La sequera augmenta i les pluges no arriben

Un fenomen recurrent cada 4 o 5 anys que anirà a més durant les pròximes dècades

Néstor GómezActualitzat

La falta de pluges dels últims dos mesos i mig ja es deixa sentir en els conreus de secà, en el cereal, en els boscos i també en les reserves d'aigua dels embassaments. Una situació que, si no plou durant les pròximes setmanes, ens endinsarà cap a mesures de prevenció, de gestió, d'estalvi i, fins i tot, si fos el cas, de restriccions.

Sequera cada 4 o 5 anys

En el que duem de segle XXI, la sequera és un fenomen recurrent. En el següent mapa està assenyalat l'any de sortida d'una sequera. Es pot veure clarament aquesta periodicitat cada 4 o 5 anys.

 

Per posar en context l'actual sequera, comparem la mínima reserva d'aigua de cada sequera amb el 56% de reserva actual de les conques internes.

  • Sequera 2016/2018: les pluges van començar al mes de febrer i van perdurar durant la primavera. Abans de l'arribada de les pluges la reserva d'aigua va caure fins al 43%. 
 
  • Sequera 2012/2013: la reserva mínima va arribar al 52%.
 
  • Sequera 2006/2008: la sequera més severa en 90 anys, on la reserva d'aigua es va desplomar fins al 20%.
 

Reserves d'aigua desplomades, per tants dies sense pluja i amb poca neu al Pirineu

Fa tants dies que no plou que cal remuntar-se al 10 o 5 de gener, sense comptar la Vall d'Aran, i en els pitjors dels casos fins al 24 i 25 de novembre. Més de 75 dies sense pluges en poblacions com Berga, Granollers, Figueres, Ripoll, Girona, Igualada, Tarragona o Reus.

 

La poca neu del Pirineu, sobretot l'oriental, tampoc ajudarà gaire a l'increment de les reserves d'aigua quan arribi el temps de la fosa. Si bé la temporada va començar molt bé, amb grans gruixos a tot el Pirineu, la falta de nevades i les pujades fortes de temperatura pels volts de Cap d'Any i a finals de gener han reduït molt la presència de la neu.

Les reserves d'aigua a les conques internes de Catalunya es troben al 56%, una xifra que dista molt del 75% de mitjana dels últims 10 anys. També es nota la falta d'aigua als pantans catalans situats a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Els tres embassaments de més capacitat aigües amunt de Lleida tenen les següents reserves:

  • Canelles: està al 59%, la mitjana dels últims 10 anys és del 63%
  • Rialb: està al 44% i la mitjana dels últims 10 anys és del 71%
  • Camarasa: està al 53% i la mitjana dels últims 10 anys és del 61%

Quan plourà?

Ara per ara, amb les precipitacions que s'esperen no n'hi haurà prou per revertir la falta d'aigua. Serviran per apaivagar una mica la set, però no seran generals ni generoses. Les situacions de sequera només es resolen amb mesos molt plujosos.

El paraigua l'obrirem poc durant els pròxims dies. Entre dissabte i diumenge tindrem núvols però pluja molt minsa i dispersa. El front que arribarà dilluns té millor pinta i podria regar més comarques, però amb poca aigua. En tot cas, com us he dit abans, amb una línia de pluges no hi ha prou.

Els mapes climàtics elaborats per l'ECMWF i Copernicus ens mostren un febrer molt sec, un març sec i, potser, un abril plujós. Però cal agafar les conclusions una mica amb pinces.

 
 

L'última gran sequera a Catalunya

La sequera del 2008 va ser la pitjor dels últims 80 anys a Catalunya. Va començar l'abril del 2007 i va acabar el gener del 2009, amb la derogació del decret de sequera que hi havia activat. La falta de pluges es va notar molt a les capçaleres dels principals rius del país, amb 15 mesos de precipitacions minses. Les reserves d'aigua dels embassaments del Ter i el Llobregat van caure fins a situar-se a l'entorn de només el 20%. Un fet rellevant i que denota la importància i la magnitud de la situació de falta d'aigua va ser la publicació de més de 4.000 articles relacionats amb la sequera en només dos mesos, abril i maig del 2008.

De sequeres n'hem tingut a cabassos; la més extrema es va donar entre el 1812 i el 1824. De fet, dels cinc anys més secs des del 1786 fins ara, quatre es troben entre el 1813 i el 1823. L'any més sec des que se'n tenen registres a Barcelona va ser l'any 1817, amb només 216 l/m², un terç del que plou normalment al llarg de tot un any. I aquest 2021 que hem deixat enrere l'Observatori Fabra ha recollit gairebé la meitat del que s'espera en un any normal. Només ha recollit 327,6 l/m², molt lluny de la precipitació mitjana, que ronda els 617 l/m².

 

El futur de les sequeres a Catalunya

Totes les projeccions fetes per a aquest segle mostren un possible increment de la sequera. Al llarg del segle XX, les precipitacions no han variat gaire, si bé des del 1960 fins al 1990 hi ha una petita tendència a la baixa. La tendència per als pròxims decennis és que les pluges d'estiu es redueixin un 20% i, en canvi, les de l'hivern augmentin un 10%. A diferència del que passa amb la temperatura esperada per a aquest segle XXI, d'un escalfament clar a tot el planeta, en el cas de les precipitacions no és tan evident ni tan significatiu. El que sí que s'espera en el clima mediterrani és que es redueixi el nombre de dies de pluja a l'any. Hi haurà una concentració de dies de pluja que duran molta aigua, i les pluges torrencials augmentaran de freqüència. Plourà pocs dies però amb molta intensitat.

ARXIVAT A:
Crisi climàticaMeteorologia
Anar al contingut