Eleccions presidencials

Ucraïna decideix a les urnes si manté els lligams amb Moscou o s'acosta a Occident

Ucraïna celebra les eleccions presidencials més renyides des de la seva independència, l'any 1991. Prop de 38 milions d'electors estan cridats a les urnes. Tot i que hauran d'escollir entre una llarga llista de candidats, la victòria se la disputaran l'actual primer ministre ucraïnès, Víktor Ianukovitx, considerat pro-rus, i l'exprimer ministre i opositor Víktor Iuixenko, més favorable a un acostament cap a Occident i Washington. Segons les enquestes, els candidats estaran frec a frec.

Actualitzat
Ucraïna ha de decidir a les urnes si intensifica els tradicionals lligams amb Moscou o si comença a mirar cap a Occident. Fins a vint-i-quatre candidats es presenten a les eleccions presidencials d'aquesta exrepública soviètica, però està previst que només en passin dos a la segona volta. No s'espera que cap dels dos obtingui el 50% dels vots necessari per proclamar-se vencedor en la primera volta. Es tracta del prooccidental Víktor Iuixenko, que ha anat a votar acompanyat de la seva família. A la sortida ha mostrat orgullós el seu fill petit vestit de taronja, el color de la seva campanya, i s'ha declarat convençut de guanyar en la primera volta. Iuixenko denuncia corrupció en l'actual govern i vaticina un frau per mantenir-lo fora del poder. Els seus feus estan a la capital, Kíev, i a l'Ucraïna més occidental. L'altre candidat amb possibilitats és el primer ministre Víktor Ianukovitx, nomenat per l'actual president, Leonid Kutxma, i amic de Vladímir Putin, amb qui presenciava fa tres dies una imponent desfilada militar. Ianukovitx, que ha apujat les pensions i el salari dels funcionaris just abans dels comicis, té el suport de les zones industrials de l'est del país. Els comicis, marcats per una campanya electoral plena de pressions als mitjans de comunicació i les intimidacions policials a l'oposició, arriben precedits per la polèmica, perquè l'oposició ha acusat el govern de preparar un frau electoral. Per evitar que hi hagi desordres públics, s'han mobilitzat 147 mil policies a tot el país i milers de soldats s'han desplaçat a la capital, Kíev.
Anar al contingut