeneració i dessalinització, perquè sigui possible "produir-ne" més, i també millorar la xarxa, la coordinació amb el món local i els sistemes de reg, entre d'altres.
Aragonès reclama consens i no frenar les mesures si plou
Aragonès també ha reclamat consens a la resta de partits amb qui comparteixen "un mínim fons del debat", perquè actuïn amb "rigor", "sentit de país" i "visió de futur" per impulsar les mesures necessàries.
Tot plegat, davant de mesos que seran "molt complicats" si no plou, en la que ja és la sequera "més important del darrer segle".
Aragonès ha tret pit de la gestió feta en el seu mandat pel que fa a la sequera, especialment "després d'anys en què no havia sigut una prioritat".
L'impuls del Pla Especial de Sequera, el 2021, ha donat com a resultats, entre d'altres, que ara més del 50% d'aigua que es consumeix al sistema Ter-Llobregat provingui de dessalinitzadores i regeneració.
Els partits de l'oposició li han reclamat "humilitat", més cooperació entre administracions i no enfrontar diferents sectors productius. Els impulsors del ple, CUP i Comuns, han carregat contra els macroprojectes i el fet que ERC no tanqui la porta a inversions com el Hard Rock.
Per la seva banda, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha destacat que s'ha passat de 14 a 80 milions per fer front a l'emergència climàtica i s'han implantat el 56% de mesures de l'estratègia que hi dona resposta (aprovada fa un any).
Així mateix, ha assenyalat que Catalunya va ser pionera en l'impuls de la llei de canvi climàtic el 2017, una legislació votada pel 70% de diputats del Parlament. Amb la configuració actual de la cambra, són el 85%.
"Hem de ser coherents. El full de ruta està dibuixat, estaria bé que el conjunt de forces polítiques no se'n desviessin."
Aragonès ha demanat als partits compromís per "preparar el país per a la nova realitat", sobretot pel que fa a transició energètica, per garantir l'autosuficiència d'aigua i per no frenar els canvis en cas que la sequera s'acabi.
Els macroprojectes, en debat
El president de la Generalitat també ha demanat "coherència" als partits i ha dit que els criteris mediambientals no són "un criteri més" a l'hora d'impulsar projectes, sinó que hi tenen un "paper central".
Una afirmació amb què pot referir-se a macroprojectes, com el Hard Rock, pactat amb el PSC en els pressupostos anteriors i que seria una de les línies vermelles dels socialistes per donar suport als nous comptes, malgrat l'oposició popular i d'alguns partits.
Les referències als macroprojectes han sigut centrals en les intervencions dels dos partits que havien demanat celebrar aquest ple.
Albiach ha recordat que fa poc encara es parlava de celebrar uns Jocs Olímpics d'hivern, una proposta liderada per l'executiu d'ERC, de qui ha dit que "només vol fer dessaladores" per fer front a la sequera.
"ERC sap que aquestes propostes són un veritable disbarat, però no són capaços de dir 'no', no s'atreveixen a plantar-se davant dels lobbies i altres forces polítiques."
Això ha dit Albiach, en referència sobretot al PSC i Junts, els dos principals partits que defensen els macroprojectes.
Tant els Comuns com la CUP han parlat de la necessitat d'adoptar mesures perquè la situació de sequera no eixampli encara més les "desigualtats", tant en l'àmbit social com entre el món urbà i el rural. També s'han referit a la necessitat d'adoptar mesures específiques que afectin el sector turístic.
L'oposició reclama "humilitat" i més cooperació
Els altres partits de l'oposició han qüestionat la gestió d'Aragonès i li han demanat més diàleg. Són paraules del president del grup socialista, Salvador Illa:
"Patim la pitjor sequera recent: 40 mesos sense ploure. Això no és culpa del govern ni de ningú. Però Catalunya no està preparada per fer-hi front, i això sí que és culpa del govern, dels governs, del senyor Aragonès, Torra, Mas i Puigdemont."
Pel que fa al Pla Especial de Sequera, ha dit que "no pot ser una camisa de força" i ha alertat sobre la "destrucció" de teixit productiu.
El president del grup de Junts, Albert Batet, ha criticat que Aragonès no hagi fet "propostes noves" i ha reclamat una nova "cimera de país" per abordar la sequera.
D'altra banda, PP, Vox i Ciutadans han criticat que s'han perdut 10 anys dedicats al procés en lloc de preparar Catalunya per a una sequera anunciada, i que ara estan improvisant.
