5 claus per entendre la violència al Sudan: qui és qui i què hi té a veure el Grup Wagner

Sudan viu abocat al caos des d'aquest dissabte, quan la violència va esclatar entre l'exèrcit del país i les Forces de Suport Ràpid (FSR).

Els enfrontaments entre els dos grups s'han escampat per tot el país i s'hi han sumat els atacs aeris de l'exèrcit, l'únic bàndol que compta amb les forces aèries. Els civils, atrapats entre combats, viuen amagats a casa i narren escenes de por i confusió.

Mentre els dos bàndols clamen que estan guanyant terreny, el nombre de civils morts ja arriba al centenar.

El país sencer està en alerta davant l'angoixa d'una possible guerra civil.

Qui està lluitant al Sudan?

Els enfrontaments són una conseqüència de la ruptura entre l'exèrcit i el grup paramilitar Forces de Suport Ràpid (FSR), tots dos al govern del país.

Per entendre-ho, cal situar-se el setembre del 2021, quan l'exèrcit del Sudan va perpetrar un cop d'estat violent i es va apoderar del país, que en aquell moment es trobava en una transició civil.

Des de llavors, el país ha estat governat per un consell de generals. Els dos líders principals d'aquest consell, avui estan enfrontats.  

Són el president del Sudan i cap de les forces armades, Abdel Fattah al-Burhan, i el vicepresident, Mohamed Hamdan Dagalo, conegut com a Hemedti, i líder de les RSD. 

Per què ha esclatat la violència?

Discrepen sobre com ha de ser la transició cap a un govern civil, en un país on l'exèrcit ha tingut un paper dominant des de la seva independència, el 1956.

Un dels punts que genera més controvèrsia és el fet d'incloure 100.000 membres de les FSR a l'exèrcit i, al mateix temps, la decisió d'escollir el cap d'aquestes noves forces armades.

A banda, els dos generals també discrepen sobre el cop d'estat del 2021. Dagalo creu que va ser un error i ha intentat posar les FSR i a ell mateix al costat del poble en contraposició a les elits de Khartum, més vinculades a l'exèrcit.

Mentrestant, Burhan ha dit que només vol donar el poder a un govern electe, però hi ha desconfiança perquè tant els militars com els seus partidaris podrien estar més aviat preocupats per mantenir la seva riquesa.

Per què es parla d'un possible govern civil?

L'abril del 2019, el Sudan va viure un aixecament popular contra el dictador Omar al-Bashir, que portava gairebé tres dècades al poder. Finalment, enmig de les protestes, els militars van fer un cop d'estat i van fer caure el règim.

En aquell moment, els militars van acordar compartir el poder amb personalitats civils fins arribar a unes eleccions democràtiques, però l'acord es va aturar amb el cop d'estat del 2021, que va desencadenar una nova onada de manifestacions a favor de la democràcia.

Des de llavors, tot ha estat un camí de falses promeses cap a un govern civil i, més aviat, els militars han fet tot el possible per mantenir-se al poder.

Quina és la relació entre les FSR i el Grup Wagner?

Les FSR tenen un passat molt fosc. Van treballar per la dictadura Omar al-Bashir fent la feina bruta al genocidi del Darfur, on van morir assassinades centenars de milers de persones.

Al mateix temps, es van encarregar de mantenir el control de les mines d'or del sud del país. I quan el dictador va caure, Dagalo no va voler posar-se a les ordres de les noves autoritats militars i va passar a dirigir directament l'extracció i comerç d'or.

Aquesta venda d'or està directament vinculada al grup de mercenaris Wagner, que combat a Ucraïna: Ievgueni Prigojin seria la persona encarregada de comercialitzar l'or sudanès i a canvi ofereix assistència armada als paramilitars.

De fet, aquest mes de febrer, la Unió Europea va sancionar l'empresa propietat del grup Wagner, Meroe Gold, per facilitar l'explotació de les reserves d'or al Sudan.

Quina ha estat la resposta internacional?

Molts estats i organitzacions han demanat l'aturada de les hostilitats.

El Programa Mundial d'Aliments de l'ONU ha anunciat l'aturada de les seves activitats després de l'assassinat de tres membres del seu equip durant els atacs. A més, l'aeroport de Karthum ha estat focus de combats i ha patit diversos danys, fins i tot alguns avions han quedat malmesos.

El secretari general de la ONU, António Guterres, ha parlat amb Burhan i Dagalo per desactivar les tensions entre els dos sectors. Però un enviat de la ONU a Sudan ha declarat que, per ara, els dos bàndols "no fan l'efecte que vulguin mediació per arribar a la pau".

Fighting in Sudan has already led to horrendous loss of life.

Any further escalation could be devastating for the country & the region.

Those with influence over the situation must use it to support efforts to end the violence, restore order & return to the path of transition.

— António Guterres (@antonioguterres) April 17, 2023

Tant la Casa Blanca com el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, ha demanat l'alto el foc. I també ho ha fet la Unió Europea a través de la portaveu de la Comissió Europea, Nabila Massrali, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell:

 

Civilians in #Sudan urgently need a ceasefire in order to be safe and allow space for mediation.

The EU is working to persuade each side to consider humanitarian pause and to encourage dialogue.

Protection of civilians is an obligation under international humanitarian law.

— Josep Borrell Fontelles (@JosepBorrellF) April 17, 2023