Una factoria fenícia a Sant Jaume d'Alcanar? La nova hipòtesi que "reescriuria la història"

A Sant Jaume d'Alcanar hi ha un important jaciment arqueològic. Fins ara es pensava que es tractava de la residència d'un cabdill que tenia relació amb els fenicis. Ara, però, un equip d'arqueòlegs, restauradors i conservadors de la Universitat de Barcelona treballen per demostrar que era una factoria fenícia. Si es confirma seria una revelació que canviaria la història.

Si es demostra el nou supòsit, es tractaria de l'assentament fenici més al nord de la Mediterrània, un fet que segons l'arqueòleg David Garcia comportaria un impacte "transcendental" en la recerca internacional.

La campanya d'excavació s'allargarà fins a finals d'agost. Fa més d'un quart de segle que el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona hi treballa. Són científics i, per tant, volen ser prudents. Però no amaguen l'emoció de poder confirmar la seva teoria.

En aquesta campanya d'excavació, els investigadors auguren poder destriar entre les dues hipòtesis sobre l'origen d'aquest assentament. Una trentena de persones, dividides en dos torns, participen en les tasques d'excavació, restauració i conservació del jaciment.

Les dues teories

Damunt de la taula hi ha dues hipòtesis que explicarien l'ús de l'assentament. D'una banda, la teoria prioritària fins ara apunta la possibilitat que es tractés d'una residència o un palau.

Al jaciment hi ha restes de fortificació dels edificis --la majoria dels quals de dues plantes-- i una muralla de sis metres d'altura.

"Estaríem parlant d'uns personatges indígenes que manen molt, però que tenen unes relacions molt estretes amb els navegants fenicis", explica David Garcia, arqueòleg i professor de la Universitat de Barcelona.

"Els fenicis també estarien influenciant molt a l'hora de construir aquest palau."

Les troballes de les últimes campanyes al jaciment han obert la porta a una nova teoria: que en realitat es tracti d'una factoria fenícia, un nucli amb activitat orientada a l'àmbit comercial.

La quantitat de ceràmica fenícia localitzada i, més concretament, la vaixella trobada han fet replantejar la primera hipòtesi. També hi ha altres indicis, com la disposició i estructura dels edificis.

Si es confirma la teoria, Garcia diu que caldria reescriure la història i considerar el jaciment de Sant Jaume d'Alcanar com l'assentament fenici situat més al nord de tota la Mediterrània.

Com seria la factoria

Garcia explica que la factoria seria un espai amb pocs habitants, però amb moviment constant de comerciants i mariners fenicis.

De moment, s'ha estudiat el 35% del jaciment, el que correspon a les àrees més públiques de l'assentament, com un temple, la cuina o els magatzems.

En les últimes campanyes, els arqueòlegs centren els seus esforços en estances de caràcter més privat, on tenen l'esperança de demostrar la nova teoria.

Un element que podria acabar de confirmar les sospites dels investigadors seria trobar una inscripció fenícia en la vaixella de mariners, tal com ha passat en altres assentaments d'aquesta comunitat.

La presència fenícia, evident

Totes dues teories comparteixen que existia una clara influència fenícia en àmbits com el de la religió, el poder, la defensa o l'arquitectura. Així, l'assentament constava d'uns 700 metres quadrats molt fortificats, on es van instal·lar les primeres torres de vuit metres d'altura de la zona, que en aquella època només es podien trobar en països del Pròxim Orient com Síria, Egipte o Israel.

Segons els estudis fets fins ara, l'assentament va estar actiu just abans de l'arribada de la cultura ibèrica, entre l'any 800 i 500 abans de la nostra era.

Un atac promogut possiblement per ciutadans d'altres comunitats indígenes de Benicarló i Vinaròs podria haver posat fi a Sant Jaume, que va ser cremat intencionadament després de la batalla.

Reescriure la història

Els investigadors de la UB prefereixen ser prudents. Més fins i tot que alguns experts internacionals, ja que es van trobar diverses veus que diuen veure-ho clar.

"Els professionals de la matèria ens van preguntar per què trigàvem tant a dir que Sant Jaume era fenici, que ells ho tenien claríssim."

La transcendència que comportaria confirmar aquesta nova teoria tindria una "projecció internacional", segons Garcia. "A Catalunya s'ha plantejat sempre el discurs que la primera colonització mediterrània i històrica que es dona és per part del món grec a l'àrea de l'Empordà. I resultaria que no, que serien els fenicis a l'àrea de les terres del Sénia i de l'Ebre 200 anys abans del que ens pensàvem."