Les "motacions" de "muntadets", segons Màrius Serra

L'enigmàrius d'avui ("Llesqueu la moral de l'enemic") conté el verb llescar, que tots relacionem amb el pa. Sento molta gent que, amb tota la bona voluntat del món, quan pica alguna vianda clavada a una llesqueta de pa amb un escuradents, diu que s'ha cruspit un muntadet. És una traducció directa dels montaditos, esclar. En català muntem a cavall, un moble d'IKEA o un negoci, però si parlem d'aliments l'única cosa que muntem és la nata (després de batre-la per fer-la pujar).

Pintxos i montaditos, com moltes denominacions gastronòmiques, són de mal adaptar perquè sembla que qualsevol traducció ja les desnaturlitzi. Fa anys, al País Valencià, vaig trobar que en deien mossets (o mossinius, fins i tot). Segur que hi ha moltes altres solucions, però recordo que Joan Solà va proposar dir-ne barquetes. En un article que es deia "Flaones i barquetes", Solà exposava amb molta gràcia què li semblaven cada cop que sortia a menjar-ne pels locals de Ciutat Vella (fa vint anys, a Barcelona, tampoc no eren tants, els locals que oferien montaditos). Li semblaven barquetes: "amb la quilla tallada mestrívolament de biaix i l'escuradents talment l'arbre on hissaríeu la vela".

Comentant aquell article, recordo haver-li dit que, posats a remullar la gola mentre ens cruspíem unes naus, més aviat triaria una goleta. Mossets, barquetes o goletes, si són bons se'ns desmunten a la boca i avall va, que fa baixada.