"Pertorbar" una missa no és llibertat d'expressió, segons el Constitucional

La "pertorbació" d'una cerimònia religiosa no està emparada per la llibertat d'expressió, segons ha dictaminat el Tribunal Constitucional. El TC ha tombat el recurs que va presentar un activista pro avortament que va interrompre una missa a Banyoles per protestar el 2014.

Després de ser condemnat per un delicte contra els sentiments religiosos, va al·legar que li havien vulnerat el dret a la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica i de reunió i també el principi de legalitat penal.

Ara, però, el Constitucional ha resolt en contra del seu recurs. La decisió s'ha pres per majoria, però compta amb tres vots particulars, dels magistrats Juan Antonio Xiol Ríos, Cándido Conde-Pumpido Tourón i María Luisa Balaguer Callejón.

El TC diu que la sentència recull la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans i el Constitucional que determina que s'ha de respectar la missa:

"La celebració d'una missa catòlica és un acte religiós íntimament relacionat amb la dimensió externa de la llibertat religiosa, els participants del qual tenen dret a no ser inquietats quan l'exerceixen, i l'Estat té el deure de garantir la seva pacífica celebració."

És la segona sentència d'aquesta setmana que limita aquest dret constitucional, després que dimarts també va dictaminar que cremar una bandera espanyola també es delicte. En el cas de la bandera, també hi va haver vots particulars discrepants.

Condemnat a sis mesos de presó

La sentència recull que l'activista Jaume Roura va entrar a l'església de Sant Pere llançant pasquins i cridant "avortament lliure i gratuït". Alhora, a l'altar es va exhibir una pancarta que deia "Fora rosaris dels nostres ovaris". La missa va quedar interrompuda uns minuts.

La protesta va ser el febrer del 2014 i hi van participar una quinzena de persones, contra la reforma de la Llei d'Avortament que promovia l'aleshores ministre Albert Ruiz-Gallardón.

Roura va ser condemnat a sis mesos de presó per l'Audiència de Girona -inicialment, li demanaven dos anys-, una pena que el Suprem va confirmar amb l'argument que Roura s'havia "extralimitat" en l'exercici de la llibertat d'expressió.