Visita al rodatge de "La llum d'Elna"
Aquests dies s'està rodant a Calonge "La llum d'Elna", una coproducció de TV3 per a televisió dirigida per Sílvia Quer i escrita per Margarita Melgar, ambientada a la Catalunya Nord durant l'estiu de 1942. El rodatge, que durarà prop de cinc setmanes, continuarà a Sant Cugat, la gola del Ter i Estana (el Cadí).
Basada en fets reals, la pel·lícula és una coproducció internacional que s'està rodant en català, castellà, francès i alemany, i es doblarà íntegrament per a cada país en què s'emetrà. Narra la proesa d'Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna, que juntament amb les seves col·laboradores va tornar la dignitat a les dones embarassades dels camps d'internament d'Argelers i Ribesaltes de la França de Vichy. El film és un homenatge a aquesta dona, una heroïna pacifista que en temps històrics convulsos va aconseguir crear un oasi de llum i esperança. Alhora, la pel·lícula convida a reflexionar sobre una de les qüestions que més afecta l'Europa actual: la crisi dels refugiats.
A Torre Roura, a Calonge, s'estan rodant els exteriors i l'entrada de la maternitat. L'espai s'assembla molt a la maternitat original d'Elna. I l'equip d'art ha fet una gran feina per acabar d'adaptar els espais, creant fins i tot una porta d'entrada que sembla real o un hort. Ahir s'estava rodant el moment en què les mares i els nens preparen la nit de Sant Joan. I és que tot i que la maternitat estava amenaçada de tancament, l'Elisabeth hi volia portar la màxima normalitat i felicitat. Alguns dels nens que van néixer a la maternitat participaran en el sopar de la nit de Sant Joan, ara ja convertits en avis i interpretant els grangers del voltant.
El repartiment l'encapçala Noémie Schmidt en el paper d'Elisabeth. L'actriu suïssa de parla francesa ha explicat que per ella ha estat un gran descobriment. Desconeixia la figura d'Elisabeth Eidenbenz i ara que ha après molt sobre ella "estic fascinada. Per mi és un gran honor interpretar-la i fer-li justícia. A més, en el moment que estem vivint amb el tema dels refugiats, encara és més important donar-la a conèixer". Per la Noémie, aquest rodatge "és un món diferent. Estic aprenent molts idiomes, perquè cada actor i actriu roda en el seu propi. Està sent molt intens, pel tipus de rodatge i perquè m'està tocant molt la història. L'Elisabeth tenia la mateixa edat que jo, 25 anys, i no em puc creure que pogués existir una dona tan valenta". També ha afegit que "ser actriu és meravellós, però no sabia perquè era útil, en canvi l'Elisabeth sí que sabia perquè era útil ella. És tota una sort per mi aquest personatge".
Sílvia Quer, la directora, va explicar com va sorgir la idea de "La llum d'Elna". "Miriam Porté, la productora, té una trajectòria important explicant històries de dones. Ella va descobrir la vida d'Elisabeth i va posar tota la maquinària en marxa. Jo hi vaig entrar ràpidament i aquí estem". Quer va explicar que "no és tan difícil rodar en diferents idiomes, perquè el món de la ficció és diferent i es pot comunicar molt només amb una mirada".
La directora té molt clar quina és la seva finalitat amb aquest treball. "Vull que la gent pensi que això és el que està passant ara a Europa amb els refugiats. Que la gent prengui consciència que hi ha moltes Elisabeths al sud d'Europa actualment".
Un repartiment de luxe
Nausicaa Bonnin interpreta Victòria, la mà dreta d'Elisabeth. La va recollir del camp d'Argelers i va parir a la maternitat. Després d'això es va generar una relació d'amistat i agraïment. La Nausicaa destaca que "el meu personatge és més batallador i més bèl·lic que l'Elisabeth, és menys racional. Les dues volen el mateix però ho farien de manera diferent i el que necessiten és trobar un punt en comú". L'actriu va explicar que "coneixia la història i em va fer molta il·lusió quan vaig rebre el projecte. Trobo que és el moment idoni per explicar-ho perquè molts anys després estem igual i es necessiten i existeixen, per sort, moltes Elisabeths".
A l'estona de rodatge que vam compartir amb ells vam poder veure el bon ambient que hi ha, la implicació de tot l'equip i la il·lusió en el projecte. Bonnin ho va destacar: "estic molt a gust en el rodatge. Tot l'equip anem a l'una i per tant és una situació màgica. Tot i la falta de temps i que fer ficció és molt complicat, quan tothom creu en el projecte tot és més fàcil".
La cuinera Carmen la interpreta Natalia de Molina, que a més és la mare de Pat (Max Sampietro), un nen de 6 anys que és qui porta el fil conductor del film. Ell és l'únic nen gran de la maternitat i per ell no és una casa, és un castell. S'ha fet la seva història vista amb ulls de nen, i també amb el positivisme de la seva mare. Natalia de Molina parlava amb passió del seu personatge: "és una dona andalusa, alegre, rescatada del camp d'Argelers i que ara està feliç de poder viure en un lloc de pau i amor. Només vol oblidar els moments dolents i és molt lluminosa".
De Molina no coneixia el personatge però "em va semblar increïble, em va tocar molt i quan vaig llegir el guió vaig veure que tenia molta llum i que a més és una pel·lícula amb moltes dones. Crec que s'hauria d'estudiar a les escoles la vida d'Elisabeth". L'actriu andalusa espera "que La llum d'Elna' serveixi per fer-nos més humans".
Els protagonistes masculins
"La llum d'Elna" és una producció plena de dones, tant davant com darrere de la càmera, però no hi podien faltar alguns protagonistes masculins.
Isak Férriz interpreta el Ramon. Ell és qui ho arregla tot, està a disposició de l'Elisabeth pel que calgui, i a més és membre de la resistència, que coordina en la clandestinitat amb la Victòria. Férriz ha destacat que "coneixem més aviat poc dels camps de concentració, però quan em van donar el paper em vaig començar a documentar i m'he quedat esfereït. Vivim en una època en què sembla ciència-ficció el sacrifici individual per un bé comú".
L'actor ha destacat que "el rodatge és molt agradable. La localització és meravellosa i treballar amb la Sílvia també, perquè té una energia molt sana". A més, "conec molt bé la Nausicaa, amb qui més relació tinc en el film, i això sempre fa que tinguis molta feina guanyada". També "m'agrada molt fer època, perquè la disfressa t'ajuda a entrar millor en el personatge i en aquest cas, a més, puc utilitzar el meu accent, que és l'andorrà".
Pep Anton Muñoz és el comissari, un personatge "que no té ni nom. Sempre hi ha algú que se surt de les coses bones, jo sóc el dolent de la història. El comissari no actua amb dolenteria, de fet és víctima de les circumstàncies. Sempre és el portador de males notícies dins d'un règim que li mana el que ha de fer". Ha explicat que "jo no coneixia la història, però el que està clar és que, a banda d'assassins, a les guerres hi havia qui intentava salvar les persones".
Últimament ha estat fent personatges en sèries i obres històriques però ell diu "jo no sóc especialista en res. Intento fer el millor i més honestament possible la feina que se m'encomana". També creu "que les sèries històriques són més complicades per fer-les creïbles".
El guió
Montse Ganges i Ana Sanz Magallón són Margarita Melgar, les guionistes de "La llum d'Elna". "És una ficció quotidiana, ens vam documentar llegint llibres, visitant maternitats i, a partir d'aquí, vam escriure el guió. És difícil explicar en 90 minuts tot el que va suposar la maternitat d'Elna i la feina de l'Elisabeth i hem fet un gran esforç per condensar-ho. Nosaltres hem respectat el seu desig, perquè ella no volia ser la protagonista sinó que s'expliqués com una feina coral, de totes les mares i infermeres que formaven part de la maternitat, i així ho hem fet". També han afegit que "estan molt satisfetes amb la feina de l'equip i les recreacions que han fet. És una història molt heroica i val la pena explicar-la perquè així la pugui conèixer més gent.
"La llum d'Elna" és una producció de Distinto Films en coproducció amb TV3, Bohemian Films, Producciones Cibeles, Radio Télévision Suisse i Televisión Española, amb la col·laboració de l'Institut Català de les Empreses Culturals, Media Suisse i Cinéforom. Beta Film s'encarrega de la distribució internacional.
