Dos joves amb la bandera del Sudan davant d'una barricada amb pneumàtics cremant a Khartum (Mohamed Nureldin Abdallah)

Cop d'estat al Sudan: l'exèrcit deté el primer ministre i declara l'estat d'emergència

Almenys set persones han mort i 140 han resultat ferides durant les protestes ciutadanes contra el cop militar

Juli Rodés Almer Actualitzat
TEMA:
Àfrica

Almenys set persones han mort aquest dilluns en les protestes ciutadanes contra el cop d'estat al Sudan, el país més extens de l'Àfrica. Segons fonts del Ministeri de Salut, en els enfrontaments entre manifestants i militars també han resultat ferides 140 persones.

El cop militar -que s'ha produït després que al setembre ja se'n va evitar un- arriba dos anys i mig després de la revolta que va fer caure el president Omar al-Bashir l'abril del 2019. L'exèrcit han detingut el primer ministre, Abdalla Hamdok, que es troba "en parador desconegut", segons ha informat el Ministeri d'Informació sudanès.

També s'ha informat de la detenció de diversos ministres i altres integrants del govern provisional.

Cop d'estat al Sudan: l'exèrcit deté el primer ministre i declara l'estat d'emergència
La ciutadania ha reaccionat amb protestes al carrer (Reuters/Mohamed Nureldin Abdallah)

La principal coalició opositora, les Forces de la Llibertat i el Canvi, que va promoure la caiguda del president Al-Bashir i va negociar el Consell Sobirà de Transició, integrat per civils i militars, ha fet una crida, a través de Twitter, a fer accions pacífiques de protesta contra el cop militar, com les manifestacions, el bloqueig dels carrers i la desobediència civil.

Milers de persones han sortit al carrer amb grans manifestacions de rebuig. Entre els manifestants hi ha molts joves. A Khartum hi ha hagut incidents en què els soldats "han disparat bales contra els manifestants que han rebutjat el cop militar"

Des de la pàgina de Facebook del Ministeri d'Informació, lleial al primer ministre Abdalla Hamdok, s'ha defensat que continua sent l'autoritat legítima i l'única a la qual el Document Constitucional pactat entre civils i militars dona poders per declarar l'estat d'emergència.

El primer ministre Abdalla Hamdok està en parador desconegut (Reuters/Hannibal Hanschke)

L'oficina de Hamdok, per la seva banda, ha informat que ell i la seva dona han estat "segrestats la matinada d'aquest dilluns a la seva residència de Khartum i conduïts a un lloc desconegut per una unitat militar." El Ministeri d'Informació també ha explicat que militars sublevats han interromput les emissions de la ràdio i la televisió públiques del Sudan i han detingut diversos treballadors.

Al cap d'unes hores, el president del Consell Sobirà de Transició, el general Abdel Fattah Burhan, ha comparegut a la televisió per anunciar la dissolució del govern i també de l'òrgan que ell encapçala, que lidera el procés de transició del Sudan a la democràcia.

El general Abdel Fattah al-Burhan, president del Consell Sobirà de Transició
El general Abdel Fattah al-Burhan, president del Consell Sobirà de Transició (Abdel Fattah al-Burhan REUTERS_Jok Solomun)

Burhan també ha anunciat la suspensió de diversos articles del Document Constitucional i ha declarat l'estat d'emergència.

Ha argumentat que les divisions entre les autoritats responsables de la transició suposaven "una amenaça" per al país i que l'exèrcit ha actuat per "preservar" la revolució.

"Les forces armades continuen pel camí de la transició democràtica fins al lliurament del lideratge del país a un govern civil elegit."


En aquest sentit, ha informat que "un govern de figures nacionals independents (...) amb una representació justa de tots els sudanesos" assumirà el poder "fins a les eleccions generals del juliol del 2023."

Des de l'oficina de Hamdok, en canvi, s'ha emès un comunicat en què es denuncia "una ruptura del Document Constitucional i un cop complet contra el que la revolució ha aconseguit amb la sang a la recerca de la llibertat, la pau i la justícia", en referència a la deposició d'Al-Bashir, després de la qual civils i militars van arribar a un acord per compartir el poder durant la transició.

Al-Bashir, jutjat, condemnat i empresonat al Sudan, és reclamat pel Tribunal Penal Internacional, que l'acusa de crims contra la humanitat.

El lliurament de l'antic president ha causat les divisions en el govern de transició que haurien propiciat la intervenció militar. 


Un país dividit i en crisi

Amb uns 43 milions d'habitants, el cop d'estat arriba quan el Sudan està sotmès a sancions internacionals i sense el petroli que tenia abans de la independència del Sudan del Sud. El país està immers en una crisi econòmica, amb una inflació actual del 400%.

El mes passat es va evitar un cop atribuït a forces lleials a Al-Bashir. Des d'aleshores, però, el malestar entre civils i militars va augmentar, i també es van accentuar les divisions entre les forces polítiques. 

Diferents grups rebels, a més, es van posicionar públicament a favor d'Al-Bashir i contra el govern de transició.

 
Rebuig internacional al cop

Entre les primeres reaccions al cop hi ha el comunicat emès per la Unió Africana, que ha demanat la "represa immediata de consultes entre civils i militars". 

 

 

També Volker Perthes, representant especial per al Sudan del secretari general de l'ONU, que ha demanat "restaurar l'ordre constitucional" i "l'alliberament immediat de totes les persones que han estat detingudes il·legalment".

Més tard, el mateix António Guterres ha fet un missatge a Twitter condemnant el cop i demanant l'alliberament dels detinguts i el respecte del Document Constitucional.


Els governs dels Estats Units, del Regne Unit i de Noruega també han condemnat el cop al Sudan. Des de Washington, a més, el secretari d'Estat, Antony Blinken, ha anunciat la congelació immediata del fons d'emergència per al Sudan, de 700 milions de dòlars.

ARXIVAT A:
Àfrica
Anar al contingut