Andorra amplia l'exigència de saber català a tots els residents, inclosos els youtubers
Caldrà acreditar el nivell A1 o A2 de català per obtenir o renovar el permís de residència i treball a partir del 2029
Andorra demanarà un nivell mínim de català a tots els nous residents en un termini de cinc anys, segons l'acord a què han arribat gairebé tots els grups parlamentaris. L'exigència s'inclourà en la nova llei lingüística que té per objectiu preservar la llengua pròpia al país i garantir el dret dels ciutadans a ser atesos en català.
Un cop s'aprovi, tothom que vulgui obtenir un permís de residència a Andorra haurà d'acreditar un nivell mínim de català a partir del 2029. També els residents passius i els youtubers, que quedaven exclosos d'aquesta exigència en el primer esborrany de llei presentat el setembre passat. L'exigència inclou també tant temporers com professionals col·legiats o treballadors del sector de l'hostaleria i la restauració.
Així ho han consensuat la majoria de grups parlamentaris durant el treball en comissió per tancar el text del projecte de llei de la llengua pròpia i oficial, segons han informat en un comunicat conjunt Demòcrates, Concòrdia, Partit Socialdemòcrata i Ciutadans Compromesos. La comissió ha estudiat una cinquantena d'esmenes i transaccions al projecte de llei inicial i ha inclòs al redactat final "el màxim d'aportacions" possibles.
En concret, per obtenir o renovar el permís de residència i treball caldrà:
► Cursar una formació de català de 30 hores, a excepció que es pugui demostrar "un nivell adequat de la llengua", que ha de ser el nivell A1, en la primera renovació, o el nivell A2 en la segona. Aquesta mesura entrarà en vigor el 26 d'abril del 2026.
► Fer extensius aquests nivells de català per a la resta de permisos d'immigració en un termini de cinc anys (a partir del 2029), fet que també afectarà els residents passius o els youtubers.
La nova llei també preveu mecanismes de reforç en tots els àmbits d'aplicació per "reafirmar l'esperit" de la llei, detalla la composició d'alguns òrgans que participaran en la seva aplicació --com la Junta de Coordinació de la Llengua o el Consell Nacional-- i defineix un règim sancionador precís per a qui no la compleixi.
