Manuel de Pedrolo, més enllà del "Mecanoscrit del segon origen"

Manuel de Pedrolo és un dels escriptors més llegits a Catalunya, i no per casualitat. Es calcula que va omplir més de 20.000 pàgines, que va crear les històries de 120 llibres. La seva és una activitat literària només comparable a la de Josep Pla. Per això encara sorprèn que continuï sent recordat sobretot per una sola novel·la, "Mecanoscrit del segon origen". Per mirar de capgirar aquesta realitat, l'any 2015 es va estrenar el documental "Manuel de Pedrolo. Trencant l'oblit". Ara que fa 30 anys que va morir, en recuperem alguns moments, que ens permeten recórrer la desconeguda biografia de l'escriptor i rescatar el seu llegat literari.

Pedrolo i els seus orígens nobles

Manuel de Pedrolo va néixer l'any 1918 al castell de l'Aranyó, un edifici que pertanyia a una família carregada de títols nobiliaris i propietària de terres a la Segarra i l'Urgell. Però les estances del castell el van acollir per poc temps. De ben petit va marxar del majestuós edifici per anar a viure a Tàrrega, on ell i el seu germà petit van ser criats per una tieta soltera, en morir la seva mare quan ell tenia només dos ays. I així va ser com Pedrolo va créixer en una Tàrrega que a principis del segle XX veia com la burgesia industrial i comercial desbancava les famílies nobles com la seva: els De Pedrolo.

"Quan eren petits, els Pedrolo, els vestien una mica a la moda francesa, perquè rebien revistes franceses. Això en un poble és pecat mortal. Perquè anaven a col·legi amb els rínxols, amb llacets, amb uns pantalons especials… quan tots els nens de l'Escola Pia anàvem amb unes bates ratllades, amb uns pantalons que ens arribaven fins a sobre el genoll, amb els genolls pelats, amb els mitjons al garró, les sabates estropellades… i ells venien fets un "figurín".
Lluís Trepat, pintor i amic de Manuel de Pedrolo

La llibertat de viure a Barcelona, trencada per la Guerra Civil

De petit i de jove tenia pocs amics i a casa discutia molt amb el seu pare, un advocat que mai no va exercir i que tenia un caràcter molt estricte. Però la seva vida va fer un tomb quan als 17 anys va anar a estudiar a Barcelona. Era l'any 1935 i la ciutat bullia de modernitat. Ell va descobrir la llibertat de passejar pels carrers i de passar desapercebut. Però, malauradament, van ser pocs mesos de descoberta vital perquè l'esclat de la Guerra Civil el va portar al front. Va fer un curset accelerat de practicant i el van destinar al regiment d'artilleria de les files republicanes. El seu amor per la literatura ja havia començat i, per passar el temps, es va endur un llibre, el més gruixut que va trobar: la Bíblia.

Quan va acabar el conflicte bèl·lic, Pedrolo es va sentir sol i desubicat. Formava part del bàndol perdedor i, a més a més, la guerra es va endur el seu germà.

"Jo crec que la depressió que va agafar després de la guerra no la va acabar de superar mai més, sempre la va portar a dins."
Adelais de Pedrolo, filla de l'escriptor

Ser escriptor: una decisió ferma

Però, tot i la tristesa de veure's al bàndol dels perdedors i d'haver perdut el germà, Manuel de Pedrolo va tenir forces per tirar endavant i centrar-se en la seva passió: escriure. S'hi va dedicar en cos i ànima. La biblioteca familiar va ser per a ell un oasi i una font d'inspiració. Sempre va sentir fascinació pels escriptors estrangers i els va prendre com a referents perquè considerava que la literatura catalana era molt conformista. L'any 1949 va publicar el primer llibre, un recull de poemes editat al 1949 gràcies als diners del seu pare. Després van arribar els primers contes, les novel·les i les obres de teatre.

"Era el primer escriptor català que feia una cosa totalment diferent. A mi em va atreure molt de Pedrolo que les seves històries tenien història."
Josep Albanell, escriptor

"Amb el Pedrolo no només tens aquella faceta de plaer per la lectura que és propi de les persones que els agrada llegir, sinó que, a més a més, tens la satisfacció d'haver entès una mica més la humanitat i d'haver entès una mica més la societat que t'envolta."
Enric Borràs, editor

Pedrolo: investigador privat

Manuel de Pedrolo ja havia decidit que volia ser escriptor, però encara era poc conegut. Amb els llibres no en tenia prou per guanyar-se la vida i per això, mentre escrivia, va provar diferents oficis i alguns negocis, que van acabar sent un fracàs, com quan va voler importar un vagó de taronges de València i es van acabar podrint dins del tren. Finalment va trobar una feina a temps parcial que li aportava alguns ingressos i li deixava prou temps per llegir i escriure: la d'investigador privat. Treballava per una agència d'informació laboral a la qual acudien els amos de les fàbriques que volien saber si la gent que contractaven pertanyien a algun sindicat que no era autoritzat o si eren persones conflictives que els poguessin portar problemes. Els seus informes eren impecables, deien.

Pedrolo: un gran traductor que no parlava idiomes

Però ell buscava una feina en allò que realment el satisfeia: escriure. I gràcies a l'amistat amb l'editor Ferran Canyameres, li van començar a encarregar alguns informes editorials i altres feines relacionades amb els llibres, com la de fer de model fotogràfic per a les portades d'algunes novel·les. Però aviat van descobrir la seva habilitat per a les traduccions i així es va convertir en un dels traductors més prolífics d'aquells anys, amb més de 40 llibres traduïts al català: novel·la rosa, de l'oest, d'aventures o policíaca… I el més curiós era que ell no sabia parlar les llengües que traduïa.

"Traduïa de l'americà, del portuguès, del francès, de l'anglès... però no sabia parlar-lo. Jo recordo que quan jo estudiava francès a l'Institut Francès intentava tenir algun tipus de conversa amb ell i era impossible entendre's perquè, és clar, ell no sabia pronunciar… llavors era impossible. En canvi, va ser un bon traductor. L'idioma el sabia, però no el sabia parlar."
Adelais de Pedrolo, filla de l'escriptor

Pedrolo: el reconeixement arriba des de l'exili

El reconeixement de la seva vàlua literària va arribar gràcies a un article de Rafael Tasis i Marca a la revista "Pont blau", editada pels catalans exiliats a l'Amèrica del Sud, que va canviar la vida a Manuel de Pedrolo.

"Manuel de Pedrolo, novel·lista català inèdit, és la revelació d'aquests darrers 20 anys en el camp de la novel·la catalana i que, probablement, haurà d'ésser considerat com el novel·lista més important que s'hagi donat a Catalunya després de Narcís Oller."
Rafael Tasis i Marca, revista "Pont blau" (1954)

Es va publicar el 1954. Pedrolo ja tenia 36 anys i en feia uns quants que escrivia, però havia passat pràcticament desapercebut. Aquest article i el fet de guanyar alguns premis literaris van ser l'empenta necessària.

La dramatúrgia de Pedrolo

Manuel de Pedrolo va ajudar a introduir el teatre de l'absurd europeu. A mitjans dels anys 50 l'escriptor reflexionava sobre l'existència humana, un tema central en tota la seva literatura, i ho feia utilitzant les tècniques que estaven de moda a Europa. Allò va cridar l'atenció dels nombrosos grups de teatre amateur que estaven apareixent arreu de Catalunya.

Però per a ell el teatre va ser sobretot una manera d'arribar al públic, mai es va considerar un dramaturg. De fet, va escriure una quinzena d'obres i va deixar aquest gènere empipat per les dificultats d'estrenar i perquè les poques representacions que es feien de cada obra arribaven a un nombre d'espectadors massa limitat. Segons ell, a més a més, la majoria ni arribaven a entendre el seu missatge.

Pedrolo: un gran novel·lista poc "estimat" pels seus contemporanis

A principis dels 60 Manuel de Pedrolo va impulsar un gènere literari que ja triomfava arreu del món, però que a Catalunya era pràcticament desconegut: la novel·la negra. Edicions 62 li va proposar dirigir la col·lecció La Cua de Palla, dedicada a històries de policies, assassins, lladres i serenos. Va ser la primera col·lecció literària de l'editorial i la primera dedicada a la novel·la negra en llengua catalana.

Com a director d'aquesta col·lecció va voler esperonar altres escriptors catalans a cultivar el gènere, però quan va veure que no n'hi havia prou va deixar de banda el seu pudor per autoeditar-se i ho va fer. Va publicar "Joc brut" i l'èxit va fer que publiqués altres obres pròpies. Tot i la lluita per aconseguir que la literatura catalana fes un pas endavant, Pedrolo no va ser un escriptor gaire estimat per la resta d'escriptors de l'època.

"Pedrolo és un escriptor incòmode per als seus mateixos contemporanis. No és un escriptor sociable, no és que no sigui una persona sociable, sinó que no és un escriptor que faci colla, i aleshores no s'ajusta als models de l'època."
Margarida Aritzeta, escriptora i professora de la URV

"A la correspondència d'en Joan Sales i la Mercè Rodoreda diuen que en Pedrolo és l'enemic a batre. Perquè Joan Sales escriu "Incerta glòria", es presenta a un premi i aquell premi el guanya el Pedrolo. La Rodoreda escriu novel·les, es presenta a un premi i el guanya el Pedrolo. El Pedrolo els passa la mà per la cara pertot arreu."
Antoni Munné-Jordà, escriptor

"El que passa és que mentre l'Espriu es passava un any fent un vers, el Pedrolo en un any feia 5 llibres."
Joaquim Molas, escriptor i historiador

Un dels escriptors més castigats per la censura franquista

L'obra de Pedrolo té una càrrega molt important de sexe i d'erotisme i també de misteri, de brutalitat, de política… Ell enfrontava els seus personatges i col·locava els lectors en situacions límit. Utilitzava un llenguatge i un grau de detall que sovint era qualificat d'escandalós, en una època marcada per la repressió moral i política. Tots els ingredients de les seves obres el van convertir en carn de canó de la censura franquista. A Madrid no paraven de rebre originals seus, moltes vegades els enviava el mateix text amb diferents títols i la majoria eren retornats plens de supressions o amb el permís de publicació denegat.

"No sólo se disculpa, o mejor, se exculpa el homosexualismo, sino que lejos de presentarnos el pecado contra natura como objeto de horror y execración, contiene escenas que si bien no lindan con la pornografía, sin embargo son a veces de un erotismo grande y a veces repugnante."

Expedient 3960/70 (informe de lector de censura)

Tot això ha fet que la seva obra hagi arribat als lectors de manera desordenada. Un munt de llibres que van anar quedant al calaix i que es van anar publicant a mesura que la situació política ho va anar permetent.

"Ens han arribat les obres en diferents fases i amb molts anys, fins i tot amb 40, 20, 30 anys de diferència… entre la data de l'escriptura i la data de la publicació."

Anna M. Moreno-Bedman, professora UB

"Acte de violència" es va escriure el 1961, guanya el primer Premi Prudenci Bertrana l'any 1969 i s'edita el 1975. Per tant, el concepte d'evolució en el seu cas, com ja és conegut, és una mica desigual."

Àlex Broch, crític literari

"Els mateixos que érem coetanis de les seves publicacions de vegades llegíem una cosa que s'acabava de publicar i a continuació en llegíem una que feia 10 anys que s'havia publicat i després deixàvem de llegir no sé què. És a dir, per al lector, la lectura és sempre discontínua".

Margarida Aritzeta, escriptora i professora de la URV

L'èxit del "Mecanoscrit del segon origen"

L'Alba, una noia de 14 anys, verge i bruna, tornava de l'hort de casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan s'aturà a avergonyir dos nois, que pegaven a un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:
- "Què us ha fet?". I ells li van contestar:
- "No el volem amb nosaltres, perquè és negre."
- "I si s'ofega?"
I ells es van arronsar d'espatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis.
I aleshores, quan l'Alba ja deixava el cistellet… per tal de llançar-se a l'aigua sense ni treure's la roba, puix que només duia uns shorts i una brusa sobre la pell, el cel i la terra van començar a vibrar...

"Mecanoscrit del segon origen" és el llibre més llegit de la història de la literatura catalana, amb més d'1.300.000 exemplars publicats. 40 anys després de la seva primera edició continua sent tot un referent per a diverses generacions de lectors. La seva popularitat s'explica, sobretot, perquè es va escollir com a lectura obligatòria a les escoles a final dels 70, va augmentar encara més als anys 80, quan Televisió Catalunya la va adaptar per fer la seva primera sèrie de producció pròpia, dirigida per Ricard Reguant. Des de llavors, l'Alba i en Dídac, interpretats per Àgueda Font i Guillem d'Efak, es van convertir en els personatges més coneguts de Manuel de Pedrolo.

Anys després, Bigas Luna va posar en marxa el projecte de fer-ne la pel·lícula, amb Carles Porta com a productor. Però "Segon origen" va quedar interrompuda arran de la mort del realitzador l'any 2013. Va ser aleshores quan Carles Porta va decidir assumir-ne la direcció i, dos anys després, el film es va estrenar al Festival de Sitges i a les sales de cinema i més tard a TV3, el dilluns de Pasqua de 2017.

Però Manuel de Pedrolo va escriure el "Mecanoscrit" amb la idea de fer una novel·la de ciència-ficció, mai va pensar a adreçar-la a un públic juvenil. Va ser Josep Maria Castellet, d'Edicions 62, qui va pensar aquella estratègia que va donar tan bons resultats i per això encara avui es manté com el llibre en català més venut. Paradoxalment, ell no se sentia especialment orgullós d'aquesta obra.

"El meu pare portava el tema del 'Mecanoscrit' molt malament. De fet, tenia tota la raó. Una persona que escriu més de 120 obres i que sigui conegut quasi únicament pel llibre del 'Mecanoscrit', que a més no és un gran llibre... És un llibre molt amè de llegir, amb moltes lectures, es pot llegir a moltes edats i cada vegada n'extreus conclusions diferents, però no estava a l'altura de la resta de la seva obra. Em va dir que si hagués sabut això, no l'hauria escrit."

Adelais de Pedrolo, filla de l'escriptor

2018: Any Pedrolo

L'any 2018, coincidint amb el centenari del seu naixement, es va celebrar l'Any Pedrolo. Els diferents actes que es van organitzar van servir per recuperar la figura d'un autor cabdal per a la literatura catalana.  

"Sóc i vull seguir essent un escriptor català, i en aquest concepte poso tot el meu orgull. Vull ésser responsable i que la meva obra, constructiva o destructora, respongui per mi. Res més."
Manuel de Pedrolo