Es compleix un any sense l'amenaça d'ETA, però sense diàleg per part del govern espanyol
Fa un any ETA va anunciar el cessament definitiu de l'activitat armada, tot i que sense dissoldre's ni entregar les armes. Des de llavors s'han fet crides al diàleg, rebutjades pel govern espanyol.
RedaccióActualitzat
L'amenaça terrorista ha desaparegut del País Basc. El 20 d'octubre del 2011, ETA anunciava el "cessament definitiu" de l'"activitat armada". La banda posava punt final a cinc dècades de lluita i més de 800 morts.
L'efemèride coincideix amb la jornada de reflexió a Euskadi, abans d'unes eleccions on participa una renascuda esquerra abertzale. L'"absència" d'ETA s'ha fet notar, fins al punt que ha desaparegut del centre del debat electoral. Ha passat un any, però els actors del conflicte semblen ancorats en el 20 d'octubre: ETA no es dissol ni entrega les armes, mentre el govern espanyol fa com qui no sent les crides al diàleg.
Decisió irreversible
El pas d'ETA sembla ferm. En l'últim any, la banda no ha fet cap moviment operatiu i no ha reaccionat a la detenció dels seus membres. Fins a 28 presumptes etarres han caigut aquest any. L'organització ha criticat les accions, però no ha esquerdat la voluntat de renunciar a la lluita armada. Malgrat això, el govern espanyol no aposta pel diàleg. Madrid ha fet pocs passos i menys concessions i manté la condició que la banda s'ha de dissoldre.
La qüestió dels presos
Els presos i les víctimes són els principals fronts en litigi. L'Executiu de Mariano Rajoy va anunciar un pla de reinserció dels reclusos etarres que exigeix la seva separació de la banda i el seu penediment, en la línia de l'anomenada "via Nanclares". Les associacions de presos etarres i l'esquerra abertzale ho rebutgen i han continuat amb mobilitzacions per reclamar l'acostament a centres penitenciaris d'Euskadi i l'excarceració dels malalts greus irreversibles.
El cas de Josu Uribetxebarria, condemnat pel segrest d'Ortega Lara i malalt terminal de càncer, ha escenificat en els últims mesos les divergències respecte a la reinserció entre el govern, les víctimes i l'esquerra abertzale, que reclama l'excarceració també de tretze etarres més amb malalties greus.
ETA insisteix en el diàleg
Nou mesos després de l'anunci, el juny, ETA ja refermava en un comunicat la declaració de cessament de la violència i criticava els governs d'Espanya i França per obstaculitzar el procés de pau amb les detencions d'activistes. La banda fins i tot obria la porta al desarmament i a la concentració de materials, però no parlava de dissolució.
En un nou comunicat el mes de setembre, ETA afirmava que és l'hora de curar les ferides i d'obrir espais de diàleg i acord.
L'efemèride coincideix amb la jornada de reflexió a Euskadi, abans d'unes eleccions on participa una renascuda esquerra abertzale. L'"absència" d'ETA s'ha fet notar, fins al punt que ha desaparegut del centre del debat electoral. Ha passat un any, però els actors del conflicte semblen ancorats en el 20 d'octubre: ETA no es dissol ni entrega les armes, mentre el govern espanyol fa com qui no sent les crides al diàleg.
Decisió irreversible
El pas d'ETA sembla ferm. En l'últim any, la banda no ha fet cap moviment operatiu i no ha reaccionat a la detenció dels seus membres. Fins a 28 presumptes etarres han caigut aquest any. L'organització ha criticat les accions, però no ha esquerdat la voluntat de renunciar a la lluita armada. Malgrat això, el govern espanyol no aposta pel diàleg. Madrid ha fet pocs passos i menys concessions i manté la condició que la banda s'ha de dissoldre.
La qüestió dels presos
Els presos i les víctimes són els principals fronts en litigi. L'Executiu de Mariano Rajoy va anunciar un pla de reinserció dels reclusos etarres que exigeix la seva separació de la banda i el seu penediment, en la línia de l'anomenada "via Nanclares". Les associacions de presos etarres i l'esquerra abertzale ho rebutgen i han continuat amb mobilitzacions per reclamar l'acostament a centres penitenciaris d'Euskadi i l'excarceració dels malalts greus irreversibles.
El cas de Josu Uribetxebarria, condemnat pel segrest d'Ortega Lara i malalt terminal de càncer, ha escenificat en els últims mesos les divergències respecte a la reinserció entre el govern, les víctimes i l'esquerra abertzale, que reclama l'excarceració també de tretze etarres més amb malalties greus.
ETA insisteix en el diàleg
Nou mesos després de l'anunci, el juny, ETA ja refermava en un comunicat la declaració de cessament de la violència i criticava els governs d'Espanya i França per obstaculitzar el procés de pau amb les detencions d'activistes. La banda fins i tot obria la porta al desarmament i a la concentració de materials, però no parlava de dissolució.
En un nou comunicat el mes de setembre, ETA afirmava que és l'hora de curar les ferides i d'obrir espais de diàleg i acord.
