Trobats nous trams del rec Comtal, un canal amb 2.000 anys d'història

Trobats nous trams del rec Comtal, un canal amb 2.000 anys d'història
Barcelona

Trobats nous trams del rec Comtal, un canal amb 2.000 anys d'història

Alonso Carnicer / Sara Grimal Actualitzat
TEMA:
Patrimoni
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El rec Comtal, que va portar aigua fins a Barcelona al llarg de mil anys i seguia el mateix traçat que una antiga conducció que ja existia a l'època romana, continua revelant facetes de la seva història.

Des de Montcada, on s'extreu l'aigua del subsol del Besòs, el rec servia per fer anar més de vint molins fariners, regar terres de conreu i moure també la indústria. Amb un recorregut d'uns 13 quilòmetres, cartografiats en la Carta Arqueològica de Barcelona, travessava antics municipis, ara barris de Barcelona, com Sant Andreu del Palomar i circulava per una part de la ciutat vella, fins al Born i el mar.

Als terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu, on es fan obres d'urbanització i una nova rambla, el Servei d'Arqueologia de Barcelona hi ha localitzat diversos trams del rec Comtal. S'ha trobat una desviació del canal feta quan la construcció de les casernes va alterar el recorregut original. Els trams que s'han trobat tenen 3 metres de profunditat i una amplada de fins a 6 metres en la superfície.

Una de les curiositats del tram del desviament que s'acaba de localitzar és que el terra està cobert amb empedrat, un fet que no es dona en la resta de fragments descoberts.

Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino, aclareix la complexitat del traçat del rec i la seva llarga història: "Estem parlant d'una infraestructura hidràulica que, si tenim en compte l'aqüeducte romà com a precedent, i el rec, parlem de dos mil anys d'abastament d'aigua a Barcelona."

"L'aqüeducte romà era molt lineal, i anava seguint una corba de nivell; el rec fa grans revolts, grans meandres. Per què? Per moure molins; per moure fargues; s'hi instal·len petits obradors, es reguen els camps i porta aigua de boca. I després, ja al segle XIX, en plena industrialització, les grans fàbriques de Barcelona s'instal·len a la vora del rec, perquè les primeres màquines de vapor són mogudes per l'aigua del rec."

Sant Andreu, amb les seves hortes i després les indústries, es va anar formant al costat del rec Comtal, amb nombrosos ponts que el creuaven. Amb el pas del temps i el creixement urbà, carrers com el del Cinca o el del Segre van cobrir el canal, però al barri la traça física i la memòria es mantenen vives.

Miquel Porret, exprofessor de la UB i veí de Sant Andreu, ho evoca:

"Al rec Comtal recordo que, quan tenia 7 o 8 anys, hi pescàvem peixos, l'aigua era neta, i era molt divertit. Alguns s'hi banyaven i tot. I també hi havia algunes senyores, en aquella època, que anaven a rentar la roba al rec, també. I bé, tenim una certa nostàlgia de no tenir-lo encara, no?"

A prop, en uns terrenys entre el carrer de Fernando Pessoa i les vies del tren, es conserven diverses restes del rec Comtal originari. Hi ha molts metres del talús i les parets del canal; i es pot veure la forma de la resclosa que portava l'aigua a l'antic molí de Sant Andreu, un dels 21 que hi havia al llarg del rec, i s'han conservat rodes de molí i un pont que travessava el rec.

 

 

El molí de Sant Andreu era un gran molí fariner amb diverses moles, i els pagesos de la zona, amb molta producció de cereal, portaven el gra a aquest molí que va funcionar des del segle X fins la segona meitat del segle XX.

A pocs metres hi ha l'únic tram que s'ha conservat intacte d'un tram soterrat de l'aqüeducte romà, un gran canal amb dos murs recoberts amb morter hidràulic, tapat amb una volta, perquè els romans donaven molta importància a la qualitat de l'aigua; si es soterrava, mantenia la temperatura i la puresa.

Carme Miró explica que per aquest molí hi passaven importants vies de comunicació:

"A la zona del molí de Sant Andreu trobem murs com aquest, que delimitava el camí de Santa Coloma, un camí que ve d'època romana, que en part seguia la Via Augusta i el traçat de l'aqüeducte; era de serveis i una via de comunicació. A Barcelona, la Via Augusta la tenim conservada al mercat de Sant Antoni, i aquí també es va localitzar, però d'època medieval. Aquest camí ens parla del nexe de comunicació que era aquest indret. També tenim un pont que creuava, que ens recorda la importància de l'indret i que estem al cor d'un barri actual de Barcelona que va ser una població que va néixer a redós del rec."

"És un indret que s'ha conservat força feréstec encara, malgrat ser prop del cor de Sant Andreu. I aquest és un indret fantàstic per poder recuperar aquests elements patrimonials com el molí i l'aqüeducte, que esperem que un dia pugui ser visitable, conjuntament amb patrimoni verd, i fer un gran parc urbà."

Hi ha un projecte per recuperar el paisatge amb la vegetació de ribera i les restes del molí de Sant Andreu i l'aqüeducte, l'únic espai catalogat del rec, juntament amb el tram que travessa el Born Centre de Cultura i Memòria.

Un altre vestigi important del rec Comtal és el tram de 400 metres amb dos nivells de diferents èpoques, tret a la llum el 2016 en les obres a la plaça de les Glòries, que està previst que es recuperi, fins i tot amb l'aigua, quan estigui completament enllestida la remodelació de la plaça.

Actualment el rec Comtal només es manté en actiu i a cel obert entre el seu origen a Montcada i el barri barceloní de Vallbona, on es fa servir per regar els últims grans camps agrícoles de la ciutat, la Ponderosa, però en el seu conjunt tota la traça de l'antiga canalització té un gran potencial per explicar una part de la història de la ciutat de Barcelona i el seu entorn, a més del valor paisatgístic i ambiental.

 

ARXIVAT A:
Patrimoni

VÍDEOS RELACIONATS