La Maternitat d'Elna va obrir portes al públic l'any 2005

La Maternitat d'Elna ha de tancar temporalment per una esquerda a l'edifici

Els experts apunten que la sequera podria haver provocat un moviment del sòl que hauria originat els danys a l'edifici

Judith Casaprima Sagués

La Maternitat d'Elna, al Rosselló, estarà tancada durant 4 mesos. Han aparegut esquerdes importants a l'escala principal de l'edifici. L'alcalde de la localitat nord-catalana, Nicolas Garcia, ha decidit el tancament immediat per evitar qualsevol accident pel perill d'ensorrament.

"He preferit tancar abans que ningú es fes mal. Potser trigarà un mes. Potser dos... El temps necessari per fer la feina que cal fer."

De fet, l'edifici s'ha tancat fins a nou avís, segons el comunicat municipal, que no posa data de reobertura: "Una visita de control obliga el municipi a fer obres de seguretat amb urgència a la Maternitat i al tancament total de l'edifici a partir del 27 d'abril del 2023", diu el ban. Es tracta d'obres importants que no permetran tornar a obrir abans del setembre.

Sobre l'origen dels danys no es descarta la hipòtesi que la sequera hagi afectat l'assentament del terreny on està construït l'edifici.

El Castell d'en Bardou, famós per acollir la Maternitat Suïssa durant la retirada de la Guerra Civil Espanyola, s'ha convertit en un dels atractius del municipi d'Elna i un lloc visitat per molts catalans. Per això, l'Ajuntament vol mantenir les visites -- unes 40.000 a l'any--, traslladant l'exposició a l'exterior.
 

L'escala de marbre amenaça de caure

L'alcalde Nicolas Garcia, en declaracions a Actu Perpinyà, ha dit que s'ha detectat una escletxa als laterals que suporten l'escala de la Maternitat Suïssa.

Aquest dimecres, l'Ajuntament va demanar a uns experts que estaven fent una visita de control a la catedral d'Elna, que fessin un cop d'ull a les esquerdes del Castell d'en Bardou. Els experts "van recomanar la reparació de les escales perquè hi ha un risc de seguretat. Un bloc de marbre podria desprendre's i caure sobre algú", explica l'alcalde al digital local. 

40.000 persones a l'any visiten la Maternitat Suïssa d'Elna (ACN/Xavier Pi)

Danys causats per la sequera?

L'origen de l'esquerda encara està per determinar, però la sequera que també pateixen els Pirineus Orientals és una hipòtesi que l'alcalde no descarta. "Encara no és segur, però pot haver-hi hagut un enfonsament per la sequedat del sòl", ha dit.

No se sap quan acabaran les obres, però tampoc se sap la data d'inici, tot i que l'alcalde ha dit que són prioritàries. Garcia ha explicat que estan pendents de la disponibilitat de les empreses especialitzades que les han de fer.

"Els explicarem que hi ha una emergència, ja que és un lloc molt visitat", afegeix Nicolas Garcia, que esperava poder obrir al juliol i que ara veu que no serà possible, almenys, fins al setembre.

40.000 visitants l'any

El Castell d'en Bardou és un edifici emblemàtic d'Elna, construït l'any 1902 per la família Bardou -- industrials de paper de fumar--, que s'ha fet famós per haver estat transformat en maternitat durant la retirada republicana de la Guerra Civil espanyola. Classificat com a Monument Històric l'any 2013, és un dels atractius de la població d'Elna, situada a 15 quilòmetres de Perpinyà, que unes 40.000 persones visiten cada any.

El 1939, Elisabeth Eidenbenz, voluntària de l'associació del Socors Suïs als Infants d'Espanya, va transformar l'edifici en la Maternitat Suïssa d'Elna, on van néixer 597 infants fills de mares la gran majoria internades als camps d'Argelers, Sant Ciprià i Rivesaltes, en condicions insuportables.

Les dones embarassades d'aquests camps van poder donar a llum en condicions sanitàries i d'higiene. Hi van salvar la vida moltes dones i nadons que si s'haguessin hagut de quedar als camps haurien mort. 

Entre l'any 1939 i el tancament a l'abril del 1944 la Maternitat d'Elna va acollir un miler de dones, els seus nadons i els fills que amb elles venien dels camps i podien estar-se amb les mares. Les traslladaven a Elna quatre setmanes abans de donar a llum. Quatre setmanes després --temps que els donaven per recuperar-se després del part--, les feien tornar als camps amb els seus fills.

Elisabeth Eidenbenz, impulsora de la Maternitat d'Elna
Elisabeth Eidenbenz, impulsora de la Maternitat d'Elna, on van néixer gairebé 600 infants

La Maternitat d'Elna no només va ser el bressol de gairebé un miler d'infants, sinó un oasi per a les mares i els seus fills, que a Elna --en escassos dos mesos-- es podien recuperar de les malalties i la desnutrició que patien als camps.

En l'actualitat, per recordar aquest episodi, l'antiga Maternitat acull una exposició permanent, que ara el municipi treballa per instal·lar a l'exterior, al parc del castell, fins que no es pugui tornar a obrir l'edifici després de les obres.

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica Urbanisme Seguretat
Anar al contingut