Clara Ponsatí, en llibertat i sense retirada de passaport

La justícia escocesa ha pres aquesta decisió després que l'exconsellera s'ha presentat a una comissaria d'Edimburg i ha declarat davant el jutge
Clara Ponsatí, en llibertat i sense retirada de passaport
Edimburg

Clara Ponsatí, en llibertat i sense retirada de passaport

La justícia escocesa ha pres aquesta decisió després que l'exconsellera s'ha presentat a una comissaria d'Edimburg i ha declarat davant el jutge
Redacció Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Clara Ponsatí, en llibertat i sense retirada de passaport

L'exconsellera d'Educació Clara Ponsatí ha quedat en llibertat després de comparèixer aquest dijous al migdia davant la justícia escocesa. El jutge no li ha retirat el passaport i ara la pròxima vista del cas serà el 12 de desembre.

 


Ponsatí ha sortit del jutjat acompanyada pel seu advocat, Aamer Anwar, que ha llegit un comunicat en què assegura que l'euroordre està plena d'errors i contradiccions, com el fet que que la confonguin amb Dolors Bassa. Ha denunciat també que es tracta d'un judici polític i que el delicte de sedició és arcaic i ja no existeix a Escòcia. L'advocat ha posat èmfasi també en l'abús del sistema d'euroordres per part de les autoritats espanyoles.

 

 


Mostres de suport

Clara Ponsatí ha saludat les persones que es concentraven a l'exterior del jutjat i que l'han rebut amb cartells de suport, aplaudiments i crits de "Clara, Clara". En declaracions a TV3, Ponsatí s'ha mostrat positiva i confiada en la justícia escocesa..

"Estic molt satisfeta de l'audiència que hem tingut, estic disposada a lluitar i guanyar aquest cas. Conservar el passaport és molt bon senyal, però està en mans del jutge. Confiem en la justícia escocesa. Persistim i guanyarem."

 


Aquest era el primer pas per posar en marxa el procés judicial motivat per la nova petició d'extradició a Espanya efectuada pel jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem.

La nova euroordre reclama Ponsatí per un suposat delicte de sedició, per haver cedit les escoles, mentre era consellera d'Educació, com a col·legis electorals del referèndum de l'1-O.

 

 

Ponsatí s'ha presentat a la comissaria de St. Leonard, a Edimburg, amb el seu advocat, Aamer Anwar, on ha estat detinguda formalment per conduir-la al Tribunal d'Edimburg. A partir d'aquí ha començat formalment el procés judicial.

Uns minuts abans que arribés Ponsatí, un grup de persones s'hi han aplegat per mostar-li el seu suport.

 

 

L'advocat de Ponsatí ha demanat la seva llibertat, al·legant que Espanya utilitza les euroordres com un mecanisme de persecució política i ideològica. La defensa de l'exconsellera també creu que es vol criminalitzar la lluita per la independència.

 

 

Aamer Anwar ha explicat que basa la seva defensa en el fet que el delicte de sedició no existeix en aquesta jurisdicció i que l'ordre no concreta ni com, ni on, ni quan es va cometre el delicte.

Actualment la sentència del Tribunal Suprem condemna Dolors Bassa precisament per haver cedit les escoles com a col·legis electorals l'1-O. Bassa demana la nul·litat de la sentència precisament basant-se en aquest error d'atribuir-li el càrrec de consellera d'Educació, que ocupava Clara Ponsatí, quan era consellera de Treball.


Euroordre controvertida

Aquesta és la segona vegada que Espanya reclama Clara Ponsatí. La primera euroordre, emesa per la jutge Carmen Lamela, aleshores a l'Audiència Nacional, reclamava Ponsatí pels delictes de rebel·lió i malversació.

Després de prendre-li declaració, el tribunal escocès va deixar l'exconsellera en llibertat sota fiança i li va retirar el passaport.

El procés de tramitació de l'extradició va durar uns 4 mesos, fins que el jutge Llarena va retirar l'euroordre quan el tribunal del land alemany d'Schleswig-Holstein només va acceptar extradir Carles Puigdemont per un possible delicte de malversació, però no per rebel·lió.

Es dona la circumstància que aquesta segona euroordre, en un primer moment, va ser rebutjada pel Regne Unit, que no va tramitar-la, va qualificar-la de "desproporcionada" i va assegurar que no s'ajustava al seu dret.

Hores després, un polèmic tuit del ministre Josep Borrell anunciava la rectificació de les autoritats britàniques, que demanaven a Llarena "més informació del cas". Al final, van acceptar la tramitació de l'euroordre espanyola.

ARXIVAT A:
Clara Ponsatí Procés català Judici procés

VÍDEOS RELACIONATS