Mor Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg clau per al teatre contemporani català

Tenia Alzheimer des de feia cinc anys i ha mort a causa de la Covid-19
Mor Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg clau per al teatre contemporani català

Mor Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg clau per al teatre contemporani català

Tenia Alzheimer des de feia cinc anys i ha mort a causa de la Covid-19
Actualitzat
TEMA:
Teatre
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet ha mort als 79 anys a causa de la Covid-19. Referent de diverses generacions, gustos i dramatúrgies, Benet i Jornet és la baula essencial per al teatre català contemporani. El 2015 es va fer públic que tenia Alzheimer.

Discret, proper, familiar, sempre es treia mèrits o els relativitzava amb el seu humor i fina ironia. Però qui es va fer dir sempre Papitu va tenir una importància crucial.

Ell relliga la tradició teatral, tocada de mort quan al 39 es perd la guerra, reconnecta els clàssics --Sagarra, Guimerà, Rusiñol...-- amb Belbel, Galceran, Cunillé, i amb els que han vingut després, Pere Riera, Jordi Casanovas, Marta Buchaca. El fet que avui veure teatre en català sigui la cosa més normal és gràcies a Benet i Jornet.

Les seves obres van ser decisives, però li va costar travessar tot un desert. No va ser l'únic que es va atrevir a escriure obres en català, però gairebé tots van abandonar. Era massa desolador. Als setanta, les reines eren les companyies de creació col·lectiva, de teatre de carrer, no necessitaven autors ni text, ho trobaven cosa del passat. Però Benet i Jornet era tossut i resistent.


Una cinquantena d'obres

Nascut l'any 1940 en una família treballadora de la Ronda de Sant Antoni, va poder estudiar Filosofia i Lletres, i el fet d'entrar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, va ser el que va guiar la seva fal·lera cap al teatre.

I va fer protagonistes qui ningú gosava: els perdedors i les classes populars. Del to més realista de la primera obra, "Una vella, coneguda olor", se'n va anar cap a arguments més existencials, com a "Desig", i ja no va parar de buscar noves formes teatrals.

Escrivia cada dia del món, no és estrany que arribés a la cinquantena d'obres. Amb les últimes, per a només dos actors --però quins actors--, va aconseguir una veritat i una tensió d'altíssima volada.

Se li va concedir el Premi Nacional de Literatura, el Max d'Honor i el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el va convertir en el primer dramaturg a tenir-lo.


Autor també de serials de TV3

I a la televisió també hi té un lloc d'honor: Va crear el primer gran serial de sobretaula de TV3, "Poblenou", i més endavant "Nissaga de poder", "El cor de la ciutat", "Ventdelplà".

Vides seguides per milers d'espectadors que gràcies a la destresa de Benet i Jornet per captar la realitat es van poder identificar, per primer cop, amb uns personatges que no venien ni de Dallas ni de l'East End de Londres.

El món cultural català ha reaccionat a la mort del dramaturg a les xarxes:

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Teatre

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut