María Gámez, primera dona que comandarà la Guàrdia Civil en 175 anys d'història
L'Associació Unificada de Guàrdies Civils ha aplaudit el nomenament després de les queixes per la gestió de Félix Azón
Per primera vegada en els 175 anys d'història de la Guàrdia Civil, una dona serà proposada pel govern espanyol com a directora del cos armat. María Gámez, l'actual subdelegada del govern espanyol a Múrcia, és l'escollida per substituir Félix Azón, destituït fa uns dies juntament amb la secretària d'estat de Seguretat i la cap de premsa del Ministeri.
L'elecció del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha estat consensuada amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, tot i que en entorns de la cúpula militar els sembla una decisió precipitada.
La Guàrdia Civil és un cos de seguretat pública de naturalesa militar que forma part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Depèn del Ministeri de l'Interior pel que fa a serveis, retribucions, destinacions i mitjans i del ministeri de Defensa en temes relacionats amb les missions de caràcter militar.
L'Associació Unificada de Guàrdies Civils ha aplaudit el nomenament i ho valora com a "positiu". L'AUGC ha qüestionat en diverses ocasions la gestió de Félix Azón:
Guardias civiles aplauden el nombramiento de María Gámez:
AUGC Guardia Civil (@AUGC_Comunica) January 16, 2020
"Será la mejor directora"
AUGC valora como "muy positiva" su propuesta.
vía @malagahoy_eshttps://t.co/P4gOUHgbgJ
María Gámez és llicenciada en Dret i diplomada en alta direcció d'empreses, ha passat per diversos càrrecs de la Junta d'Andalusia i també ha estat candidata del PSOE a l'alcaldia de Màlaga.
Gámez va estar al capdavant de l'operació de rescat de Julen, el nen que va caure en un pou fa poc més d'un any.
Azón, un gestió polèmica
En la destitució d'Azón hi podria haver tingut a veure l'operació Judes contra membres dels CDR: el ministre no va ser informat de l'envergadura de l'operació i ho va retreure als serveis d'informació del cos. Quan no fa ni quatre mesos de l'operació, no queda cap dels detinguts en presó preventiva.
Entre les topades amb la Guàrdia Civil, també hi ha el discurs del cap del cos a Catalunya, Pedro Garrido, en l'acte de la festivitat de la patrona de l'octubre passat a Sant Andreu de la Barca.
A pocs dies de saber-se la sentència del judici del procés i en un clima polític preelectoral, el màxim responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido, es va felicitar per les detencions del 23 de setembre i per l'actuació del dia del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
Garrido va manifestar que combatria "sense treva ni pena" aquells que "recorrin el camí a la independència seguint el camí del terror" i fins i tot va proclamar "ho tornarem a fer".
Azón ha tingut una gestió molt criticada per les associacions professionals del cos. De fet, durant el seu mandat, s'han hagut de retirar dos projectes per les crítiques rebudes: d'una banda, el que establia la jornada i horari de servei, els incentius al rendiment i les vacances i permisos; i, de l'altra, el que prohibia els tatuatges i fumar durant el servei, entre altres mesures.
Queixes dels agents
Els agents es van queixar pel desplegament a Catalunya i van criticar la "precarietat" de l'operatiu per la sentència del judici del procés. L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) ha denunciat que el desplegament de 2.000 agents a Catalunya s'ha tornat a fer amb "improvisació i condicions precàries", com ja va passar fa dos anys en l'operatiu per al referèndum de l'1 d'octubre.
Segons explica l'AUGC, malgrat que era una operació coneguda de fa temps, a molts treballadors se'ls ha ordenat desplaçar-se a Catalunya amb només 48 hores d'antelació.
