La mort d'Elisabet II arriba en un dels moments més difícils per a l'economia britànica
Al Regne Unit, fins ara el gran tema de conversa era la crisi del cost de la vida, que s'ha disparat
Moment difícil per a l'economia britànica, al qual s'hi suma ara la mort de la reina Elisabet II, que ha impactat de ple en la vida social del país.
Una manera de visualitzar-ho és la cotització de la lliura respecte al dòlar. La divisa britànica s'ha desplomat, i cal remuntar-se als anys vuitanta per trobar-la tan avall. Això encareix les importacions britàniques i complica encara més la situació econòmica.
La transició a la Corona, i també a Downing Street, enxampa el Regne Unit a contrapeu, en una mena de tempesta perfecta.
El Regne Unit encara és una potència financera, però la veritat és que ja abans de la covid l'economia estava estancada. Els ingressos de les famílies, també, i creixia la desigualtat.
El Brexit no hi ajuda, i l'espiral d'inflació és l'estocada que ha portat milions de britànics al límit.
De produir gas a comprar-ne
El Regne Unit era un gran productor de gas, però ara l'ha de comprar a fora. Amb els preus internacionals disparats, la nova primera ministra vol fixar un topall a les factures domèstiques de llum i gas, i pagar la diferència amb diners públics.
Per fer-ho necessitarà milers de milions de lliures que no té, i que haurà de demanar a crèdit. Més deute que mai just ara, quan els tipus d'interès estan pujant; al Regne Unit, com passa a Europa o els Estats Units, el Banc Central està encarint el cost del crèdit per intentar frenar el consum i els preus, encara que això acabi provocant una recessió.
Tot plegat reobre cicatrius gravades en l'imaginari del país, com la crisi energètica i la inflació dels anys setanta. Llavors, el govern --desesperat per estalviar-- va racionar l'electricitat i va reduir la setmana laboral a tres dies.
Les cadenes de televisió acabaven abans la programació perquè tothom se n'anés a dormir aviat. Els britànics van acudir a Shakespeare per batejar aquella època: l'"Hivern del descontentament".
Després, vindria Margaret Thatcher, però això ja és una altra història.
