La filtració de dades de jutges sobiranistes es tornarà a investigar, 10 anys després
El Suprem esmena l'Audiència Nacional i l'obliga a reobrir el cas perquè, com va concloure el TEDH, creu que l'expedient es va tancar sense haver investigat prou
El Tribunal Suprem ha esmenat l'Audiència Nacional i ha obligat a reobrir el cas de la filtració de dades de jutges sobiranistes que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va tancar ara fa deu anys.
Els noms i les fotografies del carnet d'identitat de 33 jutges favorables al dret a decidir, que havien signat un manifest a favor de la consulta del 9N, es van filtrar des de les bases de dades de l'Estat i es van publicar al diari "La Razón", maniobra que els jutges van denunciar a l'AEPD.
Després que aquesta entitat tanqués la investigació van recórrer la decisió al Contenciós Administratiu de l'Audiència Nacional (AN), que va donar la raó a l'agència.
Els magistrats van tornar a recórrer, aquella vegada al Suprem, que ara ha anul·lat les decisions anteriors i ha obligat l'audiència a reobrir la investigació.
El Suprem ha resolt el recurs de cassació tot recordant que en aquest supòsit no es qüestionava que les dades es van tractar sense autorització dels magistrats ni que es van filtrar a "La Razón".
Al llarg de la sentència, el Suprem "constata" que l'AEPD no culmina la investigació sobre tots els fets objecte de denúncia, atès que "s'obvia tota informació" relativa a una nota informativa interna elaborada per la policia amb dades personals i professionals dels magistrats "sobre la qual no s'indica res, i no consta la possible investigació de la seva autoria".
Ja ho havia reclamat el tribunal europeu
Cal recordar que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja havia donat la raó als magistrats en una sentència del 28 de juny del 2022, sentència a la qual el Suprem s'adscriu quan recorda:
"Com indica el TEDH, és inqüestionable que les fotografies dels recurrents publicades al diari tenien l'origen en la base dades policial, a la qual només les autoritats tenen accés."
La mateixa sentència del TEDH afirma que "tot i que no s'estableix la forma en què es va produir la filtració no hi ha una altra explicació que les autoritats van permetre la filtració".
El Suprem considera que la investigació de l'AEPD no va ser suficient, perquè per ser-ho, "era necessari que els investigadors haguessin realitzat totes les diligències oportunes per aclarir les circumstàncies en les quals es va poder accedir a les fotografies dels recurrents".
Així, el text subratlla que "d'acord a allò declarat pel TEDH en la sentència de 28 de juny del 2022, no es pot sostenir que la resolució d'arxiu de l'AEPD i la no iniciació d'expedient sancionador es trobi degudament justificada, quan no s'han realitzat diligències eficaces i útils per a l'aclariment de la totalitat dels fets objecte de denúncia per infracció de la LPD".
