Una persona consultant Google en una tablet
Les dades de cada europeu es rastregen, de mitjana, 376 vegades al dia (Pexels)

Google ens espia més de 400 vegades cada dia, segons un informe irlandès

Espanya és el tercer país europeu on es rastregen més dades diàriament, conclou un estudi del Consell Irlandès per a les Llibertats Civils (ICCL) que posa xifres al fenomen

Irene Vaqué ReigActualitzat

Fins a quin punt Google vigila el que fem amb els telèfons mòbils, ordinadors i altres dispositius? Un informe del Consell Irlandès per a les Llibertats Civils (ICCL) posa dades, a partir d'una filtració, a aquesta pràctica.

La conclusió és que les companyies tecnològiques rastregen dades de cada europeu, de mitjana, 376 vegades al dia i les d'un habitant dels Estats Units, 747.

Si ens fixem en la xifra global, a Europa les dades es revisen 197.000 milions de vegades cada dia, i 294.000 milions als Estats Units.

I això, sense tenir en compte les dades que recullen gegants com Facebook o Amazon. Google és l'empresa que més dades rastreja, i Microsoft (a través de la firma Xandr) també forma part d'aquest club.

El Real-Time Bidding (RTB) és el rastreig de dades que hi ha darrere les webs i aplicacions per espiar què busques o mires i on vas i, a partir d'aquí, elaborar un perfil de la persona.

"Rastreja el que mires, no importa com de privat o de sensible sigui, i registra allà on vas", apunta l'informe.

 

Espanya, tercera en el rànquing d'Europa

L'informe diu que l'activitat online i la ubicació al món real (la geolocalització) d'una persona dels Estats Units es registra un 57% més de vegades que la d'un europeu.

Al continent, els estats on es rastregen més dades diàriament són, per aquest ordre, el Regne Unit (462), Polònia (431) i Espanya (426). A l'altra banda de la llista hi ha Romania (149), Estònia (184) i Hongria (185).

Els autors de l'estudi no tenen una explicació de per què Espanya ocupa un lloc tan alt en el rànquing. 

Alemanya és la tretzena a la llista. Segons, l'ICCL, la tecnologia inspecciona i transmet un cop per minut el que una persona a Alemanya està fent mentre està connectada a la xarxa.  

Perfils que poden tenir un mal ús

La magnitud de la pràctica queda palesa amb el fet que, en el cas de Google, hi ha més de 4.600 empreses autoritzades per rebre dades als Estats Units i més d'un miler a Europa.

L'objectiu final és vendre publicitat personalitzada, però el cas, subratlla l'informe, és que aquesta quantitat ingent de dades es ven a companyies d'arreu del planeta, incloses Rússia i la Xina, i que no es pot controlar quin ús se'n fa.

El logo de Google en una app del mòbil
Google i Microsoft, entre les empreses que venen més dades dels usuaris(Pexels)

El mateix informe recull exemples d'usos perillosos, com ara perfils de manifestants del moviment Black Lives Matter, contra el racisme policial als Estats Units, de supervivents d'abusos sexuals o el cas d'un capellà catòlic homosexual de qui es va saber que duia una doble vida a partir de les dades que havia deixat a l'aplicació de contactes Grindr.

Els perfils on podem quedar englobats per l'ús que fem d'internet poden respondre a categories tan sensibles com "abús de substàncies", "incontinència", "LGBTQ+", "infertilitat" o "conservador", segons els diversos exemples recollits per l'investigador Johnny Ryan, membre sènior de l'ICCL.

Ryan ha explicat que no tenen constància de perfils d'aquesta mena creats específicament amb dades provinents d'Espanya. 

En qualsevol cas, creu que és clau que els ciutadans pressionin la Comissió Europea per "assegurar-se que cada estat membre apliqui la llei de la Unió Europea. Això no ha passat", remarca. 

El mateix ICCL va publicar un informe sobre protecció de dades que constatava la falta d'especialistes i de supervisió del sector tecnològic. Segons el document, dins d'Europa, Irlanda, Espanya, Alemanya, els Països Baixos, França, Suècia i Luxemburg concentren el gruix de queixes per aquesta qüestió. 


La privacitat de les dades, una controvèrsia que ve de lluny

Les tecnològiques solen al·legar que no transmeten dades que identifiquin directament les persones, però els perfils que fan a partir de les apps que tenim al mòbil, les fotografies que fem o les cerques a internet poden acabar tenint implicacions directes en les persones. Es poden traduir, per exemple, en una assegurança o una hipoteca més cares, com explica aquesta notícia de fa tres anys:

L'ús de les dades amb finalitats comercials se suma als escàndols pels intents de manipular l'opinió pública, com va passar amb Facebook i Cambridge Analytica amb la campanya electoral nord-americana del 2016, que va portar Donald Trump a la Casa Blanca, i amb el referèndum del Brexit al Regne Unit.

Una altra mostra del rastre que deixem a internet és que, l'any passat, el diari The New York Times va publicar una informació que mostrava com es podia identificar els participants en l'assalt al Capitoli per part de seguidors de Donald Trump a partir de les dades de les apps. Tenien més de 100.000 ubicacions proporcionades per telèfons mòbils i van poder situar 130 dispositius dins del Congrés just en el moment de la irrupció violenta a l'edifici.

També hi ha el temor que es vegin exposades les dades de menors d'edat. A Catalunya, s'ha impulsat Digital Democràtic, una alternativa a Google Classroom per protegir les dades dels alumnes, després de l'alerta llançada per la plataforma Xnet, que vetlla pels drets digitals.

 

ARXIVAT A:
InternetGoogle
Anar al contingut