Privacitat a internet

Supercookies impossibles de rebutjar, l'aposta per seguir venent les teves dades

El recel creixent que generen les cookies obliga el sector de la publicitat personalitzada a trobar noves maneres de beneficiar-se de les dades dels usuaris. Els operadors d'internet estan molt ben posicionats per fer-ho

Enllaç a altres textos de l'autor Antoni Noguera Martínez

Toni Noguera Martínez

Periodista del 324.cat especialitzat en tecnologia

@AntoniNoguera
Actualitzat

El negoci de la publicitat en línia, que basa la major part dels beneficis en la compravenda de les dades d'usuaris de dispositius, apps i serveis digitals, veu amb preocupació el creixent recel que provoca entre la societat i el qüestionament constant de les seves pràctiques, que comencen a traduir-se en més regulació.

Les cookies, especialment les de tercers, són la manera més efectiva de seguir el rastre de comportament d'una persona en la seva navegació i ús de dispositius en línia, fins i tot quan ja han marxat d'una pàgina web. Algunes tenen funcions pràctiques essencials per fer funcionar els serveis en línia, però les que preocupen els activistes pels drets digitals són les que s'utilitzen per desenvolupar perfils dels usuaris per decidir quina publicitat servir-los. La publicitat personalitzada és un producte que dona molts més beneficis.

La pràctica és tan precisa i profunda que, sovint, s'equipara a l'espionatge. El darrer esforç per limitar el poder de les cookies va venir de la Unió Europea amb l'aprovació del Reglament General de Protecció de Dades. Des de la seva posada en marxa, tots els ciutadans europeus tenen la possibilitat de rebutjar les cookies a cada nova pàgina web que obren, reduint així significativament els beneficis que n'obtenen els llocs web i les empreses distribuïdores de publicitat. Però els operadors telefònics podrien tenir la clau per salvar el sector: les supercookies.


Un rastreig sense restriccions

L'última empresa a entrar en el món de les supercookies, les supergaletes, ha estat Vodafone. L'operador multinacional està provant a Alemanya el desplegament de TrustPid, segons informa el mitjà especialitzat BleepingComputer. De fet, Deutsche Telekom té previst fer el mateix, aviat, amb la seva versió de supergaleta.

TrustPid, la supercookie de Vodafone que, assseguren, pretén mantenir internet gratis
TrustPid, la supercookie de Vodafone que, asseguren, pretén mantenir internet gratis (Vodafone)

TrustPid és un sistema d'identificació per a la publicitat que pretén associar cadascun dels seus clients a un perfil personal únic per vendre'l a les empreses i institucions interessades, de forma anonimitzada. El pla és que cada client de l'operador tingui una ID única i l'empresa pugui relacionar-hi tota l'activitat en línia, a partir de la informació de què disposa.

El que fa que aquestes galetes dels operadors siguin superiors a les habituals cookies és que no estan subjectes a les mateixes restriccions. L'operador mòbil ens identifica més enllà del navegador, més enllà d'una aplicació, d'un compte personal o una xarxa social. El perfil que genera no desapareix un cop tanquem sessió, ni és possible esborrar-lo o configurar-lo. Es basa en una sèrie de paràmetres que el fan persistent.

Fins ara, és possible evitar el rastreig de cookies emmascarant o canviant la IP de la connexió amb programes com VPN, configurant les opcions de privacitat del navegador o bloquejant les cookies en general, però aquestes pràctiques no es poden aplicar a les supergaletes que podran desplegar els operadors mòbils.

Per sobre de Google i Meta trobem l'operador telefònic, el proveïdor de la nostra connexió a internet, que té moltes de les nostres dades de navegació i comportament en línia sense estar tan subjecte per lleis i restriccions que afecten o implementen navegadors, aplicacions o sistemes operatius. Un potencial perill per a la nostra privacitat que s'aguditza amb projectes com les supercookies.

El pas dels operadors telefònics per aprofitar la seva posició per reforçar el seu rol en el món publicitari és molt delicat. En declaracions a BleepingComputer, el membre del Parlament Europeu i activista de drets digitals Patrick Breyer explicava: "Les activitats en línia d'un individu permeten conèixer en profunditat el seu comportament (passat i futur) i permeten manipular-lo. Aquests perfils de personalitat, que inclouen fins i tot l'opinió política, l'orientació sexual o les condicions mèdiques, representen un risc per a la privadesa, però també per a la seguretat nacional, [...] i la democràcia [...]. Un identificador únic permetria controlar tota la nostra vida digital. Aquestes estratègies són totalment inacceptables i els assajos s'han d'aturar. La democràcia no està a la venda."


Les cookies, el rastre invisible que sosté internet

Interessos, apps instal·lades i serveis utilitzats, historial de navegació i cerca, dades demogràfiques… les nostres accions a internet deixen un rastre, invisible per la majoria d'usuaris, que moltes de les cookies emmagatzemen per després saber qui som i què ens interessa, per exemple. Una llista de paràmetres que identifiquen i segueixen qualsevol usuari, en principi sense revelar-ne la identitat, per poder obtenir beneficis a partir de l'ús que fem de serveis gratuïts. Però nombrosos estudis han demostrat que el rastreig per galetes està molt lluny d'oferir protecció real a la privacitat, fins i tot quan naveguem en mode incògnit.

Tota l'activitat que realitzem a la xarxa queda registrada en petites peces de codi anomenades cookies, galetes (Unsplash)

Aquest ha estat un dels motius que han portat la Unió Europea, i la majoria d'empreses i institucions que volen tenir una imatge de privadesa, a començar a restringir l'ús de cookies. Apple va ser una de les empreses que va prendre la iniciativa, augmentant les opcions de privacitat dels seus usuaris. Un moviment que, segons es queixa Facebook, els ha fet perdre més de 10.000 milions de dòlars.

Una de les empreses que més depenen de la publicitat per mantenir el seu negoci, Google, va decidir abandonar l'us de cookies de tercers abans del 2023, i ha anat proposant alternatives que agreguen els perfils d'usuari per grups d'interès, primer amb FLoC i, després de les crítiques del sector, amb Topics.


Privacitat o gratuïtat, la falsa dicotomia

Els cops al sector publicitari digital i la persecució de les cookies no fan altra cosa que empitjorar el pronòstic d'un model de negoci cada vegada més discutit que viu de comprometre la privacitat de les dades personals. La ciutadania reclama més protecció a la seva informació personal i el mercat publicitari comença a sentir-ne la pressió.

La reducció de la privacitat, venen a dir els proveïdors d'internet, és el preu que es paga per poder seguir utilitzant serveis gratuïts a internet (Unsplash)

Trobar alternatives al model de les cookies per poder "mantenir un internet gratuït" és el que, assegura el sector, porta els diferents actors a explorar nous mètodes. Segons Vodafone, el model publicitari és el preu que hem de pagar per gaudir de serveis en línia gratuïts: "Els consumidors agraeixen la idea d'un internet 'gratis', però això comporta un compromís: els editors necessiten un model d'ingressos sostenible."

En tot cas, el sector publicitari i els beneficis que es generen anualment és tan ingent que costa entendre que el negoci depengui de protegir una mica millor la privacitat dels usuaris. De fet, molts experts expliquen que és imprescindible fer-ho, encara que sigui limitant la quantitat d'informació personal que reben de nosaltres les empreses de publicitat o els operadors telefònics.

ARXIVAT A:
TecnologiaSeguretat
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut