Com s'expliquen les diferències en les mesures cautelars a Espanya i Bèlgica

L'aplicació de mesures cautelars ha estat diferent a Bèlgica i a Espanya. La jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, va decretar presó provisional sense fiança per als 8 consellers cessats pel govern espanyol que es van presentar a declarar, mentre que aquest diumenge un jutge belga ha decidit llibertat amb mesures cautelars per a Puigdemont i els consellers a Brussel·les. 

Per entendre aquestes diferències hem consultat Jordi Nieva-Fenoll, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona.

El delicte de rebel·lió

Mentre a l'estat espanyol el delicte de rebel·lió és castigat amb pena de 25 anys de presó, a Bèlgica, en canvi, la condemna es redueix a un màxim de 10 anys. Aquest és un dels principals arguments per explicar per què el jutge belga no ha enviat a presó provisional el president Puigdemont, a diferència del criteri de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela amb els consellers cessats.

Dos fets iguals però que les lleis de cada país recullen amb dues conseqüències penals molt diferents, segons Nieva-Fenoll, reflex de dues societats:

"Hi ha coses que es consideren que són més greus. I entre aquestes coses no hi ha probablement la unitat del país, sobretot Bèlgica, que és un país que fa grans esforços per preservar la seva unió, més que la seva unitat.".

"A partir d'aquí la consideració social que tenen aquests fets per a tothom, doncs vulguis o no pot acabar influint en els jutges, que també són ciutadans, evidentment."

"Avui a Espanya hi ha alguns temes que són evidents, que són més greus, considerats més greus per l'imaginari col·lectiu, és a dir, per la gent en general, i aquí estariem en el cas de la unitat d'Espanya."

El risc de fugida

El risc de fugida, la reiteració en el delicte i la destrucció de proves són els supòsits per ordenar la presó provisional a l'estat espanyol, i també en la majoria de països europeus com Bèlgica.

Uns requisits en què també pesen les circumstàncies específiques de cada cas. Com per exemple, l'arrelament familiar dels consellers empresonats --alguns amb fills petits-- o, per exemple, en el cas de Puigdemont i els consellers a Bèlgica, el fet de presentar-se voluntàriament davant la justícia.

L'entrega del passaport, l'oferiment de fiances per part dels investigats i l'obligació de presentar-se periòdicament davant de la justícia són les altres opcions prèvies a la presó provisional, aquesta última, la mesura més excepcional.