Un Barça imponent fa emmudir Tel-Aviv (79-86)

El Barça ha començat amb un nivell d'encert espectacular, sobretot des de la línia de 3, amb un Laprovittola celestial. El problema és que els catalans encadenaven els triples, però no estaven forts en defensa, i el Maccabi encistellava de dos i sempre estava a l'aguait. Al final del primer període el resultat era de 20 a 23: curt bagatge per als mèrits atacants del Barcelona.

L'entrada de Dibartolomeo ha donat una nova embranzida a l'equip macabeu, tot i que ha estat l'espanyol Lorenzo Brown (perquè, amics lectors, encara que no sàpiga dir "cómo está usted señor?" no hem d'oblidar que té el passaport espanyol) qui ha capgirat el marcador dintre de la igualtat que presidia el matx. Al descans, un error molt groller en la darrera acció ha facilitat un triple sobre la botzina que significaven tres punts d'avantatge per als locals: 43-40.

Però a la segona meitat ha aparegut el millor Barça. Aquell equip seriós, que sap patir i que és capaç d'esperar el seu moment. I per sobre de tot, que defensa aferrissadament i és capaç d'ofegar el so eixordador del pavelló de la Mà de Déu. El Maccabi ha arribat a tenir sis punts de diferència en el tercer quart, però ja als 30 minuts s'hi ha arribat amb 61 a 62 per als blaugranes.

I en el darrer període ha mostrat les seves credencials Higgins: majestuós. Ha tornat el millor Cory Higgins, senyores i senyors. I ho ha fet en una pista calenta i per facilitar la victòria al seu equip. El californià ha anotat 15 punts, però més enllà d'aquestes xifres el seu valor ha estat el d'aparèixer en els moments complicats, i aquest és un intangible fonamental. I una curiositat: els tres alts del Barça, els que han jugat, han estat exclosos tots tres per personals: Sanli, Tobey i Vessely. Però ni així se li ha escapat la victòria a un sòlid FC Barcelona.

Estadístiques del partit