Baltasar Garzón serà jutjat per un presumpte delicte de prevaricació en relació amb la causa oberta per les desaparicions del franquisme

El magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón serà jutjat per un presumpte delicte de prevaricació. El Tribunal Suprem acusa el magistrat d'haver-se declarat competent per investigar crims del franquisme quan -segons el tribunal- ell mateix sabia que no ho podia fer. El magistrat del Suprem Luciano Varela ha resolt que es pot procedir contra Garzón i ha donat deu dies a les acusacions (Manos Limpias, Falange i Libertad e identidad) per demanar l'obertura de judici oral. En aquest termini hauran de presentar escrit d'acusació o, en cas contrari, demanar l'arxiu de la causa. Tot plegat podria acabar amb la inhabilitació de Garzón durant 20 anys.
Baltasar Garzón serà jutjat per un presumpte delicte de prevaricació en relació amb la causa oberta per les desaparicions del franquisme
Madrid

Baltasar Garzón serà jutjat per un presumpte delicte de prevaricació en relació amb la causa oberta per les desaparicions del franquisme

El magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón serà jutjat per un presumpte delicte de prevaricació. El Tribunal Suprem acusa el magistrat d'haver-se declarat competent per investigar crims del franquisme quan -segons el tribunal- ell mateix sabia que no ho podia fer. El magistrat del Suprem Luciano Varela ha resolt que es pot procedir contra Garzón i ha donat deu dies a les acusacions (Manos Limpias, Falange i Libertad e identidad) per demanar l'obertura de judici oral. En aquest termini hauran de presentar escrit d'acusació o, en cas contrari, demanar l'arxiu de la causa. Tot plegat podria acabar amb la inhabilitació de Garzón durant 20 anys.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge
El magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela assegura que, en declarar-se competent per investigar les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme, Baltasar Garzón va actuar amb uns objectius "no justificables", quan un jutge ha de dependre "només, però sempre, de la llei". Així ho assegura Varela en l'acta en què acorda procedir contra Garzón i transformar en procediment abreujat les diligències obertes contra el jutge de l'Audiència Nacional, anticipant així la decisió de jutjar el magistrat per un delicte de prevaricació, cosa que previsiblement en comportarà la suspensió cautelar.

L'instructor de la causa contra Garzón recorda que "no s'actua amb independència, amb aquesta independència legítima que la Constitució i les lleis protegeixen, quan es resol per a finalitats no acollides per l'ordenament jurídic, o fins i tot sota la mera opinió personal -sigui quina sigui la intenció que la impulsi- que no troba suport en aquest ordenament".

En l'acta, també es deneguen les proves reclamades per Garzón en considerar que aquestes "excedeixen del contingut propi de les diligències prèvies". Garzón, que segons Varela va decidir conscientment ignorar la llei d'amnistia, havia reclamat que se cités a declarar com a testimonis diverses personalitats jurídiques i experts internacionals que han intervingut en assumptes de crims contra la humanitat, però l'instructor no ho considera necessari.

Entre altres raons, assenyala que "només des d'una apriorística desconsideració, no ja del Tribunal enjudiciador, sinó de la capacitat tècnica de la defensa lletrada de les parts, es pot entendre necessari, ni tan sols útil, recórrer a l'opinió d'altres juristes per formar el criteri que aquell enjudiciament reclama".

Entre aquests testimonis hi havia l'exfiscal del Tribunal Penal Internacional Carla del Ponte, el jutge xilè Juan Guzmán -que el 1999 va processar Augusto Pinochet- i el magistrat argentí Eugenio Raúl Zaffaroni, un dels que va anul·lar les lleis de punt final i obediència deguda.

Recorda també que el judici de valor sobre la correcció jurídica de les resolucions de Garzón, que va declarar com a imputat per aquests fets a l'Alt Tribunal el 9 de setembre, és responsabilitat exclusiva i excloent del Tribunal que ha de jutjar. "Sens dubte ho farà -explica- il·lustrat pels arguments que hi tenen les parts, però sense la intermediació de pericials jurídiques i, menys encara si és possible, de plebiscits que són incompatibles amb l'exercici de la potestat jurisdiccional d'un estat democràtic."

També assenyala que hi ha teories plurals i propostes sobre si s'han de perseguir els crims de lesa humanitat; un debat, segons ell, "que pot enriquir els que tenen la responsabilitat política de formar l'ordenament jurídic". En aquest sentit, explica que "els que aconsegueixin la majoria parlamentària suficient per aquest efecte bé tenen al seu abast fer efectius els anhels de Justícia promovent i aprovant les modificacions legislatives oportunes".

"Aquesta és la seva responsabilitat que no pot transmetre, des de la seva passivitat, al jutge penal", afirma l'acta, que conclou que el poder legislatiu podrà llavors derogar la llei d'amnistia del 1977 i "redefinir l'abast de la retroactivitat de les normes sobre la seva prescripció".

Suspensió cautelar de Garzón?

Fonts del Consell General del Poder Judicial afirmen que ara encara no seria el moment de suspendre cautelarment Garzón de les seves funcions, perquè la resolució de Luciano Varena encara no és ferma, és a dir, encara s'hi pot presentar recurs. El Consell farà demà una comissió ordinària de la seva comissió permanent, però no s'espera que decideixi sobre el tema.

Baltasar Garzón va començar a investigar les fosses del franquisme a l'octubre del 2008. Al maig de l'any següent, el Tribunal Suprem va admetre a tràmit una querella presentada pel sindicat d'ultradreta Manos Limpias, a la qual es van afegir després el grup Libertad e Identidad i la Falange Española de las JONS.

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

DOCUMENTS RELACIONATS