Regular l'ús del temps dels ciutadans? Es prepara una llei que deixa fora el canvi d'hora

En l'acord de govern entre PSOE i Podem es va pactar redactar una llei d'usos del temps abans que s'acabi la legislatura

Montse Ferrer Blancafort / Oriol Esteve GraciaActualitzat

L'octubre de 2021 es va aprovar la Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps per un centenar d'organitzacions mundials referents en els usos del temps que té com a compromís acabar amb el canvi d'horari.

Aquest mateix document defensa que el temps és un dret de ciutadania. "El dia té 24 hores per tothom, però si ho analitzem veiem desigualtats importants en l'ús d'aquest temps. I aquestes desigualtats provoquen efectes negatius en la salut, en la igualtat i en la productivitat", apunta Marta Junqué, cocoordinadora de la Barcelona Time Use Initiative.

El temps està estructurat de manera molt desigual i té gènere. Encara avui, les dones són les que majoritàriament es fan càrrec de les cures -menors i gent gran- i, per tant, "les dones tenim menys temps lliure que els homes.", afirma Junqué. Això s'anomena pobresa del temps.


El temps i la feina

Pel que fa al món laboral, segons Junqué, "som el país de la Unió Europea que passem un major nombre d'hores a la feina i no per això som més productius". Aquí cal un canvi de paradigma: prioritzar els resultats de la feina al davant de les hores que s'hi dediquen, introduir flexibilitat horària, així com consolidar el teletreball sempre que sigui possible i compactar la jornada laboral.

Així s'estalvien desplaçaments i per tant, temps, que es pot dedicar a altres coses. A més, és més sostenible perquè s'eviten emissions contaminants i contribuir als embussos que hi ha els dies feiners, sobretot, als accessos de Barcelona i l'àrea metropolitana.

"No és no treballar, sinó treballar millor", sentencia Junqué. L'objectiu és aconseguir uns horaris més saludables. Que els horaris de feina estiguin en sincronia amb el rellotge biològic que tots tenim i, per tant, estiguin alineats en poder viure i descansar millor. "Si descansem millor també serem més productius al matí i farem millor la feina que fem" assegura.  

Els experts proposen un canvi de paradigma en els horaris laborals (Pexels)


Temps lliure, temps de cures

Per poder gaudir de més temps lliure també cal avançar els horaris de tancament dels comerços, perquè els treballadors no surtin de la feina més tard de les 9 o 10 de la nit. Aquí, "podem fer un consum responsable en horaris. Quan anem a comprar a les 8 i 9 del vespre, hem de pensar que darrera del taulell hi ha una altra persona que, quan acabi, haurà de fer caixa, recollir i desplaçar-se", diu Marta Junqué.

En resum, el dret al temps és que els ciutadans tinguin més autonomia per decidir a què dediquen el seu temps.

Això significa poder gaudir del temps lliure i de descans i que es reconegui el temps de les cures. Per aconseguir-ho, assegura Junqué, "és important que el govern espanyol reguli els usos del temps a les empreses, els horaris comercials, de les escoles, al lleure i als mitjans de comunicació perquè hi hagi més igualtat entre homes i dones. Però també per tenir una societat més saludable i productiva".

Una llei pionera que reconegui el dret al temps

El govern espanyol està començant a treballar amb la Llei dels Usos del Temps, un dels acords de govern entre PSOE i Podem, que vol tenir enllestida abans que s'acabi la legislatura. Una normativa que s'està elaborant des del Ministeri de Treball i Economia Social, que, de moment, ha demanat estudis a diferents grups d'experts que ajudin a establir-ne els fonaments i a la seva posterior redacció.

"És una llei que ha d'incidir en la igualtat, la productivitat, els horaris del treball i el temps de cures. És molt important que la llei dels usos del temps es faci des d'una visió transversal", explica Junqué, que han fet arribar un estudi al ministeri que ajudi a elaborar aquesta llei.

"Ha de ser una llei focalitzada en els usos del temps del treball, però és que el treball és tot: els horaris dels professors -per tant, de les escoles-; dels treballadors del comerç -per tant, de botigues i centres comercials-; de periodistes i treballadors del sector de lleure -per tant, de teatres, cinemes i mitjans de comunicació, etc."

També s'haurien de regular els horaris cmercials i de diferents sectors (Pexels)

Es tracta d'una llei pionera en l'àmbit europeu. Hi ha algun precedent a França, amb la llei Aubry, que va introduir la jornada laboral de 35 hores. O a Itàlia amb la llei Turco, que va implantar la planificació del temps a les ciutats de més de 30.000 habitants. "La Llei espanyola seria, per tant, la primera llei transversal que regula els usos del temps", segons Junqué.

Segons la Barcelona Time Use Initiative, la Llei espanyola dels usos del temps també hauria d'ajudar a abordar el debat de la reducció de la jornada laboral. En un moment de globalització i digitalització com l'actual, "hi ha més gent a l'atur. I la gent que està ocupada se sent atabalada perquè no tenen temps per ells mateixos. Per tant, aquesta nova llei també hauria d'ajudar a tenir uns horaris més flexibles i una càrrega laboral més repartida, perquè la gent que treballa no se senti tan esgotada i potser la gent que és a l'atur tingui l'oportunitat de treballar", apunta Marta Junqué.
 

Canvi d'horari: per què l'horari d'hivern és millor per a la salut

Aquesta matinada hem tornat a canviar l'hora. Ha tocat avançar una hora el rellotge -- a les 2 han passat a ser les 3 -- per adaptar-nos a l'horari d'estiu. Un canvi horari que avui fa just tres anys, el 26 de març de 2019, el Parlament Europeu avalava que se suprimeixi. Això havia de ser una realitat el 2021, però la pandèmia ho va deixar congelat. Hi ha acord entre els països membres que el canvi horari s'ha d'abolir, però no n'hi ha en quina zona horària s'ha de situar cada país.

Aquesta matinada, a les dues seran les tres (CCMA)

Mentre l'opinió pública europea, en general, prefereix situar-se en l'horari d'estiu, associat a més llum i dies més llargs, els científics apunten clarament cap a l'horari d'hivern. "La llum al matí és fonamental per la nostra salut. Si ens quedéssim amb l'horari d'estiu es faria de dia molt tard a l'hivern. a Barcelona, els mesos de desembre, gener i febrer es faria de dia gairebé a les 9 del matí. Què implica això? Que els adolescents entrarien a classe a les fosques, que ja ho fan, i passarien a més la primera hora de classe a les fosques. Estarien completament adormits", explica Javier Albares, especialista en neurofisiologia clínica i medicina del son.

"Llevar-nos amb llum natural fa que el nostre cos s'activi, que entengui que comença el dia. Fa que puguem concentrar-nos. En canvi, llevar-nos en la foscor, fa que el nostre cos no s'activi i anem molt més lents", apunta el doctor Albares. I puntualitza: "Si tenim llum natural fins tard, el nostre cos no entén que toca dormir. Però atenció, no entrarem a treballar més tard. Al matí ens hauríem de llevar a la mateixa hora. Al final, dormim menys hores de les que necessitem."

L'horari d'hivern afavoreix que dormim millor, segons els experts (Pexels)

Catalunya no té l'horari que li pertoca

Espanya parteix que el seu horari d'hivern no és el seu horari natural, el que correspon a la seva situació geogràfica. De les quatre zones horàries que hi ha a la Unió Europea, a Espanya li pertoca l'hora d'Europa occidental (UTC), com el Regne Unit. Però des de la dictadura franquista, que l'estat espanyol va adoptar l'hora central europea (UTC+1) per alinear-se amb Berlín, una hora més. Per això, a l'estiu, el rellotge es desplaça dues hores més enllà de l'horari més natural per ubicació en el mapa.

Això fa que el rellotge ambiental, que ve marcat pel sol, no estigui sincronitzat amb el rellotge social i laboral, ni tampoc ho estigui amb el nostre rellotge biològic, que determina quan el cos està preparat per dormir, menjar, treballar i estudiar o fer esport, per exemple.

"Si no coincideixen, vivim en cronodisrupció. Per si mateix és un problema de salut i crea importants repercussions. A nivell cardiovascular, neurovascular, metabòlic, tendim més a l'obesitat. Fins i tot, pot incrementar el risc de patir alguns tipus de càncer", explica Albares.


La presidència espanyola de la UE com a oportunitat

Amb tots aquests arguments, i amb la decisió del Senat dels Estats Units de suprimir el canvi d'hora a partir del 2023 com a precedent, es vol aprofitar la presidència de torn espanyola de la UE per fer pressió.

"El juliol del 2023, Espanya assumirà la presidència de la Unió Europea. Donat que Espanya és un dels països més afectats per viure en una franja horària desalineada amb l'hora natural, és una oportunitat clau perquè el govern posi aquesta qüestió a l'agenda i s'acordi ja el canvi d'hora", apunta Marta Junqué.

"Si Espanya no ho posa a l'agenda és possible que tardem més anys a veure-ho efectiu. Però és que realment la ciutadania no ho entendrà. Per què estem mantenint un canvi d'hora que no ens aporta cap benefici i que té un impacte negatiu sobre la nostra salut, la nostra economia i el nostre rendiment escolar? No té cap sentit. Per tant, honestament, és un canvi que és relativament senzill d'aplicar, poc costós, i necessitem consens polític perquè sigui efectiu."

 

ARXIVAT A:
Salut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut