50 anys de la mort del poeta del noucentisme

Josep Carner, el príncep dels poetes que vam aprendre a assaborir a l'institut

La vida i l'obra de Josep Carner ocupen gairebé un segle de la història de la cultura catalana. Coincidint amb els 50 anys de la seva mort, el 4 de maig de 1970, en recuperem la figura i el recordem, anys després que "patíssim" intentant analitzar els seus versos a secundària

Anna Garcia Lozano

Any 1987. COU. Institut Joan Maragall de Barcelona. Classe de català amb en Ferran Gadea, el millor professor que he tingut mai en els 30 anys que he exercit d'alumna. COU era un curs important, preparàvem la selectivitat i ens hi jugàvem el futur. Recordo molt bé el dia que va encetar tema nou, el Noucentisme i ens va parlar d'una figura clau: Josep Carner. El Noucentisme trencava amb el Modernisme i buscava una cultura europea inspirada en models clàssics. La poesia de Josep Carner n'era el paradigma. Una poesia elegant, irònica, popular i continguda. El seu estil s'allunyava volgudament de les formes enrevessades del Modernisme i recuperava les formes simples, però perfectes. La data del 1906 sempre l'he retingut a la memòria, perquè sempre s'han de fixar dates per dir que comencen les coses. Aquell any, Prat de la Riba publicava "La nacionalitat catalana", Eugeni d'Ors treia el seu "Glosari" i Josep Carner escrivia "Els fruits saborosos". 1906: comença el Noucentisme!

"Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora".

Josep Carner (fragment de "La poma escollida" del llibre "Els fruits saborosos"

Coincidint amb el 50 aniversari de la seva mort, i amb la celebració de l'Any Carner, em capbusso a la videoteca de TV3 per retrobar-me amb la seva figura, recordar aquelles classes de literatura d'institut i redescobrir l'obra i la biografia de Carner, que ocupen gairebé un segle de la història de la cultura catalana. M'hi ajuda molt el programa "Noms", que va dedicar un capítol a Josep Carner amb el títol "El poeta nòmada". I és que l'escriptor va viure en un munt de ciutats d'arreu del món portat per la seva carrera diplomàtica, però també per culpa de la guerra i l'exili. La recuperació d'aquest programa, emès per primer cop el 18 de juliol de l'any 2006, permet rescatar el Carner més popular però també el més desconegut.
 

Escriptor precoç i alumne superdotat

Josep Carner, un nen precoç
Josep Carner, un nen precoç

Josep Carner va néixer a Barcelona, l'any 1884 i va començar a escriure anònimament en una revista que es titulava "L'Aureneta" quan tenia 12 anys. Era un jove amb altes capacitats, com es diu ara. Va tenir la sort d'anar a la universitat quan en la seva època pocs hi anaven i ho va aprofitar. Es va llicenciar abans que els altres en Dret i en Filosofia i Lletres. També es va doctorar i va aprendre diferents llengües. Fins i tot, va marxar a Anglaterra per aprendre bé l'anglès i poder traduir Dickens.

 

L'home de l'humor esmolat

Josep Carner
Josep Carner, un escriptor de ploma afilada

Josep Carner, un escriptor de ploma afilada

Ben aviat, Carner va conèixer Enric Prat de la Riba, el polític més destacat de l'època, i es va convertir en el seu mentor. Gràcies a ell va entrar a treballar a "La Veu de Catalunya" on escrivia amb passió. Els lectors sabien que cada dia hi trobarien un article de Carner. Podia ser l'editorial, una peça signada per ell o d'altres que escrivia sota els pseudònims de Bellafila o Caliban. El seu humor era agut i temerari i els seus comentaris irònics van irritar polítics, intel·lectuals i lletraferits de l'època. I ho va fer tant, que fins i tot el van expulsar de l'Ateneu Barcelonès.


L'inventor de paraules

Josep Carner inventava paraules quan l'idioma no tenia normes

Josep Carner va escriure amb una llengua que no estava reglada. Ell va ser el secretari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans d'on van sortir les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913) a qui ell sempre va fer costat. Mentrestant, ell inventava paraules noves i nous sentits a paraules velles i això va fer créixer la capacitat expressiva del llenguatge i també va ajudar a fer créixer el diccionari que Pompeu Fabra va publicar l'any 1931.
 

El Carner més dandi

Dibuix de com vestia Josep Carner
Josep Carner, l'home dels vestits extravagants

Diuen que Josep Carner era un dandi de manual i que li agradava exhibir-se i ho feia sense complexos. Expliquen que es passejava amb un vestit de pana groc i un barret rodó. També portava una flor al trau, una americana llarga, polaines i pantalons de quadres.

 

El príncep dels poetes

La seva perícia amb els versos aviat va ser reconeguda per tothom. Els seus contemporanis ja l'anomenaven "príncep dels poetes". I sobretot quan l'any 1914 va publicar "La paraula en el vent", un llibre de poemes amorosos que molts afirmen que va marcar la seva trajectòria. Segons el professor Jaume Coll, responsable de l'obra Crítica Completa de Josep Carner, aquest és el primer llibre de poesia amorosa autènticament modern de la literatura catalana.
 

"Hi havia dos amants vora la mar en pena.
Venia la tardor per serres fosquejants.
El vent féu un xiulet saltant per la carena;
amb fullaraca i pols embolcallà els amants".
Josep Carner (fragment de "La paraula en el vent")


L'home que va travessar l'Atlàntic per amor

Però el gran amor li va arribar un any després de publicar "La paraula en el vent". Va ser l'any 1915, quan tenia 31 anys. Ell mateix va començar a dir als seus amics que s'havia de casar. Un dia, a Barcelona, va veure una noia que li va cridar molt l'atenció. Va dir que tenia uns ulls tropicals i una bellesa gairebé excessiva.

"És, sens subte, americana. Té ulls tropicals; la seva bellesa és gairebé excessiva i té quelcom d'indefiniblement teatral"
Josep Carner (fragment d'un conte titulat "La tosseta")

Es deia Carmen de Ossa. Dies després va voler saber qui era i li van explicar que era familiar del cònsol de Xile. La noia ja era a l'altra banda de l'Atlàntic. Però ell no ho va dubtar i va travessar l'oceà per anar-la a buscar amb una carta de recomanació del bisbe de Barcelona.

Josep Carner i Carmen de Ossa
Josep Carner i Carmen de Ossa
 
 

El poeta nòmada

Quan Prat de la Riba va morir, Carner no es va acabar d'avenir amb Francesc Cambó i va decidir anar-se'n i així va arrencar la seva carrera diplomàtica. L'any 1921 va arribar a Gènova com a vicecònsol, després va passar per San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les o París. Aleshores no s'ho podia imaginar, però mai més no tornaria a viure a Catalunya.

Maleta
Josep Carner, una vida nòmada

 

Un republicanista convençut que va haver de marxar a l'exili

En esclatar la Guerra Civil, Josep Carner va ser dels pocs diplomàtics espanyols que es van mantenir fidels a la República i per això, després, va perdre el càrrec. I va començar l'exili. La seva dona, Carmen de Ossa, havia mort anys enrere i a Brussel·les es va casar amb Émilie Noulet. Amb ella i el seu fill Josep se'n van anar a Mèxic on van viure entre els anys 1939 i 1945. Va ser en aquell moment quan va acabar el seu poema més ambiciós: "Nabí", basat en la història bíblica de Jonàs, el profeta que va ser engolit per una balena.

"Res no pot eximir-se del destí
de moure's si no és curant de no existir."
Josep Carner (fragment del poema "Nabí")

 

Un intel·lectual europeu reconegut resident a Brussel·les

Josep Carner i
Josep Carner i Émile Noulet

Émile Noulet, la seva dona, era belga i quan ell va fer 61 anys va tornar a Europa i va deixar de ser nòmada. La família es va instal·lar a Brussel·les i ell hi va passar els últims 25 anys de la seva vida. Durant aquest temps va esdevenir un intel·lectual europeu reconegut i va formar part de la Societat Europea de Cultura. Mai no va parar d'escriure ni tampoc de reescriure. A finals dels anys 40 va començar a revisar l'obra poètica i durant vuit anys es va dedicar a refer poemes, a descartar-ne, a reordenar-los, en va incloure de nous i va acabar publicant un volum amb més de 900 poemes l'any 1957. És el seu llegat literari.

 

El breu retorn a Catalunya

L'any 1970, un Josep Carner de 86 anys, malalt i amb les facultats molt disminuïdes, va voler tornar a Catalunya empès per l'enyor. Va ser una visita breu en què se li van poder fer alguns homenatges. Dos mesos més tard va morir a Brussel·les.

Josep Carner torna a Catalunya per fer una visita dos mesos abans de morir
Josep Carner torna a Catalunya per fer una visita dos mesos abans de morir

"Jo sé d'on ve l'inesgotable foc
que animarà la morta polseguera.―
Veig l'últim monument en l'enderroc.

Jo pujaré, sense replans d'espera,
cap al camí de l'alba fugissera
pel tros d'escala que no mena enlloc".

Josep Carner (fragment de "Cor fidel")

ARXIVAT A:
Josep Carner
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut