Les euroordres contra els exiliats de l'1-O: arriba la vista davant la justícia europea

Aquest dimarts 5 d'abril es farà la vista oral al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que marcarà el futur de les euroordres contra l'expresident Puigdemont i els exconsellers Ponsatí, Comín i Puig. La sentència determinarà l'abast d'aquestes euroordres i, per tant, si són o no viables en el cas dels exiliats del procés. Fins que no arribi aquesta sentència, les euroordres s'han de mantenir aturades.

La Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg, està reservada per als casos més complexos o importants. La formen 15 jutges. I és aquí on es debatrà el futur de les euroordres contra els exiliats del procés, emeses pel jutge del Suprem espanyol Pablo Llarena. Unes euroordres de detenció i extradició que van començar fa gairebé quatre anys i mig i que ja han fracassat tres cops.

El TJUE deliberarà les preguntes que ha fet arribar el jutge Llarena

El 9 de març del 2021, l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí perden la immunitat com a eurodiputats. Ho fan després que el Parlament Europeu vota a favor del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol, que havia demanat que deixessin de tenir aquest blindatge davant de possibles accions judicials per poder-los extradir i jutjar a Espanya pels fets de l'1 d'octubre.

Per tant, a partir d'aquest moment, el jutge que instrueix la causa del procés al Suprem, Pablo Llarena, pot tornar-los a reclamar a Bèlgica amb euroordres.

Però, uns mesos abans, la justícia belga havia rebutjat definitivament una d'aquestes euroordres. En concret, la que hi havia contra Lluís Puig. El Suprem el reclama per poder-lo jutjar a Espanya per suposada malversació. Però el 7 de gener del 2021, la justícia belga tanca la porta a aquesta extradició per dos motius.

Primer, Bèlgica considera que el Suprem no és el tribunal competent per encausar Puig. I, segon, sosté que l'entrega de Puig a Espanya podria comportar la vulneració d'alguns drets fonamentals, com la presumpció d'innocència.

Davant d'aquest revés judicial, Llarena respon. I porta el cas al màxim garant del dret europeu. Per tant, a la màxima autoritat en matèria d'euroordres: al TJUE. Hi presenta una qüestió prejudicial, una consulta, davant d'aquest tribunal.

Llarena pregunta al TJUE si Bèlgica s'ha extralimitat

El jutge Llarena ha enviat set preguntes al TJUE. I ara, els jutges d'aquest tribunal hauran de respondre. Totes giren al voltant de la decisió de la justícia belga de rebutjar l'entrega de l'exconseller Lluís Puig. Segons Llarena, s'hauria vulnerat el principi de la confiança mútua que, segons ell, ha de regir les relacions entre els països de la Unió Europea.

Així, el jutge del Suprem pregunta si el país receptor d'una euroordre, en aquest cas Bèlgica, pot qüestionar la competència que l'estat emissor, en aquest cas Espanya, té per actuar. També si es pot rebutjar una petició d'extradició per una percepció de possible violació de drets fonamentals a partir d'un informe presentat per la mateixa persona reclamada.

En el fons, Llarena qüestiona la interpretació que ha fet la justícia belga en el cas de Lluís Puig. I demana a la justícia europea que marqui el camí, que es pronunciï sobre l'abast d'aquestes euroordres i sobre la seva viabilitat en el cas dels exiliats del procés.

En una entrevista a TV3, el catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona Andreu Olesti explica que, en aquest cas, Bèlgica s'ha vist obligada a interpretar. "Les euroordres funcionen molt bé quan se centren en els delictes que estan tipificats i consensuats entre els 27 països de la Unió Europea. Però quan es reclama una persona per un delicte no consensuat, com pot ser la sedició, aquí les coses es compliquen. I s'entra en el terreny de la interpretació, de la discrecionalitat."

Olesti també recorda que hi ha molta jurisprudència ja escrita sobre com han de llegir-se i aplicar-se les euroordres: "Les euroordres no són un instrument nou. Fa més de 20 anys que s'apliquen. I, a més, amb molta freqüència. No és un instrument tan estrany, ni que hagi de generar, en principi, tants dubtes en la seva aplicació."

I com serà la vista de dimarts?

Dimarts, és la vista oral a la Gran Sala del TJUE. Els 15 magistrats faran preguntes als representants de totes les parts.

D'una banda, hi haurà els advocats de tots els exiliats. Gonzalo Boye en representació de l'expresident Puigdemont i dels exconsellers Comín, Ponsatí i Puig. Andreu Van den Eynde, de part de la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, exiliada a Suïssa. I també Benet Salellas, advocat de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, també exiliada a Suïssa.

També hi participaran la Fiscalia, Vox i l'advocacia de l'Estat en representació dels interessos d'Espanya.

Bèlgica, el país que ha pres la decisió judicial de rebutjar l'extradició de Lluís Puig, també exposarà els seus arguments.

I com que es tracta d'una qüestió de dret europeu, en principi també han demanat de participar-hi a Polònia i Romania, que s'haurien alineat amb la posició d'Espanya.

I després, què passarà?

Un cop feta la vista oral, els jutges deliberaran i dictaran sentència. Aquesta podria trigar uns dos mesos, segons diversos experts consultats per TV3.

Tot i això, abans és possible que es presenti l'informe de l'advocat general. Segons el catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona Andreu Oliesti: "Aquest informe no és jurídicament vinculant, ni limita la capacitat de decisió dels magistrats. Però és un document ben fonamentat que, sovint, acaba coincidint amb la sentència dels magistrats."

Per tant, és molt probable que, abans de l'estiu, tinguem aquesta primera sentència del TJUE sobre la viabilitat de les euroordres en el cas dels exiliats del procés. La defensa de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, situa aquesta decisió com un dels punts clau de la causa de l'expresident a Europa.

L'altra, segons Boye, serà quan el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) es pronunciï sobre la immunitat dels tres eurodiputats exiliats: Puigdemont, Comín i Ponsatí.

Si aquestes dues resolucions pendents de la justícia europea els són favorables, Boye considera que es donarien les condicions perquè l'expresident Puigdemont es plantegés la tornada a Catalunya. I totes aquestes qüestions es podrien resoldre abans de l'estiu.