Mor l'expresident Alija Izetbegovic, un dels protagonistes de la guerra i la pau a Bòsnia

Durant la Segona Guerra Mundial, Izetbegovic va arribar a ser membre de l'organització nacionalista Joventut Musulmana, oposada a l'ocupació alemanya de Bòsnia i també a la resistència dels partisans del comunista Josip Broz Tito. Després de la guerra va passar tres anys a la presó després que el detinguessin les autoritats comunistes. El 1983 el van tornar a arrestar acusat de voler un estat islàmic a Bòsnia. Izetbegovic va ser condemnat a nou anys de presó, però el van alliberar al cinquè. El 1989 va fundar el Partit d'Acció Democràtica (SDA), que definia com un "partit polític del cercle històric islàmic". El següent any, coincidint amb les primeres eleccions democràtiques a Bòsnia, el partit d'Izetbegovic va obtenir la gran majoria dels vots musulmans i juntament amb els també nacionalistes del Partit Democràtic Serbi (SDS) i la Unió Democràtica Croata (HDZ) va formar el primer govern no comunista. Encara que a les presidencials va rebre menys vots que el carismàtic home de negocis del nord-oest bosnià, el també musulmà Fikret Abdic, Izetbegovic va ser nomenat primer president de la Presidència de Bòsnia. Guerra dels Balcans El 1992, Izetbegovic va convocar un referèndum sobre la independència de Bòsnia de l'antiga Iugoslàvia. El 64% dels ciutadans es van pronunciar a favor de la independència en aquest plebiscit, que els serbis van boicotejar. Aquell mateix any començaria una guerra civil entre musulmans, serbis i croats, que acabaria amb la mort de 200.000 persones. Durant la guerra, que es va allargar fins al 1995, Izetbegovic es posicionava formalment a favor d'una Bòsnia multiètnica, però amb els seus col·laboradors més propers va treballar per la islamització del país. El mes de desembre del 1995 va firmar la pau en el que va ser l'acord de Dayton, que recollia, a més, les rúbriques del llavors president de Sèrbia i Iugoslàvia, Slodoban Milosevic, i del croat, Franjo Tudjman. Segons aquest pla de pau, Bòsnia està composta per l'ens serbi i el comú de musulmans i croats. "L'acord de Dyton és dolent, però és molt millor que la continuació de la guerra", va dir Izetbegovic. En les primeres eleccions després de la guerra a Bòsnia, el 1998, va ser escollit president de la terna presidencial bosniana, integrada per un musulmà, un serbi i un croat, per un mandat de dos anys. Al cap de dos anys, el líder musulmà va retirar-se de la presidència tripartida, i el 2001 va abandonar definitivament la política després de caure malalt. Va deixar el seu càrrec de líder de l'SDA, encara que va ser nomenat president honorífic del partit. A banda dels problemes de salut, va al·legar que la seva retirada de la política es devia a la lentitud de les activitats de la comunitat internacional per a la reintegració de Bòsnia. Serbis i croats de Bòsnia van enviar al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, a la Haia, una gran quantitat de material sobre la suposada responsabilitat d'Izetbegovic en crims de guerra comesos per l'exèrcit bosniomusulmà. El TPI no ha presentat fins ara una acusació contra aquest líder. Izetbegovic estava casat i era pare de tres fills, un d'ells, Bakir, és membre de la cúpula de l'SDA i, segons diverses opinions, en un futur pròxim podrà encapçalar el partit que va fundar el seu pare.