200 anys del naixement de Monturiol

Narcís Monturiol, l'home que va somiar amb submarins i mons utòpics

El llegat de Narcís Monturiol va molt més enllà d'haver fabricat el primer submarí modern de la història, que ja seria prou. A banda de ser un enginyer autodidacte també va ser impressor, polític, artista... i home somiador. En el bicentenari del seu naixement, repassem tot el que cal saber sobre aquest català universal a través de l'arxiu de programes de TV3
Anna Garcia Lozano
Narcís Monturiol
Narcís Monturiol

Qui va idear el primer submarí de la història? Va ser Jules Verne? No, va ser Narcís Monturiol, un enginyer autodidacte sorprenent que va crear els seus submarins anys abans que el visionari de Verne escrivís la seva famosa novel·la d'aventures "Vint mil llegües de viatge submarí". Però el figuerenc continua sent un gran desconegut per a molts, 200 anys després del seu naixement.

És cert que es relaciona el seu llegat amb els submarins i amb el seu gran projecte: l'Ictineu, però pocs li atorguen la importància que va tenir i molt pocs saben que la seva biografia va més enllà dels vehicles que naveguen sota el mar. Enginyer, impressor, polític, pintor… Coincidint amb l'arrencada de l'Any Monturiol, repassem la vida de Monturiol, un home polifacètic. Un ingenu? Un somiador? Un pioner?

Narcís Monturiol va néixer a Figueres el 29 de setembre de 1819. Potser hauria pogut ser un gran metge perquè va començar a estudiar Medicina, però va deixar aquests estudis a mitges per estudiar Dret. De fet, tampoc va exercir d'advocat ni la seva primera feina va tenir res a veure amb les lleis. Va començar a treballar com a impressor i, molt aviat, de les seves màquines es van editar pamflets amb idees que en aquella època semblaven radicals, com el pacifisme i el feminisme.

El pas a la política no va trigar massa. Monturiol va passar de les idees republicanes a defensar el socialisme utòpic i a editar la primera publicació comunista de l'estat espanyol. Quan va fracassar la revolució del 1848 es va haver d'exiliar a França durant un temps. Però quan va tornar no va abandonar la lluita i va continuar el seu activisme fins que, a finals de 1855, es va haver de refugiar a Cadaqués fugint d'una ordre de presó per haver intentat publicar el setmanari polític "Propaganda democràtica".

Va ser vivint al costat del mar i veient com es jugaven la vida els corallers que va decidir inventar un vehicle submarí autònom que facilités la pesca del corall, de les esponges i de tots els tresors inaccessibles del fons del mar.

 

L'Ictineu, el vaixell peix

I així, vora el mar, va sorgir la idea de l'Ictineu, el vaixell peix, el primer submarí modern de la història. S'hi va dedicar de ple durant 10 anys i el juny de 1859 va provar el seu enginy submarí al port de Barcelona. L'Ictineu I, impulsat manualment, es va submergir fins a 20 metres de profunditat i s'hi va estar dues hores abans de tornar a la superfície. Un èxit rotund que li va donar forces per crear el segon Ictineu: més gran que el primer, per baixar a més profunditat, amb propulsió mecànica i amb un sistema de renovació de l'aire que li havia de permetre estar submergit llargs períodes. Tot i que ho va aconseguir, el projecte va fracassar per manca de finançament i Monturiol es va acabar arruïnant. El segon Ictineu es va acabar venent com a ferralla l'any 1868. Així ho explicava el reportatge "El somni de l'Ictineu" del programa "Thalassa" que també ens portava a la biblioteca de l'observatori de l'Ebre a Roquetes, que guarda, encara, la biblioteca perduda de Narcís Monturiol.

L'any 1992, del taller de les Drassanes de Barcelona van sortir dues rèpliques de l'Ictineu I i II que encara es conserven. Es van construir pel rodatge de la pel·lícula "Monturiol, el senyor de mar" que va dirigir Francesc Bellmunt i va protagonitzar Abel Folk. Al programa "Sala 33", Àlex Gorina conversava amb el director i amb l'actor i explicaven alguns dels secrets del rodatge.


Sigui com sigui, Narcís Monturiol va aconseguir resoldre alguns dels problemes cabdals de la navegació submarina i va aportar solucions que encara s'utilitzen avui dia, tal com explicava el responsable de dissenyar l'Ictineu 3 a "L'aventura del submarí Ictineu" de "Quèquicom".

Els sistemes de respirar a dins el submarí que s'utilitzen ara són els que feia el Monturiol.
Monturiol ja analitzava l'aire dintre per saber quant oxigen hi havia i quant CO2 hi havia.
Va ser el primer a fer doble casc, va ser el primer submarí que va tenir un motor submarí i no un motor qualsevol.
En tot va ser un superprecursor.

Pere Forés,  dissenyador del submarí Ictineu 3


Poc temps després, el mateix Pere Forés al programa "Els matins" mostrava, en exclusiva, les primeres imatges captades per l'Ictineu 3 que ell va dissenyar recollint el llegat de Narcís Monturiol.

Narcís Monturiol, també pintor

Monturiol va ser impressor, enginyer... i també va ser artista. "Art endins" ens descobria un vessant poc conegut del figuerenc: el de pintor. Va ser durant la seva estada a Cadaqués, quan començava a esbossar la idea de l'Ictineu.

Gràcies als consells i les classes d'un amic seu, el pintor realista Ramon Martí i Alsina, Monturiol va decidir agafar els pinzells i es va convertir en retratista de veïns i estiuejants de Cadaqués per guanyar-se la vida. "Art endins" ens va portar fins al Museu de l'Empordà de Figueres per explicar la història de "Retrat d'home", l'únic quadre que es conserva de Narcís Monturiol.

 

Diputat a Madrid, inventor i home arruïnat

I també va ser polític. Després del fracàs de l'Ictineu 2, Narcís Monturiol va arribar a ser diputat a les Corts Constituents de la Primera República i va ser director de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, on va aplicar el seny enginy i va inventar un sistema per agilitzar la fabricació de paper engomat.

Simultaniejant diferents tasques, eI seu cap no va parar d'imaginar. Va estar donant voltes a altres invents com el d'un tramvia funicular, un velògraf, un projecte per portar a Barcelona les aigües del riu Ter o un sistema per conservar la carn, entre d'altres.

Narcís Monturiol va morir l'any 1885, arruïnat i oblidat, a Sant Martí de Provençals. Fins a l'any 1972 les seves restes no van ser traslladades a Figueres i inhumades a la secció de personalitats il·lustres del cementiri municipal.

 

La conversa impossible amb Narcís Monturiol

Al programa "L'entrevista impossible", el professor i investigador Jorge Wagensberg entrevistava Jordi Dauder, que es posava en la pell de Narcís Monturiol. "Com em veu la història?", li pregunta el mateix enginyer al seu entrevistador. Com un ingenu? Un somiador? Un pioner? "En tot cas, espero que no se'm vegi com un xarlatà", conclou.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut