La Unió Europea passa a tenir 470 milions d'habitans amb la incorporació dels deu nous països

En total han entrat a formar part de la UE deu membres nous. Però, a l'illa xipriota, només la part grega. Ha quedat fora la part turcoxipriota, atès que en el referèndum de la setmana passada la victòria del "no" va fer que l'illa segueixi dividida i que a Europa només entri la part grecoxipriota. Per poder ingressar a la Unió, aquests nous deu països han hagut de complir les condicions econòmiques i polítiques conegudes com els Criteris de Copenhague. Bàsicament, es necessita ser una democràcia estable, s'han de respectar els drets humans i protegir les minories. S'ha de tenir una economia de mercat i adoptar les regles, normes i polítiques comunes que constitueixen el corpus legislatiu de la Unió Europea. Aquests requisits els compleixen els països que a partir d'avui formen part de la Unió Europea, que són: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Malta i la part grega de Xipre. La Unió de 25 membres suposa un bloc de 470 milions de ciutadans, que les empreses veuen com un mercat de gran atractiu. Aquesta visió es basa en dades com les de la balança comercial, que dóna un saldo positiu per als 15 de 17.000 milions d'euros l'any. L'ampliació del mercat ha de suposar creixement per a totes dues bandes. La Comissió Europea calcula que els 15 creixeran un 0,7% més cada any. Els nous països de la Unió afegirien entre un 1,3 i un 2,1% cada any. Per cloure l'ampliació, només falta que els nous Vint-i-cinc compleixin els tràmits protocolaris previstos per avui, que culminaran amb la hissada de la bandera de la UE a la residència de la presidenta d'Irlanda, Mary McAleese. I és que la capital comunitària d'aquest semestre, Dublín, és el centre dels actes oficials de l'adhesió, tot i que les celebracions també s'estan fent a les capitals dels 10 nous socis. Es tracta de l'ampliació més gran i simbòlica de la Unió Europea, ja que la majoria dels Estats que hi ingressen són excomunistes de la Unió Soviètica. Valoracions de diversos caps d'Estat i de govern de la nova UE En les últimes hores, diversos líders han valorat aquesta ampliació de la Unió a 25 membres. El primer ministre d'Irlanda, país que aquest semestre presideix la Unió, ha dit que l'ampliació garanteix els valors de llibertat i democràcia. Europa, segons Romano Prodi, president de la Unió Europea, ara és capaç de tenir un rol mundial important. El primer ministre hongarès, un dels nous països de la Unió, ha dit que l'ampliació ha de superar tota la mala fortuna. Segons Tony Blair, primer ministre britànic, l'ampliació cura les ferides de la "guerra freda" i assegura la llibertat i la democràcia en països que, durant molt de temps, segons Blair, no han tingut ni una cosa ni l'altra. Lech Walesa, expresident polonès, i antic dirigent del sindicat Solidaritat, ha dit que "el somni de la seva vida s'ha complert i que, ara, la seva lluita s'ha acabat". El canceller alemany, Gerhard Schröder, i els primers ministres polonesos i txecs han fet una declaració conjunta en què han dit que la confrontació ha estat substituïda per la cooperació. Jean-Pierre Raffarin, primer ministre francès, ha confessat que el tema de l'ampliació li fa venir llàgrimes, per la memòria, per les tragèdies, pels morts i els odis. Llàgrimes d'emoció, ha dit Raffarin, i d'alegria. Jacques Chirac ha explicat que la Unió Europea s'imposa com una potència econòmica de primer ordre i crea una nova dinàmica contra l'atur.