Presentada a l'Argentina una querella pels crims del franquisme

Organitzacions humanitàries de l'Argentina i Espanya amb el premi Nobel de la Pau del 1980, Adolfo Pérez Esquivel, han presentat als tribunals de Buenos Aires una querella perquè s'investiguin crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura de Francisco Franco. La denúncia ha quedat en mans de la jutge federal María Servini de Cubría, segons han informat els portaveus dels demandants, els quals han expressat la seva confiança que les "víctimes de la dictadura franquista" se sumaran de mica en mica a aquesta querella.
Presentada a l'Argentina una querella pels crims del franquisme
Buenos Aires

Presentada a l'Argentina una querella pels crims del franquisme

Organitzacions humanitàries de l'Argentina i Espanya amb el premi Nobel de la Pau del 1980, Adolfo Pérez Esquivel, han presentat als tribunals de Buenos Aires una querella perquè s'investiguin crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura de Francisco Franco. La denúncia ha quedat en mans de la jutge federal María Servini de Cubría, segons han informat els portaveus dels demandants, els quals han expressat la seva confiança que les "víctimes de la dictadura franquista" se sumaran de mica en mica a aquesta querella.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Aquesta "querella criminal" per "delictes de genocidi i de lesa humanitat" abasta el període comprès entre el 17 de juliol del 1936 i el 15 de juny del 1977, segons el text, presentat davant la jutge Servini de Cubría. La querella es fonamenta en el principi de "jurisdicció universal" per jutjar crims de lesa humanitat, previst a la Constitució de l'Argentina i "consagrat en el dret internacional". A Espanya, sosté, hi va haver "un pla sistemàtic, generalitzat, deliberat i planificat de terroritzar els espanyols partidaris de la forma representativa de govern a través de l'eliminació física dels exponents més representatius".

Darío Rivas Cando, en representació de l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica, encapçala la demanda per l'afusellament del eu pare, Severino Rivas Barja, comès el 1936 quan era alcalde de la localitat de Castro de Rei (de la província de Lugo, al nord d'Espanya). Al seu torn, Inés García Holgado denuncia crims contra diversos dels seus parents, entre ells el seu oncle, Elías García Holgado, assassinat el 1937 després d'haver estat empresonat quan exercia com a alcalde de Lumbrales i com a diputat provincial a Salamanca.

Severino Rivas, "de professió pagès" i amb una "destacada vida política, que inclou la militància contra la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1929)" va ser detingut i empresonat el 29 de juliol del 1936, tres dies després d'haver-lo denunciat un membre del "moviment feixista" Falange Española, diu la demanda.  "La partida de defunció de Severino Rivas fixa el seu decés el mateix dia del seu alliberament (29 de juliol) per hemorràgia profunda per projectil d'arma de foc, al marge dret de la carretera que va de Lugo a Portomarín", puntualitza.

Afegeix que "va ser enterrat anònimament en una fossa comuna en el que llavors era l'atri de la capella (i actualment el cementiri de Cortapezas). Durant més de 50 anys, Darío Rivas, el querellant, va intentar de totes totes trobar les restes del seu pare ", que finalment va trobar el 1994.

La querella també assenyala que el 1936 Elías García Holgado "va ser empresonat a les presons de Madrid i de Salamanca" i "afusellat el 5 de juliol del 1937, després d'un procés sumaríssim, condemnat per adhesió a la rebel·lió" contra els seguidors de Franco. "El senyor Severino Rivas i els familiars d'Inés García Holgado van ser víctimes d'una tècnica d'homicidis perfeccionada per la Falange Española, les 'passejades', que consistien a afusellar els presos que no havien estat sotmesos a judici i a deixar els cadàvers al costat dels camins", subratlla.

Destaca que "totes aquestes circumstàncies narrades són extensibles a desenes de milers de persones assassinades, les setmanes posteriors al 17 de juliol del 1936, pel grup d'oficials militars alçats, la Falange Española i altres organitzacions afins de suport a la insurrecció".

Acompanyen aquesta demanda la Federació d'Associacions Gallegues de l'Argentina i les associacions de Detinguts i Desapareguts per la dictadura argentina (1976-1983), les Abuelas de la Plaza de Mayo de l'Argentina, les Madres de Plaza de Mayo, Línia Fundadora, el Centre d'Estudis Legals i socials, entre d'altres.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS