Ponsatí acusa l'Estat d'atacar el sobiranisme amb les lleis contra delictes d'odi

La flamant eurodiputada Clara Ponsatí ha intervingut aquest dimarts per primera vegada al plenari del Parlament Europeu.

En un debat a Estrasburg sobre la lluita contra l'antisemitisme, el racisme i el discurs de l'odi a Europa, Ponsatí ha denunciat el "menyspreu" que creu que exerceix l'Estat espanyol contra el que ha qualificat com "la minoria catalana":

"Avui, aquesta intolerància adopta la forma de menyspreu pels drets de la minoria catalana. Això passa en un context de guerra judicial i d'indulgència amb l'apologia del feixisme."

🎥 consellera @ClaraPonsati: "En un context de guerra judicial i indulgència davant l'apologia feixista, necessitem lleis que protegeixin les minories davant l'odi. Però sense uns jutges democràtics que les apliquin, aquestes lleis són inútils" pic.twitter.com/jsZiqkdqSt

— Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) February 11, 2020

En la seva intervenció, l'eurodiputada de JxCat també ha criticat l'ús dels delictes d'odi que fa la justícia espanyola:

"Mentre la Fundació Francisco Franco es manté legal, els jutges espanyols utilitzen les lleis contra els delictes d'odi per processar els professors catalans que critiquen la violència de la Guàrdia Civil"

L'exconsellera d'Ensenyament ha intervingut a l'Eurocambra l'endemà de participar per primera vegada al plenari de la cambra. El mateix dia, el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va enviar al Parlament Europeu la seva petició de suplicatori per a la nova eurodiputada.

Pendent de l'euroordre

Ponsatí, una dels cinc eurodiputats que s'incorporen a la cambra arran del Brexit, té oberta la qüestió sobre una hipotètica extradició a Espanya. 

La setmana passada, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va demanar al Regne Unit que executi l'ordre de detenció contra la consellera d'Ensenyament del govern Puigdemont perquè considera que, després del Brexit, ja no té immunitat a Escòcia. L'euroordre contra Ponsatí es va reactivar el 31 d'octubre, dues setmanes després de la sentència del procés.

La justícia del Regne Unit va rebutjar en un primer moment tramitar l'euroordre per considerar-la "desproporcionada", expressió per la qual després es va disculpar. Finalment, després que el jutge del Suprem enviés informació complementària, va acceptar tramitar l'euroordre.

Després de comparèixer davant d'un jutge, la justícia escocesa la va deixar en llibertat i no li va retirar el passaport, a l'espera de continuar el procediment judicial.

Ponsatí, consellera d'Ensenyament durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, va marxar a Bèlgica després de la proclamació de la independència, juntament amb altres consellers del govern Puigdemont. El març de 2018, va tornar a Escòcia per recuperar la seva plaça de catedràtica d'Economia a la Universitat de Saint Andrews.