Puigdemont, Comín i Ponsatí perden la immunitat parlamentària

Llarena mou fitxa i pregunta al TJUE sobre les condicions per reactivar les euroordres

Redacció Actualitzat
TEMA:
Judici procés

Els eurodiputats de Junts per Catalunya Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí ja no tenen immunitat parlamentària. El Parlament Europeu els l'ha retirada, i ha concedit el suplicatori demanat pel Tribunal Suprem perquè puguin ser extradits a Espanya i jutjats per l'1-O.

El jutge del Suprem, Pablo Llarena, esperarà a rebre la comunicació oficial de l'Eurocambra abans d'activar les euroordres, però ja ha demanat opinió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre com han de ser aquestes peticions per evitar que siguin rebutjades, com ja va passar amb el cas de Lluís Puig. El magistrat vol que el TJUE determini en quins casos es pot denegar una ordre de detenció i entrega europea i en quins no.
 

Puigdemont denuncia "persecució política"

En una intervenció davant els mitjans de comunicació, des del mateix Parlament Europeu, Carles Puigdemont ha agraït el suport dels seus col·legues de l'Eurocambra "que han rebutjat donar suport estratègia repressió contra dissidència política". Un suport més ampli del que s'esperaven, ha dit.

"És un dia trist pel Parlament Europeu. Hem perdut la nostra immunitat, però el Parlament Europeu ha perdut encara més i, com a conseqüència d'això, també ha perdut la democràcia europea".

 

Puigdemont ha assegurat que el seu és un cas clar de persecució política i que només cal sentir les reaccions dels líders polítics espanyols, inclosa la ministra Exteriors, per adonar-se'n. Pel diputat de Junts per Catalunya, "ha quedat acreditat que hi ha una clara estratègia política i parlamentària en aquest cas", i ha lamentat que l'Eurocambra hagi "caigut" en aquesta estatègia.

L'expresident Carles Puigdemont ha denunciat, a més, que les autoritats espanyoles hagin esperat a la votació del seu suplicatori per retirar, aquest matí, el tercer grau als líders independentistes empresonats a Lledoners.


S'han posat a disposició de la justícia belga

Els tres eurodiputats s'han posat a disposició de les autoritats belgues i han anunciat que presentaran una demanda davant el Tribunal de Justícia Europeu, que és l'únic, ha dit Puigdemont, "que pot restaurar el dany que suposa per a la democràcia europea el fet que s'hagi retirat, per raons polítiques, la immunitat a tres membres del Parlament".

Toni Comín, per la seva banda, ha dit que no els ha sorprès el resultat de la votació, però ha destacat el grau de rebuig d'aquest suplicatori entre els eurodiputats, que ha considerat "excepcional". 

"Un 42% dels vots emesos han optat pel no o l'abstenció. Possiblement sigui el suplicatori amb més rebuig de la història de l'Eurocambra. Hi ha 80 eurodiputats que han trencat la disciplina dels seus grups". 

 

 

Comín, girant el discurs que ha fet la ministra d'Exteriors aquest matí, s'ha adreçat a Arancha González Laya per dir-li que gairebé la meitat dels eurodiputats europeus han dit a Espanya que no confien en la seva justícia. Per això, tot i reconèixer que han perdut la votació, Comín n'ha fet un balanç positiu: "Hi ha una certa victòria política, el resultat és excepcional".

Clara Ponsatí ha enviat un missatge als eurodiputats que han votat a favor del suplicatori, malgrat tenir-ne dubtes, per no trencar la disciplina de vot o per un conflicte d'interessos. Els ha dit que tindran temps per replantejar-se la seva decisió quan el cas arribi a la justícia europea.

Ponsatí ha destacat les irregularitats jurídiques del seu propi cas, en el qual hi havia, fins i tot, un error en el delicte pel qual la reclama la justícia espanyola.


Un resultat més ajustat de l'habitual

El resultat de la votació, feta al vespre de forma telemàtica i secreta, s'ha fet públic aquest matí i ha estat més ajustatat del que es preveia: un 40% del ple no hi ha donat suport. 

En el cas de Puigdemont l'aixecament de la immunitat ha estat aprovada per 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions. Pel que fa a Comín i Ponsatí, s'hi han mostrat a favor 4 eurodiputats més, 404, i hi ha hagut 247 vots en contra i 42 abstencions. Han votat 693 eurodiputats dels 705 que hi ha a l'hemicicle.

 


En la mateixa votació l'Eurocambra ha retirat dues immunitats més, però per una majoria molt més àmplia: la de l'eurodiputat popular portuguès Nuno Melo, aprovada per 662 vots dels 697 emesos, i la del liberal croata Valter Flego, per 658 vots a favor.

Populars, socialistes i liberals, les famílies polítiques on s'integren el PP, el PSOE i Cs, i que controlen actualment l'Eurocambra amb 437 escons, hi han votat a favor.

Al Parlament Europeu no hi ha disciplina de vot com a tal, perquè en cada família s'hi troben grups polítics molt diversos, però aquests tres grans grups ja havien anunciat un tancament de files majoritari a favor del sí.

Hi ha hagut però, excepcions, que els mateixos eurodiputats han fet públiques a través de les xarxes socials, com Izaskun Bilbao, del PNB i adscrita al mateix grup que Ciutadans, que ja havia anunciat, en un missatge penjat a twitter, que s'hi oposaria "per principis". Bilbao considera que els tres eurodiputats no tindran un judici just i afegeix que "els problemes polítics de Catalunya no es resolen amb receptes penals."

Entre els que han rebutjat el suplicatori hi ha els Verds/ALE, on s'integra Esquerra Republicana, i el grup de l'Esquerra Unitària Europea, on hi ha Podem i EH-Bildu i membres d'altres grups polítics, com l'eurodiputada socialista flamenca Kathleen Van Bremp o el cap dels socialistes maltesos Alfred Sant.

Amb la retirada de la immunitat no deixen de ser eurodiputats. El president de l'Eurocambra, David Sassoli, ho haurà de comunicar ara a les autoritats espanyoles i la justícia ja podrà emetre una euroordre per extradir-los a Espanya i jutjar-los per l'1-O.


La Moncloa reivindica la via del diàleg

També el govern espanyol ha valorat la retirada de la immunitat dels tres eurodiputats independentistes, minuts després de fer-se públic el resultat de la votació.

Per la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, la decisió confirma la solidesa de l'estat de dret a Espanya i és una mostra de respecte de l'Eurocambra a la feina de la justícia espanyola i un missatge que "els problemes de Catalunya es resolen a Espanya i no a Europa." I ha afegit que per això "el govern espanyol manté la mà estesa a totes les forces polítiques catalanes per trobar una solució als problemes de Catalunya a través del diàleg i la negociació."

 


Tres nous fronts judicials

Fa més d'un any que el Tribunal Suprem va demanar al l'Eurocambra que retirés la immunitat als tres eurodiputats per poder reactivar les euroordres, però encara queda un llarg camí abans que l'extradició es pugui fer efectiva.

Primer s'haurà de pronunciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a qui el Suprem té intenció de fer una o diverses consultes prejudicials. I és que el magistrat Pablo Llarena ja ha anunciat que els demanarà criteris estables per fer complir les euroordres, per assegurar-se que la justícia belga no tomba cap nova petició espanyola, com ja va passar amb el cas de Lluís Puig. L'extradició de l'exconseller de Cultura ha estat denegada, en ferm, per Bèlgica.

Després, i un cop reactivades les euroordres, hauran de ser la justícia belga i l'escocesa les que decideixin si els extradeixen o no.

I encara hi haurà un tercer front judicial: el recurs al suplicatori que ja han anunciat els tres afectats. Puigdemont, Comín i Ponsatí portaran al mateix Tribunal de Luxemburg les irregularitats que, segons ells, hi ha hagut durant la gestió de tot el procés del suplicatori a l'Eurocambra. I fins i tot es plantegen demanar cautelars al Tribunal General de la UE.  


Crítiques a la gestió del suplicatori

Entre les irregularitats en el procediment que pensen denunciar hi ha la suposada "falta d'imparcialitat" del president del comitè, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, i del ponent del cas, l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, que va participar, fa un any, en l'acte "Catalonia, a Spanish region", organitzat per Vox al Parlament Europeu.

També el fet que s'hagi violat la confidencialitat de les deliberacions de la comissió, perquè l'eurodiputat del Partit Popular Esteban González Pons va assegurar, abans de la votació, que hi havia una majoria favorable a concedir el suplicatori. I la filtració de l'informe Dzhambazki a la premsa espanyola abans que fos aprovat, una "infracció d'extrema gravetat" per la qual el Parlament Europeu ja ha obert una investigació interna.

 

Puigdemont, Comín i Ponsatí no perdran la condició d'eurodiputats encara que se'ls retiri la immunitat (ACN)


La defensa dels tres eurodiputats independentistes també critica que Dzhambazki sigui l'únic ponent per a tots tres casos, quan n'hi hauria d'haver un per a cadascun; la "sobrerepresentació espanyola" a la Comissió d'Afers Jurídics; i finalment, segons ells, el fet que no s'hagi "traduït pràcticament res de la documentació" que van aportar en la seva defensa.

A més, l'eurodiputada Clara Ponsatí denunciarà l'aprovació en comitè del seu informe perquè mencionava el delicte de malversació quan només se l'acusa de sedició en el cas de l'1-O. L'Eurocambra va corregir després l'error.

 

La defensa confia en el Tribunal de Justícia Europeu

La defensa dels tres eurodiputats creu que el Tribunal Europeu els acabarà donant la raó. Considera que el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les va marcar el camí en rebutjar l'extradició de l'exconseller Puig, acceptant els mateixos arguments que ells exposen: que el Suprem no és competent en aquesta qüestió i que hi ha un risc de violació del dret fonamental de presumpció d'innocència.


Un cop acceptat el suplicatori i si es reactiven les euroordres, els tres eurodiputats podrien ser detinguts en qualsevol país de la Unió mentre no es presenten i resolen tots els recursos anunciats. 

 

ARXIVAT A:
Clara Ponsatí Carles Puigdemont Toni Comín Pablo Llarena Judici procés Parlament Europeu

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut