Mor als 71 anys Ramon Muntaner, músic i intèrpret de poetes
Membre del moviment de la Nova Cançó, va publicar el primer àlbum, "Cançó de carrer", l'any 1975, i va compondre el tema central de la pel·lícula "La plaça del Diamant", basada en la novel·la de Mercè Rodoreda
El músic, compositor i cantautor Ramon Muntaner ha mort aquesta tarda després d'una crisi cardíaca. Nascut el 1950 a Cornellà de Llobregat, va estudiar solfeig, piano i guitarra abans de compondre música per a muntatges teatrals.
Després de guanyar el premi Promoció de Noves Veus, es va donar a conèixer arran de la relació amb Lluís Llach, de qui va fer de teloner en diversos recitals de 1974. Ha estat el cantautor de Verges qui ha publicat a la xarxa la notícia.
S'ha mort en Ramon Muntaner, per a molts de nosaltres un referent permanent i magnífic . El meu condol a la seva companya, als seus fills, i un desig de pau per a ell.
— Lluís Llach (@lluis_llach) December 9, 2021
La discogràfica Edigsa li va publicar un primer senzill amb quatre cançons, preludi del primer disc, "Cançó de carrer", (1975), en el qual posava música als versos de diversos poetes.
Membre de la Nova Cançó
El seu segon àlbum, "Presagi" (1976), el va dedicar a la poesia de Miquel Martí i Pol. Muntaner va posar música a les composicions del poeta de Roda de Ter abans que sortissin publicades en un llibre. La presentació del treball, al Palau de la Música, va obtenir un gran èxit.
Plenament integrat entre el col·lectiu d'artistes i cantautors de la Nova Cançó, el 1977 canvia de discogràfica per enregistrar "Cròniques", musicant altre cop poetes, i, posteriorment, "Veus de lluna i celobert" (1979), amb la col·laboració de Joan Ollé.
L'any 1980, surt al mercat "Balades i cançons", que interpretava en recitals d'una tirada, amb poemes de diferents autors i una segona cara amb versos de Josep Maria de Sagarra. Els arranjaments de les oquestracions creades per Muntaner, les va signar el manresà Manel Camp, pianista habitual de Maria del Mar Bonet.
Autor de la música de "La plaça del Diamant"
El 1982, publica dos nous discos; la banda sonora de la pel·lícula "La plaça del Diamant" i "El pas del temps", una altra vegada amb textos de Joan Ollé, amb qui ja havia col·laborat.
El seu últim disc, "Fugida", quan ja estava retirat de l'escena, neix arran de l'oquestració dels textos de l'escriptor egarenc Vicenç Villatoro.
En el vessant de la gestió cultural, l'any 1992, Muntaner va incorporar-se com a director artístic de l'Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya i del Mercat de Música Viva de Vic. El 1996, va deixar la programació d'espectacles en ser nomenat delegat general a Catalunya de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE).
