Joan Hortalà: "S'ha invertit molt en infraestructures però no allà on s'havia d'haver fet"
Pujo a la segona planta de l'edifici de la Borsa de Barcelona -que, per cert, està segregada com a dependències domèstiques perquè el nostre entrevistat no hagi de renunciar a l'afició de fumar puros. Allà ens espera en Joan Hortalà, l'expert que entrevistem aquesta setmana en el nostre intent d'aclarir o, almenys, esvair dubtes al voltant d'aquesta crisi tot i córrer el perill de no aconseguir-ho perquè, tal com adverteix, "amb l'economia i la borsa tothom s'hi atreveix. Si parléssim de Física Quàntica la gent estaria més calladeta"... Doncs bé, prenc nota mentre dono gràcies de no haver de parlar de mecànica ondulatòria...
-La borsa, de què és reflex?
La borsa valora instantàniament la salut de l'empresa. És el reflex més fidedigne que hi ha de l'evolució de les empreses, que, al seu torn, estan condicionades per l'evolució de l'economia i, òbviament, per tot allò que influeix a l'economia. Així podem dir que la borsa, primer, reflecteix la situació de l'economia, en segon lloc estima quina pot ser la provable evolució de l'economia i en tercer lloc la borsa serveix per finançar les empreses; és un mecanisme de finançament empresarial.
-Hem jugat massa alegrament a borsa?
A borsa no es juga, a borsa s'inverteix.
-Per això mateix, massa hem jugat i no hem invertit?
Quan tu vas a comprar una casa, primer mires que tingui teulada. Amb la borsa és el mateix. Abans de comprar unes accions has de mirar com va l'empresa, quines possibilitats té, t'has d'assessorar. És una qüestió realment curiosa. Amb l'economia i amb la borsa s'hi atreveix tothom. Si en lloc de parlar d'economia parléssim de Física Quàntica, la gent estaria calladeta...
-I hem pecat massa d'això?
Jo crec que, a vegades, quan les coses van bé hi ha sentiments poc reflexius i jo crec que qualsevol decisió econòmica sempre s'ha de reflexionar i aplicar-hi el criteri de cost-benefici. Qualsevol decisió econòmica que es faci sense aplicar el criteri cost-benefici és una decisió econòmica irracional. I la irracionalitat et pot donar resultats positius o negatius, però, en tot cas ja no depèn de l'economia, depèn de la sort.
-Conversant sobre el tema amb en Xavier Sala i Martín ens va dir que la borsa està en mans d'una colla d'histèrics i psicòpates. Jo no diria això, però sí que sembla que els mercats s'estan comportant d'una manera poc racional...
L'afirmació d'aquest senyor és, per dir-ho suaument, una exageració. Però anant a la pregunta, en l'economia influeixen coses que n'estan al marge... Per què baixa tant la borsa? Doncs perquè els estats d'ànim de la gent són molt negatius. Creuen que les coses aniran a pitjor, no la borsa en si mateixa, sinó l'economia real. Augmentarà l'atur, augmentarà la morositat, disminuirà el consum i els beneficis empresarials...
-Les borses, ja han tocat fons?
No, jo crec que estem en situacions de fons. El fons mai és un punt ni una xifra. Ara estem en zona de mínims, no en un punt mínim. En aquests moments estem en una zona realment baixa i com que s'està donant la interrelació de crisi sectorial, crisi financera i crisi real, no s'espera que hi hagi una revifada. No s'espera que la crisi tingui forma de v sinó que tindrà forma de u amb un tram horitzontal molt allargat.
-I això a què respon?
Hi ha una gran incertesa. Costa trobar diners perquè hi ha molta desconfiança i aquells que han de deixar diners, que són els bancs, no els deixen, ni tan sols se'ls deixen entre ells mateixos... A més, estan especialment endeutats, perquè en l'etapa anterior es tractava de tenir molta liquidesa per donar més crèdits i finançar molts negocis i propiciar la compra de grans societats per part de grans societats... El resultat és que ara els bancs estan endeutats a llarg termini, i per tant no tenen diners per deixar-los a curt termini a les empreses ni a les famílies. En aquestes circumstàncies tothom es retén, no hi ha circulació, no hi ha disponibilitat dinerària i, en conseqüència, aquestes actuacions repercuteixen primer sobre el consum, en consumir-se menys es produeix menys, i en produir-se menys doncs les empreses tanquen i la gent es queda sense feina. Al seu torn, la gent que es queda sense feina, consumeix menys i la roda es va autoalimentant. Per tant, en aquests moments hi ha crisi de liquiditat. El que convé és intentar generar liquiditat en el sistema; és l'única manera de sortir-se'n. Però això no es pot fer d'un dia per l'altre, ni tan sols amb les importants ajudes que està donant el govern que, d'altra banda, són, tal com estan les coses ara, completament necessàries.
-Ara sembla que el totxo no era la inversió ideal... Almenys no per als que no van vendre quan estava en auge i ara s'han enganxat els dits amb hipoteques per pagar i pisos que van baixant de preu... Però, i la borsa? Remuntarà i tornarà als nivells de l'any passat o vam ser testimonis d'un moment històric excepcional que no tornarà?
Cada vegada que tenim una crisi ho veiem tot molt negre, però després, quan passa el temps, i tornem a una època d'auge, ja estem per damunt del màxim del cicle de bonança anterior. Fins ara, sempre ha passat això. Només mirant la història econòmica recent d'Espanya o dels EUA, sempre que hi ha hagut una crisi important, amb unes depressions i uns anys de misèria, l'economia ha tornat a pujar i el següent màxim ha superat l'anterior. A llarg termini, la borsa sempre creix. I, a llarg termini, l'economia també sempre creix. Si no, no seríem on som.
-La majoria dels experts considereu que la crisi serà pitjor a Espanya que a la resta de països. Segons el teu parer, a què respon això?
Nosaltres hem viscut amb una certa alegria, molt lligada a dos fonts de creixement substantives, com són la construcció i el turisme. I l'economia convencional, transformadora, la de la indústria, ha anat perdent pes en favor de l'economia dels serveis. Això, per un costat. Per l'altre, el nostre marc institucional és més rígid que la mitjana europea i molt més rígid que el nord-americà. Aquí la gent que es queda sense feina es queda sense feina i no es mou del poble on s'està. Als EUA una persona es queda sense feina i si és a Seattle a l'endemà se'n pot anar a Florida. Aquí, una persona que es quedi sense feina a Berga l'endemà no se'n va Jaén. És la manera d'organitzar-se de cadascú. Jo crec que s'haurien d'haver pres una sèrie de mesures quan les coses anaven bé. Es podria haver incidit en el mercat de treball, en el mercat energètic... És a dir, els problemes de l'economia espanyola en relació amb l'economia europea es troben bàsicament en els nivells de productivitat. Nosaltres som menys productius de mitjana que els europeus. Per cada persona que treballa nosaltres produïm menys que la mitjana europea.
-Per què? Som més ganduls?
No, no som menys espavilats ni més ganduls, sinó que no tenim els mitjans per fer-ho. (...)
(Clica aquí per continuar llegint l'entrevista)
La borsa valora instantàniament la salut de l'empresa. És el reflex més fidedigne que hi ha de l'evolució de les empreses, que, al seu torn, estan condicionades per l'evolució de l'economia i, òbviament, per tot allò que influeix a l'economia. Així podem dir que la borsa, primer, reflecteix la situació de l'economia, en segon lloc estima quina pot ser la provable evolució de l'economia i en tercer lloc la borsa serveix per finançar les empreses; és un mecanisme de finançament empresarial.
-Hem jugat massa alegrament a borsa?
A borsa no es juga, a borsa s'inverteix.
-Per això mateix, massa hem jugat i no hem invertit?
Quan tu vas a comprar una casa, primer mires que tingui teulada. Amb la borsa és el mateix. Abans de comprar unes accions has de mirar com va l'empresa, quines possibilitats té, t'has d'assessorar. És una qüestió realment curiosa. Amb l'economia i amb la borsa s'hi atreveix tothom. Si en lloc de parlar d'economia parléssim de Física Quàntica, la gent estaria calladeta...
-I hem pecat massa d'això?
Jo crec que, a vegades, quan les coses van bé hi ha sentiments poc reflexius i jo crec que qualsevol decisió econòmica sempre s'ha de reflexionar i aplicar-hi el criteri de cost-benefici. Qualsevol decisió econòmica que es faci sense aplicar el criteri cost-benefici és una decisió econòmica irracional. I la irracionalitat et pot donar resultats positius o negatius, però, en tot cas ja no depèn de l'economia, depèn de la sort.
-Conversant sobre el tema amb en Xavier Sala i Martín ens va dir que la borsa està en mans d'una colla d'histèrics i psicòpates. Jo no diria això, però sí que sembla que els mercats s'estan comportant d'una manera poc racional...
L'afirmació d'aquest senyor és, per dir-ho suaument, una exageració. Però anant a la pregunta, en l'economia influeixen coses que n'estan al marge... Per què baixa tant la borsa? Doncs perquè els estats d'ànim de la gent són molt negatius. Creuen que les coses aniran a pitjor, no la borsa en si mateixa, sinó l'economia real. Augmentarà l'atur, augmentarà la morositat, disminuirà el consum i els beneficis empresarials...
-Les borses, ja han tocat fons?
No, jo crec que estem en situacions de fons. El fons mai és un punt ni una xifra. Ara estem en zona de mínims, no en un punt mínim. En aquests moments estem en una zona realment baixa i com que s'està donant la interrelació de crisi sectorial, crisi financera i crisi real, no s'espera que hi hagi una revifada. No s'espera que la crisi tingui forma de v sinó que tindrà forma de u amb un tram horitzontal molt allargat.
-I això a què respon?
Hi ha una gran incertesa. Costa trobar diners perquè hi ha molta desconfiança i aquells que han de deixar diners, que són els bancs, no els deixen, ni tan sols se'ls deixen entre ells mateixos... A més, estan especialment endeutats, perquè en l'etapa anterior es tractava de tenir molta liquidesa per donar més crèdits i finançar molts negocis i propiciar la compra de grans societats per part de grans societats... El resultat és que ara els bancs estan endeutats a llarg termini, i per tant no tenen diners per deixar-los a curt termini a les empreses ni a les famílies. En aquestes circumstàncies tothom es retén, no hi ha circulació, no hi ha disponibilitat dinerària i, en conseqüència, aquestes actuacions repercuteixen primer sobre el consum, en consumir-se menys es produeix menys, i en produir-se menys doncs les empreses tanquen i la gent es queda sense feina. Al seu torn, la gent que es queda sense feina, consumeix menys i la roda es va autoalimentant. Per tant, en aquests moments hi ha crisi de liquiditat. El que convé és intentar generar liquiditat en el sistema; és l'única manera de sortir-se'n. Però això no es pot fer d'un dia per l'altre, ni tan sols amb les importants ajudes que està donant el govern que, d'altra banda, són, tal com estan les coses ara, completament necessàries.
-Ara sembla que el totxo no era la inversió ideal... Almenys no per als que no van vendre quan estava en auge i ara s'han enganxat els dits amb hipoteques per pagar i pisos que van baixant de preu... Però, i la borsa? Remuntarà i tornarà als nivells de l'any passat o vam ser testimonis d'un moment històric excepcional que no tornarà?
Cada vegada que tenim una crisi ho veiem tot molt negre, però després, quan passa el temps, i tornem a una època d'auge, ja estem per damunt del màxim del cicle de bonança anterior. Fins ara, sempre ha passat això. Només mirant la història econòmica recent d'Espanya o dels EUA, sempre que hi ha hagut una crisi important, amb unes depressions i uns anys de misèria, l'economia ha tornat a pujar i el següent màxim ha superat l'anterior. A llarg termini, la borsa sempre creix. I, a llarg termini, l'economia també sempre creix. Si no, no seríem on som.
-La majoria dels experts considereu que la crisi serà pitjor a Espanya que a la resta de països. Segons el teu parer, a què respon això?
Nosaltres hem viscut amb una certa alegria, molt lligada a dos fonts de creixement substantives, com són la construcció i el turisme. I l'economia convencional, transformadora, la de la indústria, ha anat perdent pes en favor de l'economia dels serveis. Això, per un costat. Per l'altre, el nostre marc institucional és més rígid que la mitjana europea i molt més rígid que el nord-americà. Aquí la gent que es queda sense feina es queda sense feina i no es mou del poble on s'està. Als EUA una persona es queda sense feina i si és a Seattle a l'endemà se'n pot anar a Florida. Aquí, una persona que es quedi sense feina a Berga l'endemà no se'n va Jaén. És la manera d'organitzar-se de cadascú. Jo crec que s'haurien d'haver pres una sèrie de mesures quan les coses anaven bé. Es podria haver incidit en el mercat de treball, en el mercat energètic... És a dir, els problemes de l'economia espanyola en relació amb l'economia europea es troben bàsicament en els nivells de productivitat. Nosaltres som menys productius de mitjana que els europeus. Per cada persona que treballa nosaltres produïm menys que la mitjana europea.
-Per què? Som més ganduls?
No, no som menys espavilats ni més ganduls, sinó que no tenim els mitjans per fer-ho. (...)
(Clica aquí per continuar llegint l'entrevista)
