Moren desenes de nadons en un orfenat del Sudan perquè no hi havia ningú per alimentar-los

Ja són set les setmanes que fa que el Sudan està en guerra per l'enfrontament entre dos generals. Les pressions internacionals no estan aconseguint aturar el conflicte i la població civil, una vegada més, és la gran castigada.

A poc a poc es van descobrint alguns dels drames que l'esclat sobtat del conflicte armat ha tingut al país. L'agència Reuters ha estat seguint el que passava a l'orfenat més gran del Sudan i el que hi ha descobert és esfereïdor.

Almenys 50 infants hi han mort des que va esclatar la guerra, però no per l'efecte de les bombes, sinó per inanició. Entre aquests, almenys dues dotzenes de nadons, 13 dels quals van morir en un sol dia, el 26 de maig. S'havia acabat el menjar i el personal que hi treballava no n'havia pogut trobar més.

Les dades les dona el doctor Abeer Abdullah, que no ha deixat d'anar al centre, anomenat Mygoma. És un dels metges que es feia càrrec dels infants malalts i del centenar de nadons que hi havia. Explica que, en començar la guerra, va recol·locar els menors més fràgils a les ales de l'edifici menys exposades als trets i les explosions, però al cap d'un parell de setmanes es van quedar sense subministrament d'aliments i van veure impotents com el nombre de baixes començava a créixer.

Sense personal suficient per atendre'ls, molts nens van sucumbir a una desnutrició i deshidratació greus. El doctor Abdullah explica que molts eren els nadons ja fràgils de la seva clínica mèdica a la planta baixa, alguns dels quals van morir després de desenvolupar febrades altes.

"Se'ls havia d'alimentar cada tres hores. Però no hi havia ningú", ha dit Abdullah parlant per telèfon des de l'orfenat a Reuters.

"Els vam intentar donar teràpia intravenosa, però la majoria de les vegades no vam poder salvar els nadons."

Un alt funcionari de l'orfenat ha confirmat les xifres i un cirurgià que s'ha ofert a fer-hi de voluntari durant la guerra, Abdallah Adam, han assegurat que hi ha hagut desenes de nounats que no han sobreviscut. Tots tres han citat la desnutrició, la deshidratació i les infeccions com a causes principals de les morts. Les escenes de nadons estirats als bressols sense vida han estat "horroroses", ha dit Abdallah Adam. "És molt dolorós".

Set setmanes de guerra al Sudan i sense final a la vista

Els nadons morts de Mygoma es troben entre les víctimes invisibles de la guerra al Sudan, el tercer país més gran d'Àfrica. Els enfrontaments han matat més de 700 persones, n'han ferit milers i han obligat 1,3 milions de persones a haver d'abandonar casa seva. La majoria s'ha desplaçat a dins mateix del Sudan i uns 350.000 han fugit als països veïns, segons dades de les Nacions Unides.

Justament aquest dimecres, l'exèrcit sudanès ha abandonat les negociacions per establir una treva llarga arreu del territori. El diàleg es mantenia a l'Aràbia Saudita i s'ha trencat, segons els militars, perquè l'altra part, els paramilitars alçats en armes, no ha respectat mai un dels punts de l'alto el foc provisional: la retirada dels seus homes d'hospitals i cases particulars.

Sobre el terreny, la decisió no sembla que hagi de canviar massa la situació que es viu, perquè les treves, en aquestes set setmanes de conflicte, sempre han estat intermitents i no han ajudat en allò que la comunitat internacional els exigia: alleujar la vida dels sudanesos, atrapats, aïllats i afamats.

L'ONU ha posat ja xifres al desastre: 25 dels 45 milions de sudanesos ja necessiten ajuda humanitària per sobreviure. Ningú dubta que aquesta xifra creixerà.