Obama presenta un pressupost amb un dèficit rècord
Barack Obama ha afirmat que "és hora d'estalviar" per controlar el dèficit, durant la presentació del seu pressupost per a l'any fiscal 2011, que preveu la congelació parcial de la despesa. "Simplement no podem gastar com si els dèficit no tinguessin conseqüències", ha dit Obama en una declaració a la Casa Blanca. El pla pressupostari, que s'eleva a 3,8 bilions de dòlars i preveu un dèficit de gairebé 1,3 bilions de dòlars, marca un canvi de to de la Casa Blanca, que fins ara havia destacat la necessitat de superar la crisi amb mesures d'estímul econòmic i deixar els dèficits com un problema secundari.
El pressupost d'Obama per a l'any fiscal que conclou el 30 de setembre del 2011, que ha de ser aprovat pel Congrés, preveu un dèficit de 1,56 bilions de dòlars el 2010, equivalent al 10,6% del PIB, el més alt des de la Segona Guerra Mundial. Aquest increment es deu en part a la despesa associada al paquet de mesures d'estímul econòmic definides l'any passat. La projecció de dèficit es compara amb els 1,41 bilions de dòlars de l'any fiscal 2009, i s'espera que per a l'any fiscal 2011 es redueixi a 1,27 bilions, o un 8,3 per cent del PIB.
Per estimular un mercat laboral amb l'índex d'atur més alt dels darrers 25 anys (el 10%), els pressupostos preveuen inversions "crítiques" en àrees com l'educació, les energies renovables, la infraestructura i la innovació. En particular, inclouen una inversió de 100.000 milions per fomentar l'ocupació amb retalls d'impostos a les petites empreses perquè augmentin les seves plantilles, i que tindrà un cost de 33.000 milions, als quals se sumaran les inversions en infraestructures i energies netes.
El govern estendrà també un any més el programa "Making Work Pay Tax Credit", que la Casa Blanca defineix com "la gran retallada fiscal de la història dels Estats Units", del qual es beneficien 110 milions de famílies nord-americanes. En el cas de les empreses, el govern estendrà algunes de les ajudes del pla de recuperació econòmica per a les inversions de petites empreses i eliminarà els impostos sobre els guanys de capital per a les noves inversions realitzades pels petits negocis.
Augmenta el pressupost de Defensa
En l'apartat de despesa, el pressupost preveu incloure una partida de 33.000 milions addicionals al pressupost del 2010 per a Defensa, i 159.300 milions de dòlars per a les operacions a l'exterior i la nova estratègia a l'Afganistan i el Pakistan.
El pressupost augmenta un 3% respecte de l'any anterior per donar suport a programes de Defensa i els fons per al Departament d'Estat augmenten un 2,6%, excloent els costos atribuïts a les guerres. El Departament de Seguretat Nacional també rebrà un augment del 2% fins als 43.600 milions de dòlars i una inversió de 734 milions per donar suport al desenvolupament de 1.000 escàners per detectar explosius i garantir la seguretat als aeroports.
El govern destinarà més de 100.000 milions en ajudes als estats per a infraestructures, prop de 6.000 milions per desenvolupar tecnologies relacionades amb les energies netes i més de 46.000 milions per a beques i programes d'educació secundària i elemental. El pressupost preveu retallades en alguns programes discrecionals no relacionats amb la seguretat en un termini de tres anys, que permetrà estalviar 20.000 milions de dòlars i 250.000 milions en un termini de deu anys. El govern eliminarà els avantatges fiscals per a les companyies de petroli, gas i carbó, cosa que permetrà augmentar la recaptació en 40.000 milions de dòlars en un termini de 10 anys.
No hi haurà diners per tornar a la Lluna
El projecte de pressupostos suposa la fi dels fons amb què comptava la NASA per als seus plans d'enviar missions tripulades a la Lluna. En concret, el pressupost plantejat de 18.700 milions implica l'eliminació del programa Constellation, d'exploració tripulada de l'espai que tenia previst el retorn a la Lluna l'any 2020 i que va ser impulsat durant l'administració de George W. Bush.
A més, suposa un seriós revés per al programa del coet Ares I, successor dels transbordadors espacials. La NASA ha invertit milers de milions en aquest coet, però encara faltarien anys per al seu primer vol de prova. Sí que inclou, en canvi, 6.000 milions de dòlars en cinc anys per al desenvolupament d'una nau espacial privada que pugui transportar astronautes a una òrbita terrestre baixa. Una empresa privada dissenyarà i construirà aquesta nova nau espacial sota la supervisió de la NASA, fins ara acostumada a controlar tots els detalls dels desenvolupaments.
Per estimular un mercat laboral amb l'índex d'atur més alt dels darrers 25 anys (el 10%), els pressupostos preveuen inversions "crítiques" en àrees com l'educació, les energies renovables, la infraestructura i la innovació. En particular, inclouen una inversió de 100.000 milions per fomentar l'ocupació amb retalls d'impostos a les petites empreses perquè augmentin les seves plantilles, i que tindrà un cost de 33.000 milions, als quals se sumaran les inversions en infraestructures i energies netes.
El govern estendrà també un any més el programa "Making Work Pay Tax Credit", que la Casa Blanca defineix com "la gran retallada fiscal de la història dels Estats Units", del qual es beneficien 110 milions de famílies nord-americanes. En el cas de les empreses, el govern estendrà algunes de les ajudes del pla de recuperació econòmica per a les inversions de petites empreses i eliminarà els impostos sobre els guanys de capital per a les noves inversions realitzades pels petits negocis.
Augmenta el pressupost de Defensa
En l'apartat de despesa, el pressupost preveu incloure una partida de 33.000 milions addicionals al pressupost del 2010 per a Defensa, i 159.300 milions de dòlars per a les operacions a l'exterior i la nova estratègia a l'Afganistan i el Pakistan.
El pressupost augmenta un 3% respecte de l'any anterior per donar suport a programes de Defensa i els fons per al Departament d'Estat augmenten un 2,6%, excloent els costos atribuïts a les guerres. El Departament de Seguretat Nacional també rebrà un augment del 2% fins als 43.600 milions de dòlars i una inversió de 734 milions per donar suport al desenvolupament de 1.000 escàners per detectar explosius i garantir la seguretat als aeroports.
El govern destinarà més de 100.000 milions en ajudes als estats per a infraestructures, prop de 6.000 milions per desenvolupar tecnologies relacionades amb les energies netes i més de 46.000 milions per a beques i programes d'educació secundària i elemental. El pressupost preveu retallades en alguns programes discrecionals no relacionats amb la seguretat en un termini de tres anys, que permetrà estalviar 20.000 milions de dòlars i 250.000 milions en un termini de deu anys. El govern eliminarà els avantatges fiscals per a les companyies de petroli, gas i carbó, cosa que permetrà augmentar la recaptació en 40.000 milions de dòlars en un termini de 10 anys.
No hi haurà diners per tornar a la Lluna
El projecte de pressupostos suposa la fi dels fons amb què comptava la NASA per als seus plans d'enviar missions tripulades a la Lluna. En concret, el pressupost plantejat de 18.700 milions implica l'eliminació del programa Constellation, d'exploració tripulada de l'espai que tenia previst el retorn a la Lluna l'any 2020 i que va ser impulsat durant l'administració de George W. Bush.
A més, suposa un seriós revés per al programa del coet Ares I, successor dels transbordadors espacials. La NASA ha invertit milers de milions en aquest coet, però encara faltarien anys per al seu primer vol de prova. Sí que inclou, en canvi, 6.000 milions de dòlars en cinc anys per al desenvolupament d'una nau espacial privada que pugui transportar astronautes a una òrbita terrestre baixa. Una empresa privada dissenyarà i construirà aquesta nova nau espacial sota la supervisió de la NASA, fins ara acostumada a controlar tots els detalls dels desenvolupaments.
