La Universitat de Girona descobreix un bacteri que impedeix que la fruita es podreixi
Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, la UdG ha aïllat un bacteri d'una varietat de pera gironina que impedeix que la fruita es faci malbé. El producte ja està patentat i hi ha diverses empreses interessades a comercialitzar-lo
La Universitat de Girona té a punt per comercialitzar un producte natural que impedeix que es podreixi la fruita que es guarda a les cambres frigorífiques. Es tracta d'un bacteri obtingut d'un tipus de pera de Girona que s'utilitza com a alternativa a productes d'origen químic prohibits per la Unió Europea.
El Centre d'Innovació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal de la UdG ha aïllat el bacteri i ara, un cop patentat per la universitat, ja hi ha converses amb diverses empreses per comercialitzar-lo. El director del projecte, Emili Montesinos, ha explicat a Catalunya Ràdio que "tenim i hem tingut negociacions amb diverses empreses espanyoles; normalment la sortida d'aquests productes sol ser amb petites i mitjanes empreses, ja que les multinacionals, en general, no tenen gaire interès perquè els seus beneficis vénen de matèries actives de tipus químic".
Montesinos deixa clar que el sistema no es pot considerar agricultura ecològica, però explica que "és un tractament més suau, no és el convencional clàssic a base d'un producte químic plaguicida". Segons ha comentat, "el que busquem són alternatives que siguin toves, poc agressives, poc tòxiques i que respectin el medi ambient".
Els estudis tenen els orígens en la decisió de la Unió Europea de prohibir la majoria dels productes químics que s'utilitzen al camp per tractar les malalties dels vegetals. Segons Montesinos, d'un miler que n'hi havia, ara els pagesos només disposen d'uns 300 productes, fet que limita els tractaments.
El Centre d'Innovació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal de la UdG ha aïllat el bacteri i ara, un cop patentat per la universitat, ja hi ha converses amb diverses empreses per comercialitzar-lo. El director del projecte, Emili Montesinos, ha explicat a Catalunya Ràdio que "tenim i hem tingut negociacions amb diverses empreses espanyoles; normalment la sortida d'aquests productes sol ser amb petites i mitjanes empreses, ja que les multinacionals, en general, no tenen gaire interès perquè els seus beneficis vénen de matèries actives de tipus químic".
Montesinos deixa clar que el sistema no es pot considerar agricultura ecològica, però explica que "és un tractament més suau, no és el convencional clàssic a base d'un producte químic plaguicida". Segons ha comentat, "el que busquem són alternatives que siguin toves, poc agressives, poc tòxiques i que respectin el medi ambient".
Els estudis tenen els orígens en la decisió de la Unió Europea de prohibir la majoria dels productes químics que s'utilitzen al camp per tractar les malalties dels vegetals. Segons Montesinos, d'un miler que n'hi havia, ara els pagesos només disposen d'uns 300 productes, fet que limita els tractaments.
