Sense casa i amb por de nous sismes: tres dies de vida al ras a Chichaoua, al Marroc

La reconstrucció dels edificis danyats pot tardar anys i els experts de la Unesco adverteixen que s'hauria de treure lliçons del que ha passat, endurir les regulacions i fer-les complir. Marràqueix és patrimoni de la humanitat.

Han passat més de 48 hores del sisme i arribar als poblets més remots és vital. Cal netejar carreteres, però també cal logística i voluntat política.

Queixes de les ONG i pocs països autoritzats a ajudar

L'ajuda comença a arribar amb comptagotes. Les ONG es queixen que el govern del Marroc no les deixa entrar a ajudar.

Pel que fa als països que s'han ofert a col·laborar, només s'ha autoritzat Espanya, el Regne Unit, els Emirats i Qatar. Altres països no han rebut resposta al seu oferiment, tot i que el Marroc ha anunciat que afavorirà progressivament l'entrada d'ajuda.

El Ministeri de l'Interior assegura que l'administració marroquina ha fet "una avaluació precisa" de les necessitats sobre el terreny, i afegeix que vol evitar que un excés d'iniciatives en les tasques d'ajuda pugui derivar en "manca de coordinació" i en uns resultats contraproduents.

A mesura que avancin les tasques, Rabat "avaluarà les necessitats possibles i recorrerà a les ofertes de suport proposades per altres països amics".

Hi ha pobles on encara no ha arribat ningú per ajudar la gent 

Després de les operacions de neteja de carreteres principals que l'exèrcit del Marroc ha fet des de l'endemà del terratrèmol, els equips de rescat i l'ajuda humanitària de tota mena comença a fluir lentament cap al sud de Marràqueix, a la zona de l'epicentre del terratrèmol.

A les petites poblacions d'aquesta zona de l'Atles, però, no hi arriba, encara. En molts casos, les carreteres secundàries o els camins són encara intransitables.

En algunes zones, els danys, el dolor i la necessitat s'amaguen encara darrere turons on l'ajuda no ha arribat. Són una vintena de pobles i llogarrets com Anamir, Tiguirst, Taghzout, Taourirt... En aquestes zones no hi ha arribat encara ningú per socórrer la gent.

En altres poblacions, com Adassil, Tagadirt, Tiksit, Iminadunit o Tafgarte ploren els morts i demanen ajuda per als vius.

En alguns pobles la gent dorm al carrer perquè les cases estan danyades o tenen por de rèpliques o de la debilitat estructural dels edificis. En altres llocs, dormir al carrer és una obligació, després que les fràgils cases de tova han quedat reduïdes a runa.

El govern marroquí ha suspès les classes a 42 municipis de les províncies d'Al Haouz, Chichaoua i Taroudant i ha començat a elaborar plans perquè les zones puguin reprendre i acabar el curs ara interromput.
 

Un cop per al turisme 

El sector turístic, un dels pilars de l'economia marroquina, s'ha vist també sotragat pel terratrèmol. El país rep cada any 13 milions de visitants i les agències que els traslladen han treballat sense treva aquest passat cap de setmana.

Una part dels turistes que són al país s'han traslladat a zones no afectades, sobretot a la costa, segons que ens han explicat fonts del sector a Catalunya. Alguns han optat per avançar la tornada, una operació que no és fàcil perquè hi ha hagut una allau de demandes de retorn.

En alguns casos, han pogut tornar amb el retorn dels vols que han arribat al país amb ajuda humanitària. Les agències han rebut també nombroses demandes de cancel·lació de viatges ja contractats. "Diria que han caigut un 60% de les meves reserves. I això s'afegeix al desastre econòmic", explica Robert Stercq, gerent de la casa d'hostes Jnane Tihihit.

A Marràqueix, mentrestant, i més enllà de la part de la medina afectada de ple pel sisme, la vida va tornant a la rutina. Al barri dels pelleters, amb les adoberies i les basses dels tints, ja hi havia petits eixams de turistes passejant.